El filòsof marxista francès Alain Badiou, deixeble d'Althusser, va dictar un seminari especial després dels atemptats de París de novembre de 2015. Badiou  compartia l'horror dels seus compatriotes, però demanava interpretar aquests atemptats des del llarg termini per tal de veure els seus orígens i posar-los remei. Ara, l'editorial Clave Intelectual, especialitzada en publicar assajos per repensar el món modern, edita en castellà aquell seminari amb el títol Nuestro mal viene de más lejos. L'edició d'aquesta obreta ha coincidit amb els atemptats de les Rambles i pot servir per a una relectura d'aquests fets.

Cap fred

Baidou adverteix que, davant un fet d'aquestes característiques no es pot reaccionar en calent, perquè es corre el risc de prendre decisions que més tard es lamentin. No es pot concedir poders excepcionals a l'Estat, ni es pot procedir a un replegament identitari de "nosaltres" front "als altres". El filòsof francès recorda, per exemple, que la commoció que va acompanyar els atemptats de París (i el de Barcelona, podríem afegir) no es repeteix quan les víctimes són a l'Iraq, al Pakistan o a Nigèria, perquè no hi ha una clara identificació amb elles. Per a Baidou tampoc és procedent pensar en base a la venjança, com es fa sovint, sinó que cal posicionar-se sempre en termes de justícia. Apunta que les reaccions desmesurades són, precisament, allò que persegueixen els terroristes.

Des de la racionalitat

Front als discursos fàcils que ens parlen de "l'absurd" dels atemptats, Baidou parteix d'un principi completament diferent: "res del que fan els homes és ininteligible". I en analitzar els atemptats de París, i altres que es produeixen a d'altres bandes del món, Badiou els considera símptomes d'una greu malaltia que experimenta el món contemporani. Un món caracteritzat, segons aquest filòsof marxista, per la implantació d'un capitalisme mundialitzat, que actua de forma imperialista, i la debilitat creixent dels Estats.  Això provoca efectes molt negatius sobre les poblacions, especialment a determinades zones del Planeta, de tal forma que aquestes no es poden sentir identificades amb els valors d'Occident (de fet, molta gent no pot ni produir, per manca de feina, ni consumir, per manca d'ingressos).

Subjectivitats reactives

Badiou afirma que el món contemporani indueix diverses subjectivitats: la d'Occident (la dels "petits privilegiats del sistema"), la del desig d'Occident (la dels desposseïts que volen viure com els occidentals) i la "nihilista" (la dels que, irritats per la seva despossessió, busquen revenja). Aquesta darrera subjectivitat Badiou l'assimila directament al feixisme (amb el "gangsterisme criminal", com també l'anomena). I afirma que aquests grups no tenen un programa alternatiu al capitalisme, i per tant continuen essent tributaris d'aquest. Per a Badiou, el Daesh és "una firma comercial que ven petroli, obres d'art, cotó, armes i piles de coses. I els seus mercenaris són, de fet, assalariats, amb alguns privilegis suplementaris deguts al saqueig i a la reducció a l'esclavatge dels captius i captives". Badiou afirma que la sola solució per evitar aquestes pulsions nihilistes, que captiven tant a alguns joves, seria implantar al món una estructura socio-econòmica que no generi tantes tensions.

La victòria del capital

Badiou reivindica la vigència del comunisme. De fet, afirma que els problemes del món modern es deuen a la victòria del capital en la lluita de classes. En aquest llibret, Badiou no va gaire més enllà sobre la relació entre el terrorisme i el món modern, però aporta una idea prou interessant: que els terroristes no són l'antítesi d'Occident, no són uns bàrbars que s'enfronten a "la" civilització, sinó que el sorgiment de grups "feixistes" és una conseqüència directa del món en què vivim... Badiou no justifica aquest "feixisme": el qualifica directament d'horror. Però argumenta que mentre el món mantingui aquest model profundament injust hi haurà nihilismes destructius. Els canvis, per a Badiou, són imprescindibles. Ara bé, Badiou argumenta que el nou model no haurà de sorgir només de la cultura occidental, sinó que haurà de rebre aportacions d'arreu del món. Cal, per a Badiou, "una irrigació de pensament nou" per a trencar la fascistització. Una obra que deixa molts interrogants oberts, però que ens obliga a pensar en un món millor.