Un any més, el festival Sónar ha tornat a batre el seu propi rècord. La seva edició d’enguany, que es va tancar aquest dissabte nit, ha acollit a més de 126.000 assistents procedents de 119 països amb ganes d’electrònica i amb un repertori de propostes que posa l’horitzó molt més enllà d’aquest estil.
De dia, la poderosa Nathy Peluso va fer encara més petit l’escenari SonarXS amb un repertori que barrejava cançons històriques dels ritmes llatins amb els seus propis treballs, més urbans i ‘trappers’. Va versionar cançons com ‘Bang bang’ o el bolero ‘Dos gardenias’, alhora que ho intercalava amb alguns dels seus hits. ‘La Sandunguera’ i ‘Corashe’ van marcar els moments àlgids de l’actuació de l’argentina.
Nathy Pelusso actuant al SónarXS / Sónar
La política es va colar a aquesta edició a través de noms com Valtonyc i Lory Money. El primer estava programat al principi de la tarda com símbol de protesta per la condemna de tres anys i mig de presó que es va dictar contra l’artista per les seves lletres. Valtonyc va marxar a l’exili i, per tant, ningú va aparèixer dalt de l’escenari durant els 30 minuts que el festival va reservar per ell. Qui sí que va anar-hi van ser unes desenes de persones que es van concentrar a la sala per reivindicar l’injusta situació.
El raper Lory Money, que va saltar a la fama amb el viral ‘Ola K Ase’, va relaxar una mica l’ambient sense deixar la política de banda. Durant la interpretació del seu últim hit ‘Independent’, sobre Carles Puigdemont i el procés, es van poder veure algunes caretes del president entre el públic. Les mateixes que van aixecar polèmica fa poques setmanes al festival Primavera Sound, on les repartia l’organització.
2manydjs tancant el Sónar de Dia / Sónar
Els encarregats de tancar la jornada de dia van ser els belgues 2manydjs que van escapar-se de la foscor de Despacio, on havien punxant cada tarda des de dijous amb James Murphy, per posar música a l’última llum del dissabte. Tenir els dos germans Deawele sobre l’escenari va fer que molts dels assistents optessin per allargar-se al SónarDia fins al final. La competència del SónarNit, ja que aquest any els horaris se solapen, no era fàcil de superar: un dels caps de cartell, LCD Sound System, es guanyava el SónarClub combinant rock i sintetitzadors en la seva cinquena visita al festival.
Poc després, el show de Fatima Al Qadridi al SónarLab transportava els assistents al món àrab amb el seu so minimalista i insinuant. L’espectacle visual duia un gran pes de l’actuació, amb projeccions que contribuïen a crear l’aura de la multicultural artista. En el seu joc entre masculinitat i feminitat, Al Qadiri fins i tot va protagonitzar un canvi de perruca en ple directe per reivindicar el món draq queen, al que la portada del seu últim disc fa un homenatge.
LCD Soundsystem, al SónarClub / Sónar
I del món àrab, a l’Amèrica més americana amb GoldLink. El raper de només 24 anys es va apoderar del SónarPub amb el seu flow i ritmes hip hop. El repertori que va escollir per la seva primera visita a Barcelona -i a l’Estat espanyol- estava format per una combinació de temes propis i grans hits de referents del moment. Des del rap de Travis Scott amb Goosebumps fins a hits propis com 'Crew' o 'Herside Story'. Al mateix temps, al SónarClub, Thom Yorke presentava la seva proposta en solitari amb uns ritmes molt més calmats. El líder de Radiohead, una de les grans apostes del festival d’aquest any, va dur una treballada posada en escena, tot i que li va faltar potència per connectar amb el públic a aquella alçada de la nit.
L’actuació va marcar l’equador de la nit i va deixar pas a l’espectacle CLOSE de Richie Hawtin. El canadenc és ja una llegenda amb una massa de fans fidels que van gaudir de principi a fi l’hora i quart de show que va oferir. Els baixos vibrants i les pantalles amb un ritme de llums frenètic van treure tot el suc a la impressionant instal·lació de la sala principal del festival. Just darrere seu, Charlotte de Witte va saber agafar un relleu que no era gens fàcil. Ella sola sobre l’escenari, la taula de mescles i el seu talent. No va fer falta més.
I si el Sónar celebra 25 anys, qui no podia fallar a la cita és Laurent Garnier, un nom que ja apareixia al primer cartell del festival l’any 1994. Són molts anys junts i Garnier ja s’hi sent com a casa seva i es nota. El francès va tancar amb una sessió de 4 hores que va saber conduir magistralment el públic des de la meitat de la nit fins que el cel ja era ben blau. Sense avorrir ni un moment, va fer ballar el públic, braços amunt i eufòric, sense parar fins l’últim minut d’aquest 25è aniversari, passades les set del matí.
I ara, a esperar una mica més d’un any. Perquè el Sónar torna, sí, però, a diferència del que ens té acostumats, la propera edició serà el mes de juliol.