El Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) presenta, fins el 25 de setembre, l'exposició "A la recerca dels tresors perduts. Homenatge a l'arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones". Amb aquesta exposició es vol retre un homenatge a aquest personatge de ficció que va contribuir a popularitzar l'arqueologia. D'aquesta manera, es vol apropar el Museu i l'arqueologia a nous públics, en la línia d'algunes activitats que s'han realitzat darrerament vinculades amb la gastronomia.

L'exposició

La mostra que s'exposa al Museu ha estat produïda per Rubens Productions. La idea és combinar peces arqueològiques reals del fons del museu amb rèpliques dels objectes que cercava Indiana en les seves pel·lícules: el Sant Graal, l'Ídol d'Or de la Fertilitat, el Capçal de Ra o la calavera de cristall. Els qui vagin el MAC també poden aprofitar per veure el fons permanent del Museu, o per accedir a alguna activitat complementària, com els tallers d'excavació per a nens que tenen lloc els caps de setmana.

L'arqueòleg cinematogràfic i els arqueòlegs reals

No hi ha cap dubte que Indiana Jones va popularitzar l'arqueologia, però no tots els arqueòlegs estan satisfets amb les seves pel·lícules. De fet, molts mai no pensarien en fer-li un homenatge, sinó més aviat en tot el contrari. Alguns arqueòlegs critiquen els films de la sèrie perquè presenten l'arqueòleg com un aventurer, en tant que la seva feina està molt més relacionada amb un treball metòdic, sistemàtic, estretament vinculat amb investigacions al laboratori i amb excavacions molt acurades, mil·limètriques.  Al·leguen que els arqueòlegs troben les restes amb mètode, i no pas amb mapes miraculosos, que tan sols existeixen a les pel·lícules.

Ni Sant Graal ni calavera de cristall

Els arqueòlegs universitaris critiquen la visió que ofereix Indy del seu ofici: els arqueòlegs de debò no busquen tresors, sinó obtenir el màxim d'informacions del passat. En aquest sentit, tant rellevant pot ser una joia com un tros de ceràmica, un fragment de mandíbula o una fusta carbonitzada. No és millor antropòleg el que aconsegueix més tresors, sinó el que ens permet conèixer més coses de la vida del passat. Els arqueòlegs excaven monuments, però també coves on vivien els homes del Paleolític, vivendes obreres de principis del segle XX i fosses de la guerra civil. A més a més, a les pel·lícules d'Indiana Jones hi ha un gran batibull d'informacions creuades i errònies sobre les diverses cultures, com ho ha denunciat alguns investigadors: els guionistes barregen elements de les cultures mesoamericanes i sudamericanes sense problema, només per exigències del guió.

Indiana Jones, el saquejador

Hi ha molts arqueòlegs que consideren que Indiana Jones no actua com un arqueòleg, sinó com un buscador de tresors. Indy cobra pels objectes que treu d'altres països; és a dir, es dedica a l'espoli del patrimoni arqueològic (un fenomen que els arqueòlegs d'avui en dia intenten combatre). A les pel·lícules d'Indiana Jones els arqueòlegs s'apropien dels objectes que troben i els usen com volen: poden emprar-los com a ornament, poden tenir-los al seu despatx o poden trencar-los (excepte en la darrera pel·lícula de la sèrie, en que Indiana juga el paper de defensor del patrimoni). En moltes escenes, Indiana tracta amb deixadesa els objectes arqueològics, o fins i tot els trenca, cosa que mai faria un arqueòleg de debò, actual, o de fa vuitanta anys. Ignacio Rodríguez Temiño, en escriure un llibre sobre el pillatge dels buscadors de tresors, el va titular Indiana Jones sin futuro. Jones no seria un exemple a seguir, sinó un model a evitar.  Els arqueòlegs, avui en dia, si troben objectes vistosos o valuosos, tenen com a prioritat deixar-los sobre el terreny, i no endur-se'ls...

L'Indiana Jones racista

Indiana Jones es presenta com un personatge no racista perquè combat als nazis. Però molts arqueòlegs critiquen el seu paper envers les cultures del Tercer Món. Jones no té cap tipus de formació antropològica, i actua amb un gran etnocentrisme. És més, és un clar còmplice del domini colonial que es relaciona amb els individus d'altres cultures amb el fuet i la pistola. Hi ha qui va més enllà i l'acusa, obertament de racisme, especialment envers els hindús. L'escena d'Indiana Jones en el templo maldito en què en un convit a l'Índia li ofereixen gelat de cervell de mico és una perfecta compilació d'estereotips racistes, que no té res a veure amb la realitat d'aquell país.