El Palau Güell, de la Diputació de Barcelona, presenta l'exposició Maria Lluïsa Güell, pintora, una mostra que reivindica la figura d'aquesta artista modernista. Maria Lluïsa Güell (1874-1933) era filla del potentat Eusebio Güell, comte de Güell i d'Isabel López Bru, filla del potentat Antonio López. Gràcies a això va tenir una magnífica formació humanística, i es va dedicar a la música i a la pintura. Va viure i desenvolupar el seu art, durant molts anys, al mateix Palau Güell on s'exposa la seva obra: quadres, biombos, aquarel·les... La pintura de Güell es destacaria, sobretot, pels seus quadres de flors que constitueixen el gruix de l'obra exposada. Enrique Campuzano, comissari de l'exposició, apunta que Maria Lluïsa Güell era una aristòcrata molt especial, que se sentia distant de la vida aristocràtica i fins i tot de la seva família. Feia una vida bohèmia, va viatjar pel món, va quedar-se soltera, no era religiosa i se sentia còmoda amb la gent del carrer. L'exposició estarà oberta fins al 17 de maig, i s'hi pot accedir amb l'entrada al Palau Güell.

Biombo d'estil japonès. Foto: Sergi Alcàzar.

Flors atípiques

En temps de Maria Lluïsa Güell era habitual que les dones de classe alta es dediquessin a la pintura com a hobby, i el més normal és que es dediquessin a la pintura de flors. Maria Lluïsa Güell també va començar pintant flors, però el seu art va anar adquirint característiques cada cop més personals. Arran d'una estada a París va adquirir influències japoneses i les seves flors van prendre formes insòlites. Va abandonar la reproducció realista de gerros amb flors, típica de la pintura domèstica de l'època, i va preferir dibuixar les flors a la natura. I abandonaria la perspectiva clàssica, i els models clàssics de composició, per deixar-se portar per noves formes d'inspiració asiàtica. Les seves pintures que cada cop tendirien més a l'abandonament de tota pretensió realista. Acabaria dibuixant simples taques de color, sense fons. Va pintar les seves flors en llenços, però també en biombos i en taules, tot seguint l'estètica típica japonesa (de fet, fins i tot recorria a clars motius japonesos, com els cirerers en flor). De fet, a l'exposició també es presenten algunes de les seves aquarel·les, molt delicades; moltes d'elles van ser pintades al revers de les postals que enviava a la família durant els seus viatges. Se sap que també va dibuixar alguns retrats, però tan sols se n'ha pogut aconseguir un per a l'exposició, el de la seva cosina Inés. També va pintar alguns bodegons, molt característics per la presència de carbasses. També a algunes de les seves pintures de flors hi incorporava carbasses, símbol d'humilitat en la cultura japonesa.

Enrique Campuzano mostrant l'exposició / Foto: Sergi Alcàzar

Amor per la música

Maria Lluïsa Güell va aprendre a tocar l'orgue i el piano de ben petita, perquè la seva família va contractar alguns dels millors músics de Barcelona per ensenyar als deu nens Güell López (el pare de la pintora era un conegut mecenes, amb vocació artística). Quan es va construir el Palau Güell s'hi va instal·lar un orgue, construït per un dels millors organistes del moment, perquè els nens de la família poguessin tocar aquest instrument. Maria Lluïsa era una virtuosa de l'orgue i va compondre algunes peces per a aquest instrument. Però, a més a més, la pintora organitzava cada dilluns una trobada al palau en què s'interpretava la millor música del moment. Diuen que alguns grans compositors catalans i estrangers van estrenar les seves obres al Palau Güell, on és ubicada l'exposició. Per això, paral·lelament a l'exposició, la Diputació de Barcelona va organitzar dos concerts a aquesta mansió en homenatge a Maria Lluïsa Güell.

Exposició al Palau Güell / Foto: Sergi Alcàzar

Oblit?

Maria Lluïsa Güell, en vida, va tenir un moderat èxit com a pintora en vida. Va exposar a la Sala Parés i a les Galeries Laietanes. Molts dels seus quadres de flors van ser venuts a famílies aristocràtiques, i per això bona part de la seva obra, avui en dia, està repartida en col·leccions particulars. Amb l'esclat de la República va anar-se'n a viure a França, com d'altres membres de la família Güell, on moriria el 1933. Després de la seva mort, la seva obra va ser bastant oblidada. Ara, la seva recuperació coincideix amb la d'una altra pintora de la seva època: Lluïsa Vidal. Mentre al Palau Güell s'exposa Maria Lluïsa Güell, pintora, al Museu Nacional d'Art de Catalunya s'hi mostra Lluïsa Vidal. Pintora del modernisme. Ambdues dones van coincidir en diverses ocasions: les dues coneixien Casas i Rusiñol, i havien assistit a les trobades modernistes de Sitges; ambdues havien col·laborat en iniciatives feministes, com la revista Feminal; Vidal va pintar un retrat de Güell (el que figura al cartell de l'exposició); i el pare de Vidal, que era ebenista, havia elaborat els mobles per al palau de Comillas de la família Güell. Però sens dubte, Vidal va anar molt més lluny, professionalment, que Güell. Barcelona acull dues exposicions paral·leles i complementàries, però sens dubte, val la pena començar pel Museu Nacional d'Art de Catalunya.