El Líber, la Fira Internacional del Llibre que alterna les seves edicions entre Madrid i Barcelona, arriba a la seva 36 edició en un moment en què la indústria del llibre creix lentament, però està lluny d'haver recuperat els nivells de vendes d'abans de la crisi. A més a més, el món del llibre en paper se sent amenaçat pels nous formats, tot i que a Catalunya sembla ser que no arriben a tanta velocitat com a d'altres parts del món. La solució davant aquesta situació, per als editors, és, sobretot, potenciar les exportacions, i centrar-se en els nous formats. A la Fira de Gran Via, el Líber agrupa 361 expositors, i s'espera que enguany hi passin, entre aquest dimecres i el divendres, 10.000 professionals del sector.
Buscar més exportacions
Espanya és el tercer Estat del món en exportacions de llibres, després de la Gran Bretanya i els Estats Units. El 2017 es van exportar llibres per valor de 589 milions d'euros. Segons fonts del Líber, aquesta Fira hauria participat en un terç d'aquestes transaccions. Per tal de potenciar-les al màxim enguany el Líber, amb la col·laboració de l'ICEX i del Programa d'Internacionalització de la Cultura Espanyola, ha convidat a 550 compradors i prescriptors de 62 països. La principal delegació és la de la Missió de Bibliotecaris Nord-Americans. El Líber confia en augmentar la presència de llibre en castellà a les biblioteques públiques dels EUA, país que ja compta amb 50 milions de castellanoparlants i que sembla ser un gran mercat de futur. S'ha preparat una àmplia agenda de contactes entre els expositors i els convidats. A les Jornades Professionals hi ha nombroses xerrades i debats sobre les exportacions, sobretot des del punt de vista administratiu i financer. I entre els expositors, destaquen nombroses editorials especialitzades en literatura infantil i juvenil i en llibre religiós que intenten guanyar-se un espai en el mercat exterior.
Futur en l'audiollibre
El segment de mercat de l'audiollibre és el que més creix a nivell mundial. Sembla ser que l'any passat va assolir en alguns mercats un creixement del 20%, gràcies a les millores tècniques i a les vendes online. L'audiollibre està molt consolidat a països com Alemanya o els Estats Units, però té dificultats per a entrar a l'Estat espanyol. Malgrat tot, els editors es preparen i el 2017 l'oferta d'audiollibres en espanyol va arribar als 4.000 títols, un 33% més que en anys anteriors. El mercat de l'audiollibre en català encara és molt més reduït.
Esperança en el digital, en els videojocs i en el cinema
La facturació de llibres digitals a l'Estat espanyol, el 2017, es va incrementar un 1,6%. Això és més que l'augment del llibre en paper, però a desgrat de tot, el llibre digital no aconsegueix despuntar en les vendes generals. En aquest moment representa el 5,1% del sector editorial, tot i que l'oferta de llibres disponibles creix progressivament. Els creadors de llibres tenen en canvi més esperances en el sector dels videojocs, que ofereixen beneficis espectaculars; el Líber ha establert una roda de contactes entre autors, editors i empreses de realitat virtual de cara a la venda de drets. Els editors també tenen la vista posada en el cinema, i han aprofitat el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, que s'obre aquest dijous, per posar en contacte productors cinematogràfics amb autors, agents literaris i editors que tenen obres susceptibles de ser dutes al cinema.
El problema de la pirateria
El món de l'edició continua sentint-se molt amenaçat per la pirateria. Les Jornades Professionals han donat molta importància a aquest tema, que és un dels que bloqueja l'expansió de la lectura digital. A aquesta fira s'han proposat als editors mesures tecnològiques per frenar la pirateria, però sobretot, s'ha exigit intervencions de les administracions públiques i pressions sobre els distribuïdors de continguts, per frenar aquest problema.
Imperatiu canvi de polítiques
El gran desafiament dels editors és, sobretot, evitar la caiguda de lectura que es produeix entre els joves en arribar a l'adolescència, i que és la responsable de les baixes taxes de lectura d'aquest país (els joves llegeixen molt poc, i això afecta a les estadístiques globals). El president de la Federación de Gremios de Editores de España, Daniel Fernández, en la presentació de la fira, aquest dimarts, en presència del ministre de Cultura, José Guirao, va voler reivindicar noves polítiques que estimulin la lectura, tot argumentant que les societats "més pròsperes econòmicament i socialment són les que compten amb major índex de lectura". I va apuntar que els indicadors de lectura, tot i que milloren, encara estan lluny dels dels països de l'entorn. També va reivindicar la necessitat d'un reforç de la lluita contra la pirateria i de la defensa dels drets d'autor.
Guanyar diners dels autors?
El que més sorprèn del Líber és que tingui un espai reservat per a l'autoedició, la Zona d'Autor. Aquest sector de mercat s'ha presentat en alguns casos com el futur de l'edició en eliminar intermediaris entre autor i lector, però en realitat, no és tan clar que sigui així. Si bé hi ha uns pocs autors que han passat a ser best-sellers després d'haver debutat en plataformes d'autoedició, en realitat molts dels llibres autoeditats tenen vendes ridícules (trobem llibres que un any després d'haver-se editat han assolit tan sols 3 descàrregues...). De fet, allò que va començar essent una alternativa a les editorials tradicionals ha acabat essent incorporat als grans grups com Penguin Random House o Planeta... I sembla més aviat una forma de treure diners als autors que no pas una forma de fer arribar nous escriptors a un mercat que ja està més que saturat (segons fonts de la pròpia Federació d'Editors, hi ha 656.080 títols vius al mercat espanyol: massa llibres per a tan pocs lectors).