L’Operació Diàleg del govern espanyol va a tota màquina i ja fa arribar el missatge adient des dels mèdia més atents. Aquest diumenge, El País i La Vanguardia publiquen dues peces molt ben encarades amb els propòsits de l'Executiu de Mariano Rajoy. El diari madrileny ofereix una (altra) entrevista al lehendakari basc Iñigo Urkullu; el barceloní obre la secció de política amb una crònica titulada “El Govern espanyol es planteja un gest a favor de la llengua catalana”.

Anem a pams. Primer, el “gest”. Segons La Vanguardia, el govern de Rajoy “podria estar disposat a fer un reconeixement exprés de la identitat cultural de Catalunya i del català com a fórmula per satisfer les aspiracions dels catalans, amb la millora del finançament”. Sona a diàleg, si no fos pel condicional “podria” i si no fos, especialment, per la frase següent a la suara esmentada: “No és un debat immediat”. A més s’explica que “el Govern central en cap cas no prendrà la iniciativa” i espera un gest de “reciprocitat” de la Generalitat. Largo me lo fiáis.

La concreció del “gest” és poca: “fer un reconeixement a la identitat cultural de Catalunya i incloure en el text constitucional una referència expressa i de garantia de la llengua catalana”. Algunes reaccions a la xarxa han estat molt més concretes i menys, diguem-ne, dialogants (el hashtag #UnGestAmbLaLlenguaCatalana s'ha fet famós la tarda d'aquest diumenge):

El diputat d'Esquerra Republicana al·ludeix a l'episodi "Homer contra la dignidad", el cinquè de la dotzena temporada de la sèrie dels Simpson. Homer comprova els seus greus problemes financers i decideix armar-se de valor per demanar un augment de sou al senyor Burns, el terrible amo de la nuclear on treballa. Burns li dóna 30 segons per convèncer-lo. El que fa Homer per diners és convertir-se en el bufó del senyor Burns. Es veu al vídeo aquí a sota (fins al minut 1 i 15 segons):

Només cal canviar Homer per Generalitat, Burns per govern espanyol i sou per finançament autonòmic (o llengua catalana, com vulguis). El resum de tot plegat és que Burns paga a Homer cada cop que aquest l'entreté fent coses vergonyants en públic. D'aquí el títol.

La resta de la crònica és un clàssic. L'argument del títol aguanta les primeres deu línies perquè, tot seguit, s'adverteix que hi ha una llarguíssima corrua d'objectius que passen davant la reforma constitucional que ha de parar atenció als mals de Catalunya —que segons el govern espanyol són llengua i diners o, en paraules de Juan Marsé, "sentiments i centimets"—.

Dues pàgines més endavant, la crònica d'Enric Juliana, al seu últim paràgraf, delimita el perímetre exacte del "gest" del govern de Rajoy: "La reforma de la Constitució és avui una mera hipòtesi". Una. Mera. Hipòtesi. Una mera hipòtesi que mereix portada i tres pàgines, les dues que ja s'han esmentat i una altra més on s'explica que el PP ja tolera que altres parlin de reforma constitucional a la mateixa sala on són ells sense avisar el Tribunal Constitucional o trucar a l'UDEF.

L'entrevista al lehendakari Urkullu que publica El País té, si fa no fa, els mateixos ingredients que aquella altra que li va fer La Vanguardia i que ja va ser deconstruïda al Mèdia Circus d'El Nacional a Entrevistes que són editorials. De la conversa d'Urkullu amb El País se n'encarrega aquesta precisa piulada del director de la revista Esguard: