És difícil passar una setmana sense coincidir d'una manera o altra amb Màrius Serra: regularment fa mots encreuats i col·laboracions en premsa, participa en tertúlies, apareix a programes televisius... Però a més a més, publica llibres, coordina seminaris, presenta actes d’allò més diversos, fa traduccions... A la seva vida ha publicat 14 llibres de narrativa i 7 de ludolingüística, a més de 9.000 mots encreuats i 4.000 articles. Explica que, sovint, la gent li demanava “D’on treus el temps?”. Ara ho ha decidit explicar en el seu llibre D’on trec el temps. I per explicar-ho ha fet un exercici inaudit de transparència: ha decidit passar tot el dilluns 20 en un aparador, a la Metal·listeria Bolívar, a la Rambla Catalunya cantonada Consell de Cent.

De cara a la galeria

A aquest aparador, Màrius Serra hi farà totes les seves activitats habituals d’un dilluns: redactar un article, participar en una tertúlia radiofònica, elaborar uns mots encreuats... Assegura que aquesta idea se li va ocórrer pensant en l’artista Albert Vidal, que als anys vuitanta havia presentat l’espectacle L’home urbà, en què va tancar-se en un espai al zoològic al costat de la gàbia dels goril·les. Serra defensa la iniciativa, tot assegurant que “calia posar la literatura catalana a l’aparador”. Avui, a la seva activitat habitual dels dilluns, l'hi ha afegit una roda de premsa de presentació del seu llibre. I una presentació de l’obra al públic, que tindrà lloc avui mateix, ben a prop del aparador, a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya. Serra hi anirà acompanyat de Judit Mascó. També hi serà Joan Rovira, que interpretarà dues cançons del seu disc Encara tenim temps.

Sense aturar-se

Màrius Serra assegura que ell, més que un home de fe, és un “home de fer”. Malgrat tot, afirma que no es proposa mai de fer cap rècord. I fins i tot explica que de tant en tant fa parades, per descongestionar-se i tornar-se a posar en marxa més centrat. Afirma que aplica els principis del reciclatge al temps: intenta fer-ho tot amb la màxima intensitat. Diu que el temps és or, i que cal plantejar-se que el temps que no aprofites, el perds, i que és necessari usar-lo amb tant de cura com uses els diners. Es  defineix com un “hooligan” de la puntualitat i dedica una part del llibre a insultar els tocatardans.

Autoajuda?

Ara que s’han posat de moda els llibres d’autoajuda per ordenar els habitatges i les vides, Serra ofereix un tipus d’autoajuda més peculiar: amb els seus consells pretén ajudar a ordenar el nostre temps. Per a aquests, cada capítol s’inicia amb un consell molt breu, que serveix com a resum de tot el capítol. Qui vulgui llegir la part essencial del llibre, podrà limitar-se a llegir aquestes introduccions, i amb 24 minuts en tindrà prou per acabar el llibre. Si vol una lectura més pausada, haurà de dedicar-li 3 hores. Aquí, el temps està estrictament controlat.

I malgrat tot, inexacta

Màrius Serra ha assegurat que a l’igual que els científics han acceptat que hi ha una temperatura física i una temperatura de sensació, també hi ha un temps físic i un temps de sensació. Una hora pot fer-se llarguíssima o curtíssima. El temps, doncs, tindria una important part subjectiva. I, a desgrat de l’aposta per la puntualitat, Serra està lluny de propugnar l’estajanovisme i la submissió de l'individu a una disciplina laboral molt estricta. Defensa la necessitat de “procastinar”, de posar de tant en tant la devoció per davant de l’obligació. 

Un llibre singular

Màrius Serra afirma que D’on trec el temps és un llibre singular. La seva editora el defineix com un llibre “Màrius total”. Com és habitual en les seves obres, hi ha molts jocs de rimes, inspirats en la cançó La masovera, i diferents experiments interactius. Perquè com ell afirma, com s’ho passa més bé és “jugant amb el llenguatge”. De fet, la seva inspiració, per escriure aquest llibre, va ser Georges Perec, el rei dels jocs de paraules. El llibre no es divideix en capítols, sinó en tres torns, de vuit hores cadascun, per tal de cobrir 24 hores en total. Tot, tot, tot, tot en aquesta obra, està centrat en el temps. Perquè com assegura Màrius Serra, la vida és temps. I res més.