L'escriptora Núria Cadenes s'ha endut el premi Crims de Tinta amb Tota la veritat, una novel·la centrada en el món rural, que es va presentar al concurs sense pseudònim. El premi va gaudir de molta participació: es van rebre 39 originals. En aquesta convocatòria, el que havia estat conegut com “el premi dels Mossos”, per estar organitzat per la Conselleria d’Interior, ha passat a ser recolzat per l’editorial RBA i el festival literari BCNegra. El premi va ser atorgat per l’alcaldessa Ada Colau, que va felicitar-se del reconeixement per la UNESCO de Barcelona com a ciutat literària, i va animar els escriptors a posar de manifest, també, “les seves parts més fosques i inquietants”. Un selecte còctel, amb presència de grans figures del món editorial, ha segellat l’entrega del premi català més famós a la novel·la negra.
Una obra original
El jurat, integrat pel periodista Toni Iturbe, l'editor Jordi Rourera, l'escriptor Carlos Zanón, la comissària dels Mossos Cristina Manresa i el llibreter Paco Camarassa, ha destacat, sobretot, l'originalitat de l'obra. Front a la clàssica obra policíaca, explicada per un narrador omniscient, Tota la veritat es construeix a partir de quinze veus que relaten diferents fragments d'una mateixa realitat. Un conjunt de peces que, juntes, ajuden a completar la realitat d'un petit univers de camp.Dolmeriu, l’infern al camp
Dolmeriu, l’escenari de Tota la veritat, és un típic poble mediterrani, de 500 habitants: amb les seves oliveres, les seves vinyes, les seves botigues i els seus estiuejants. Entre aquests darrers, un empresari d’èxit amb tèrboles connexions polítiques, Robert Mascaró. Quan Mascaró apareix assassinat, la vida quotidiana del poble es revoluciona. I es veu sacsejada per l’arribada de diversos personatges procedents de la ciutat, però també perquè el crim acaba per posar de relleu totes les tensions que existeixen en la petita comunitat.La violència quotidiana
Com a tota novel·la negra, Tota la veritat incorpora grans dosis de violència. “Però no és la violència d’un càrtel mexicà”, aclareix l’autora, és una violència molt més nostrada:“Reflecteixo la realitat del meu país, tan pacífica en superfície i tan violenta per dins. La novel·la està plena d’aquesta violència que ens sembla tan normal i que cobrim amb silenci.De fet, Cadenas en la seva obra fa èmfasi en el quotidià, en “allò que acceptem com a correcte tot i que sabem que no està bé”. L’escriptora, que ha treballat com a periodista, assegura que s’ha inspirat, en bona part, en fets reals, “però suavitzats perquè siguin creïbles. Si els hagués explicat com va succeir, ningú no s’ho hauria empassat.
De la presó a la literatura
Núria Cadenes va ser fundadora de l’organització juvenil independentista Maulets. El 1988, amb només 18 anys, va ser condemnada pels seus vincles amb Terra Lliure i va passar quatre anys a la presó. Després de sortir lliure ha treballat com traductora, com a periodista i com a llibretera. Darrerament, presideix el partit Solidaritat Catalana per la Independència.Es va donar a conèixer, al món de la literatura, el 1990, quan va publicar Cartes de la presó, un recull de diverses missives enviades durant el temps que va estar reclosa; va prosseguir en la temàtica amb les Memòries de presó. Ella afirmava que “Si ets lliure, ets lliure. El més important és que no et posin la presó a dins”. Va donar el pas a la novel·la el 1999 amb El cel de les oques, que també se centrava en el món independentista juvenil. El 2002 va canviar de gènere i es va passar a la biografia amb L’Ovidi, dedicada al cantant d’Alcoi. La seva novel·la El banquer, del 2013, que reconstruïa la vida i els sentiments de Joan March, va valdre-li crítiques molt positives. Més tard, en un relat, va assajar la literatura policíaca, en la que ara es consagra.