El dramaturg Dario Fo ha mort avui, als 90 anys, a un hospital de Milà, a causa de problemes respiratoris. Fo havia guanyat el premi Nobel el 1997 i era conegut com un dels autors més satírics dels nostres dies. Però també havia escrit novel·la, havia pintat i solia representar ell mateix les seves obres, essent considerat un actor de primera línia. Havia estat un ferm militant d'esquerres i un implacable enemic de Silvio Berlusconi. Va publicar més d'un centenar d'obres, però entre les més destacades hi figura Mort accidental d'un anarquista, una obra basada en fets reals: la mort d'un anarquista per maltractes a una comissaria dels Estats Units.

Carrera amb compromís

Dario Fo va néixer el 1926 i va estudiar Arquitectura i Belles Arts. Va començar a dedicar-se de jove al teatre, com a actor i també com a director. Es va casar amb l'actriu Franca Rame, amb qui va compartir bona part de la seva carrera. Sempre va considerar que l'humor era una eina molt útil de lluita política i va intentar canalitzar el seu teatre en la lluita contra el poder existent i en defensa dels més pobres. El 1968, per tal de no col·laborar amb les estructures teatrals existents, que considerava burgeses, va crear un col·lectiu teatral autogestionat, La Comune, que fins i tot va patir un atemptat ultradretà durant els "anys de plom". Sovint actuaven a locals del Partit Comunista Italià i a fàbriques, per apropar el teatre al gran públic.

Anticlerical

Dario Fo havia estat censurat sovint a festivals i actes, perquè s'havia guanyat nombrosos enemics amb les seves crítiques al capitalisme, al Vaticà, a la màfia, al poder polític... El Papa e la strega era la història d'un Papa que en una encíclica defenia la liberalització de les drogues, el control de la natalitat i el retorn de l'església a la pobresa. Isabel, tres caravel·les i un bocamoll era una crítica a la colonització d'Amèrica i als Reis Catòlics. Guerra di popolo in Cile era un atac directe a Pinochet. Aquí no paga ningú! és la història de dues dones que, en plena crisi, roben menjar i el posen a la seva panxa com si estiguessin embarassades, en una crítica directa a la crisi dels anys setanta. Algunes de les seves obres, en col·laboració amb Franca Rame, són una defensa aferrissada dels drets de la dona, com Parella oberta. Durant molt temps va alinear-se amb els grups d'extrema esquerra i fins i tot va crear un fons per ajudar als presos esquerrans. Però darrerament havia donat suport al Moviment Cinc Estels, dirigit pel cómic Beppe Grillo, amic personal de Dario Fo.

En català

Dario Fo ha estat molt traduït tant al castellà com al català i de fet les seves obres s'han representat sovint a Catalunya. Una de les darreres va ser Tengamos el sexo en paz (una obra de Fo i la seva esposa, Franca Rame). En català, hi ha diverses obres de Dario Fo disponibles: Un país de faula (Edicions Bromera), Mort accidental d'un anarquista (Proa), Misteri Buffo (Bromera), Lucrècia Borja, la filla del Papa (Bromera), Un rei boig a Dinamarca (Bromera), Ací no paga ni Déu (Bromera)...