La Campana presenta El llibre dels Baltimore (en castellà a Alfaguara), la darrera novel·la del suís Joël Dicker, autor que va obtenir un gran èxit arreu del món i amb Catalunya amb la seva anterior novel·la: La veritat sobre el cas Harry Quebert. L'edició en francès de El llibre dels Baltimore, publicada a finals de l'any passat, va vendre's prou bé i els drets ja han estat comprats per a moltes llengües.

Clàssic i mesurat

Joël Dicker no pretén realitzar innovacions en l'art de l'escriptura. Es limita a excel·lir en models d'eficàcia provada. Es destaca amb una estructura de la trama prou esquemàtica: manega unes poques incògnites que es resoldran a mesura que avança el llibre. Però  Dicker administra de forma magistral els tempos​ de la trama i recorre a una sèrie de flaixbacs ben col·locats per tal de mantenir la tensió narrativa.

Solidaritat

Els temes bàsics d'El llibre de Baltimore motiven a qualsevol: la solidaritat, l'amor, l'enveja... Dicker treballa sobre situacions quotidianes, amb les que qualsevol lector pot identificar-se, però les porta a l'extrem. El llibre dels Baltimore gira, sobretot, entorn d'una solidaritat juvenil. Dos cosins, el nano acollit a la família d'un d'ells i dos germans, estableixen uns forts vincles d'amistat: van junts arreu, comparteixen somnis, dissenyen un futur compartit... Una joventut de felicitat, però que es veu afectada subtilment pels sentiments de rivalitat i d'enveja que a vegades sacsegen la relació entre els protagonistes.

Amor

El llibre dels Baltimore conté, inevitablement, una història d'amor. Una història difícil, perquè, com tantes coses en aquest grup de nois, l'objecte del desig és compartit. No es pot salvar alhora l'amor i la solidaritat del grup: inevitablement cal que hi hagi algun trencament per alguna banda. I la rivalitat amorosa suposa el primer atzucac que erosionarà aquesta amistat juvenil. La felicitat és extremadament fràgil, i ben difícil de mantenir.

Riquesa

El narrador de El llibre dels Baltimore forma part de la branca pobra de la seva família. Això no vol dir que passin gana ni que visquin sota un pont. El protagonista forma part d'una família de classe mitjana-alta. El problema, per a ell, és que l'altra branca de la nissaga és terriblement rica. El jove s'avergonyeix dels seus pares, que no li poden oferir les comoditats que ofereixen els seus oncles als seus cosins, i també s'avergonyeix de la seva identitat. La relació filial, així, queda contaminada per la relació econòmica. Però al llarg de la novel·la anirem descobrint que no és només el narrador el qui pateix tensions familiars per qüestions econòmiques. Una advertència sobre els problemes associats a les desigualtats socials.

Tempus fugit

Aquesta novel·la és un cant a la joventut perduda. Però els protagonistes perden molt més que la joventut amb el pas del temps. El llibre dels Baltimore és, també, un crit d'atenció sobre l'efímer de les coses. Els rics s'arruïnen, els pobres s'enriqueixen, els amics es separen, els més sòlids matrimonis es distancien, els més prometedors estudiants no se'n surten... I, en canvi, relacions que semblen destruïdes es recuperen, alguns pobres s'enriqueixen... Però, en aquesta història, el que predomina és la crisi: l'ideal juvenil s'esfondra sense remei, i en esfondrar-se acaba revelant que ni tan sols era tan ideal com semblava.

Distreta i àgil

No cal espantar-se pel volum de pàgines d'El llibre dels Baltimore. La lletra és grossa i en realitat no és tan llarg com sembla a primera vista. Però a més a més, Joël Dicker és un narrador fàcil, que sap desgranar una història amb facilitat. Una història potser excessivament evident i còmoda, però en qualsevol cas, sòlida. Una lectura idònia per endur-se-la a la platja.