Assabentar-se de què passa a Catalunya llegint o escoltant els mèdia espanyols (madrilenys, si vol) és gairebé impossible. Un cop més, qualsevol persona de qualsevol condició que hagi estat a Catalunya aquesta Diada s’espantarà de no haver-se adonat de les enormitats que li han passat a la vora o l’estranyarà comprovar què poc encaixa el que li explica aquell periodisme amb allò que ha vist o viscut.

En alguns casos, ni als programes més opinatius sembla que tinguin gaire intenció d'oferir varietat de punts de vista. A la tertúlia de Las Mañanas de TVE1 d'aquest dilluns hi han participat el director d'ABC, una de les columnistes de l'ABC i un periodista de Diario Vasco, també propietat de l'editora d'ABC. Què imagina que han dit de la Diada? A Las Mañanas de Cuatro només han entrevistat Inés Arrimadas, presidenta de Ciutadans a Catalunya. I així tot: cap televisió espanyola ha fet aparèixer aquest dilluns cap dels organitzadors de la Diada. És, si més no, curiós.

El fenomen no és nou. Aquest cap de setmana i dilluns, però, és molt feridor el contrast entre bona part del periodisme espanyol i les cròniques dels mèdia estrangers –millor dit de les agències internacionals, d’on beuen el 95% d’ells–. Sobta, a més, comprovar com als mèdia espanyols el tret els surt per la culata. Si volien desacreditar l'independentisme, se'n surten malament. La premsa internacional fa més «mal» als indepes. La raó és simple: treballa sobre els fets i no sobre anècdotes ni interpretacions.

La premsa internacional fa més «mal» als indepes que la de Madrid

Els despatxos de les agències pinten un quadre molt més crític per als secessionistes que els mèdia madrilenys, reconcentrats com estan a analitzar la bona o mala salut de l'independentisme llegint les xifres de manifestants com un endeví els pòsits del cafè o un vol de pardals. Després d'unes concentracions de gent colossals que acaben sense cap incident (fets fàcils de comprovar), el titular és que han cremat una bandera espanyola en un racó de l’última mani mentre criden “li tallarem el cap al Rei”? La proposta de celebrar un referèndum a l'escocesa es compara amb "una farsa" (com fa ABC) i, tot plegat, amb els nazis o amb l'atemptat a les Torres Bessones de Nova York?

A les agències internacionals, en canvi, tant els fan les concentracions –posa-t’hi com vulguis: 300.000 o 800.000 persones són una mani molt considerable arreu del món–. Però les xifres no són notícia. Les seves cròniques assenyalen realment les esquerdes internes de l’independentisme governant (no poden aprovar els pressupostos, el Parlament legisla poc, el debat DUI o RUI, etc.); com la CUP (“un petit parti”, diu L'Express) té les claus de la cosa; que les enquestes mostren una majoria de catalans favorables al referèndum però no tant per la independència; que l’agenda catalana és raó principal que Espanya no tingui govern o que declaracions com les del ministre García Margallo tensen el moment.

Tot això és el context purament factual de la Diada, coses que passen. Fets que, sumats, permeten deduir als corresponsals que l’independentisme no va tan fi i que aprofita la Diada per reconciliar-se o per a guanyar temps i repensar la seva estratègia. En fi, que les agències, a més d’informar dels fets, no obliguen el lector a entendre'ls d’una única manera sinó que el deixen lliure per jutjar-los millor o pitjor, bé o malament o de la manera que li sembli.

Cap televisió espanyola ha fet aparèixer aquest dilluns algun dels organitzadors de la Diada

A l'hora de fer un avanç del que pot passar, les agències també treballen sobre fets i no a favor de les seves preferències o desitjos. La situació de l’independentisme millorarà, diuen, tant perquè Puigdemont ha recuperat el suport de la CUP (fet) com perquè Colau és més explícita en favor del dret a decidir (fet) i per la causa judicial contra la presidenta del Parlament (fet). També expliquen com un any després d'haver arribat al poder, el secessionisme encara pateix per definir un camí concret per executar la independència (fet), tal com ho diu Le Nouvel Observateur.

Per això és gairebé unànime el titular d'aquestes agències: la decisió del Govern de convocar un referèndum a principis de l'estiu del 2017. És el fet més nou del panorama polític d'aquest cap de setmana.

Els mèdia madrilenys, en canvi, descompten tot el context, releguen els fets rellevants i de la menor assistència al carrer (una obsessió) conclouen que la Diada “es desinfla” i, per tant, que el sobiranisme no té raó i s’ha de rendir.

Fins i tot hi cau El País, sempre més respectuós dels fets i amb més estil a l’hora de promocionar la seva pròpia agenda. En lloc de destacar en portada que el president Puigdemont proposarà un referèndum per a l’estiu del 2017, indica que la Diada ha estat “menys concorreguda”. La Razón concreta més i tampoc se’n pot estar: demanen un referèndum però la Diada “es desinfla” (és a dir: no tenen raó perquè no tenen força).

El Mundo també es queixa que a la Diada hi ha més espectacle que política. No és una queixa un pèl infantil? Esclar, la Diada té molta càrrega simbòlica. Des de sempre. Algú s'estranya que en un acte reivindicatiu es facin discursos abrandats, es vegin pancartes exigents, es cridin eslògans de protesta i es generi un ambient d'èpica vagament revolucionària? Sí, també és un espectacle. Quina altra cosa podria ser? Les agències internacionals no se sorprenen. Els mèdia espanyols sí, encara que fa l'efecte que només ho fan veure. Però això no es pot saber.