Amb tota probabilitat, la Hermandad de Caballeros Legionarios de Barcelona desfilarà aquest Dijous Sant per l'Hospitalet de Llobregat i el Divendres Sant per Palafolls. Havien de fer-ho en el marc de les processons de Setmana Santa, però no podran fer-ho. El ple de l'ajuntament de l'Hospitalet, el 28 d'abril passat, ja va prohibir l'assistència de la Legió a aquests actes. I l'ajuntament de Palafolls, també governat pels socialistes, s'ha oposat ara a la presència dels uniformats als actes (amb el suport del rector, però no de l'associació de veïns). Ambdós consistoris repudien la relació de la Hermandad amb postulats ultradretans i no consideraven adequada la presència de persones armades a una processó.

Esquivant la llei

Com que els dos ajuntaments es van oposar a donar la corresponent autorització, a l'Hospitalet l'organització ultradretana +Libres ha convocat una manifestació "Per la llibertat religiosa" (per a les manifestacions no cal autorització, tan sols notificació). Els legionaris desfilaran amb la manifestació al ritme del seu himne "Soy el novio de la muerte". Compten amb el suport del rector de l'església de la Immaculada Concepció, l'exmilitar Custodio Ballester. El capellà al·lega que "els legionaris, portant el Crist, també evangelitzen". Ballester és conegut pels seus postulats ultradretans. En els últims temps ha demanat als seus fidels que no votin al Partit Popular i en les darreres eleccions va afirmar: “Esperem que en aquestes eleccions, els electors catòlics donin a aquesta banda de polítics falsos el càstig que es mereixen". Les seves crítiques als "separatistes" són ferotges.

La denúncia de Manos Limpias

El sindicat ultradretà Manos Limpias ha presentat sengles denúncies contra l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, i contra l'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, per prohibir la participació de la Hermandad a les processons de Setmana Santa. Les denúncies no només afirmen que les prohibicions són inconstitucionals, sinó que afegeixen que constitueixen crims d'odi perquè "destilen odi i discriminació" cap a la Legió. Manos Limpias ha assegurat que assistirà a l'acte de Palafolls per garantir que els legionaris puguin manifestar-se. El regidor del Partit Popular de Palafolls Óscar Bermán ha mostrat el seu més ferm suport als legionaris amb un missatge que es tanca amb una crida clara: "¡Viva la Legión y arriba España!".

El precedent de l'any passat

L'any passat l'Ajuntament de l'Hospitalet ja havia prohibit la participació dels legionaris a la processó, però es va convocar una manifestació "Per la llibertat religiosa i contra la hispanofòbia" i van burlar la prohibició. Van desfilar pels carrers de l'Hospitalet uniformats i amb les seves armes (simulades). Van rebre el suport de grups ultradretans com Somatemps i de gent que va acudir a la manifestació al crit de "¡Viva España!" i "¡Viva la Legión!".

 

Podemos contra els militars a les processons

L’any passat Podemos ja va anunciar que, a les institucions que controlés, vetaria la presència de la Legió als actes de Setmana Santa, tot al·legant que les forces armades han de ser aconfessionals. A més a més, va proposar, dins les seves estratègies de Defensa, que s’impedeixi la presència de militars d’uniforme a qualsevol tipus d’acte religiós. El govern del PP, òbviament, va en una altra direcció. El ministre Jorge Fernández Díaz fins i tot ha concedit una condecoració a la Verge Maria Santíssima de l’Amor.

La Legió i les processons

És habitual la presència de la Legió a les processons andaluses. De fet, a la seva caserna central de Ceuta, els legionaris passen hores i hores assajant les processons de Setmana Santa. La seva participació té molt més d’exhibició marcial que de religiositat. En primer lloc, passegen el Cristo de la Buena Muerte, una imatge que els legionaris associen al seu propi cos (ells es defineixen com “los novios de la muerte”). A més a més, els legionaris desfilen a tot ritme, a 160 passes per minut, molt més ràpid que la resta d’unitats militars, per mostrar la seva resistència. I la imatge de Crist sovint la porten alçada amb el braç estès, en una mostra de força. Són les típiques “machadas” dels legionaris.

La Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios

La Hermandad, de fet, no és un cos militar, sinó una associació civil, sense ànim de lucre, que agrupa antics membres de la Legió (als legionaris se'ls inculca que la seva veritable família és el "Tercio" i que han de mantenir la germanor amb els altres legionaris de per vida). La Hermandad es presenta com una agrupació apolítica, tot i que molts dels seus membres no amaguen la seva fascinació per la ultradreta (a les xarxes socials admiren el franquisme i multipliquen les crítiques a qualsevol grup esquerrà o al nacionalisme català i basc). La entitat ha rebut el títol de membre d'honor de la Fundación Nacional Francisco Franco.

La polèmica de Sant Andreu

El Consorci de la Zona Franca va cedir gratuïtament una vella caserna a Sant Andreu a la Hermandad per assajar les seves exhibicions militars. Això va generar protestes d'algunes associacions de veïns. No estaven d'acord amb la cessió a un grup ultradretà i militarista, i reclamaven la construcció al lloc d'equipaments socials. L'1 de març, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar al Consorci que s'expulsés als legionaris, perquè s'ha previst la construcció allà d'un centre cívic, d'una residència d'avis i d'una guarderia. Però el Consorci encara no s'ha pronunciat, i no està previst que es reuneixi fins al mes de juny. Mentrestant, els partidaris de la Legió s'han mobilitzat en defensa de la Hermandad mitjançant una col·lecta de firmes.

Militars contra diables

Un estudi del catedràtic Demetrio E. Brisset demostra que la participació de l'exèrcit espanyol en les processons va ser establerta per Carles III, com un sistema per reprimir els "diablícalos" i altres personatges festius (com els "mojarrillas" o els diables) que participaven en els actes religiosos emmascarats i que ocasionaven "obscenidades y ofensas a Dios". Carles III va decidir donar "protecció armada" a les processons per preservar-les dels poc respectuosos diables. I, alhora, va establir les ordenances militars, que fixaven honors militars per a determinades figures religioses. Els honors militars es van mantenir durant segles. Fins i tot les del 1984 establien que s'havia de retre honors militars "al Santíssim Sacrament". Només van desaparèixer en l'ordenança del 2010.

La Legió sota el pes de la història

La Legió no és una unitat militar qualsevol. Va ser creada el 1920, en plenes campanyes del Marroc, per Millán Astray, amb Franco com a lloctinent. Des del principi es va plantejar com un cos colonialista basat en la brutalitat. Els seus membres, alguns d'ells delinqüents, eren tractats amb molta duresa pels seus caps, però es permetia que actuessin de forma cruel amb la població. Al Marroc executaven tots els presoners i, amb freqüència, amputaven els caps o els sexes dels cadàvers dels presos, per intimidar l'enemic. Presumien de tenir "sereno el semblante al morir y al matar". Però la premsa de l'època elogiava a "estos locos que llegan cantando al cuerpo a cuerpo, acuchillando ciegamente al adversario, que todo lo arrasan y lo destruyen (...) Son el poema, hecho carne". Franco va mitificar la bel·licositat d'aquest cos en la seva novel·la Raza, que es va dur al cinema el 1942.

El mal record de la guerra civil

La Legió va ser un viver d'ultradretans. De fet, l'historiador militar Blanco Escolá, afirma que aquest cos va ser "el veritable focus de feixisme a l'Espanya d'entreguerres". A la rebel·lió d'octubre de 1934 la Legió va actuar amb gran brutalitat, executant molts sindicalistes i fins i tot algun periodista esquerrà. A la guerra civil es van sumar en massa a les forces franquistes, perquè se'ls inculcava un autèntic culte als seus caps: Franco i Millán Astray (de fet al Museu de la Legió de Ceuta s'hi conserva l'ull de Millán). Van cometre atrocitats, sobre tot en la primera etapa de la guerra, on executaven en massa als presos per no deixar enemics a la reraguarda (són famoses, per exemple, les matances de Badajoz). Però mai no han fet cap autocrítica. Fins avui se senten molt orgullosos de la seva història.