Wioletta Grzegorzewska (més coneguda com a Wioletta Greg) és una poeta polonesa nascuda el 1974. El 2014 va sorprendre amb una novel·la amb un rerefons autobiogràfica, Guguly, que ara apareix en català amb el títol Mercuri a la boca (:Rata_ Editorial), en traducció de Xavier Farré Vidal. El llibre, que ha estat finalista del Man Booker International enguany, ens situa a la Polònia dels anys 1980, quan encara era un país depenent de la Unió Soviètica.
Entre la nostàlgia neorural i la revulsió
Wioletta Greg no dissimula la seva nostàlgia per a la vida rural de la seva infantesa. Per la solidaritat en la vida comunitària, pels menjars, per les excursions al bosc, pels jocs en grup, per la fe dels seus conveïns... I, malgrat tot, no oculta que es refereix a un període de fortes carències, de racionament, de control polític, de tensions, d'abusos sexuals... El món que retrata la poeta polonesa és avui, cosa del passat: la introducció del capitalisme, la democratització i la modernització van esborrar-lo per sempre. Però Greg no cau en el sentimentalisme fàcil; ho evita tot recorrent de forma contínua a l'humor, que demostra des de les primeres pàgines del llibre. Quan explica la seva infància, comenta que el seu pare era fora quan ella va néixer, que va trigar molts mesos en poder veure-la, i que "Quan em va veure es va passar tot el dia plorant i tan sols es va tranquil·litzar quan Polònia va començar a jugar el Mundial de futbol". Els personatges de les seves històries vencen els contratemps amb energia i, sobretot, amb una ferma voluntat d'enganyar, si cal, per no deixar-se sotmetre.
Qualsevol temps passat...
Wioletta Greg retrata la societat polonesa de la seva infància a través de la ingenuïtat d'una mirada infantil. Mercuri a la boca es construeix a partir d'una sèrie de relats curts, ordenats cronològicament, que reflecteixen diferents episodis de la seva infància, certs o falsos... Així, amb els ulls d'una nena que descobreix el món, Greg ens apropa a la vida quotidiana dels polonesos durant el règim comunista: la manca de béns de consum, el recurs a la fe, la por a les delacions, el desafiament a les autoritats, l'alcoholisme, l'addició al joc... Però també l'amor, la resistència, l'ajuda mútua... No ho fa amb la vocació d'oferir una gran interpretació sociològica del país, sinó amb la simple idea de mostrar el dia a dia de les zones rurals sota el règim comunista. I és, sobretot, una reivindicació de l'orgull i de la dignitat dels polonesos. Tot un cant d'amor als seus compatriotes, però que no n'amaga les ombres.
Amb tendresa
Que ningú busqui en Mercuri a la boca una novel·la exòtica. De fet, el que més sorprén de les històries de Greg és que ens sonen extraordinàriament properes. Algunes de les seves històries podrien haver estat firmades per Emili Teixidor, si no fos perquè Greg té un toc molt més optimista que l'escriptor català. I això que retrata un panorama extremadament dur, on a la pobresa i als problemes de la política se li afegeixen els estralls derivats del clima, que pot matar de fred als pagesos (o als nens) que a l'hivern perden el seu camí. El poble on viu la protagonista de Mercuri a la boca és una localitat on la gent somnia en les meravelles del món exterior (un món que els sembla estrany i llunyà), potser perquè les esperances no caben a dins de la comunitat.
Gran edició
L'editorial :Rata_, en poc temps, ha aconseguit fer-se un nom al món editorial català, amb un catàleg amb veus molt respectables. A més a més, les seves edicions tenen un disseny molt acurat, que comença a la mateixa portada, i que sens dubte el lector agraeix. En aquest cas, el llibre de Greg va acompanyat d'algunes fotografies i un epíleg de Milo J. Krmpotić que ajuden a contextualitzar meravellosament el text. Publicar la magnífica obra de Greg, autobiogràfica o no, és un gran encert. Rata, amb Mercuri a la boca, ens obre les portes d'un món fantàstic, molt llunyà, i alhora extraordinàriament proper.