Avui Kirk Douglas acompleix cent anys. El mític actor, director, productor i guionista és, avui en dia, una de les figures emblemàtiques del món del cinema: té un Òscar honorífic, un César, un Ós d'Or i un Globus d'Or, tots ells pel conjunt de la seva carrera cinematogràfica. És famós pel seu compromís social, que l'ha dut a fer algunes pel·lícules de denúncia. És pare del també famós actor Michael Douglas, amb qui manté una relació complicada.

Issur Danníelovitx Demski va néixer a l'estat de Nova York, fill d'immigrants jueus de Bielorrúsia. Va dedicar-se al teatre fins que va ser mobilitzat per lluitar en la Segona Guerra Mundial (dates en que va canviar-se el nom per Kirk Douglas). En retornar de la guerra, gràcies a l'ajuda de Lauren Bacall, va incorporar-se al món del cinema.

Al cinema ben aviat va destacar. Una de les pel·lícules que el van portar a la fama com a actor va ser Espàrtac, d'Stanley Kubrick. També tindria un paper destacat a Camins de glòria, una altra de les cintes mítiques de Kubrick. Va ser nomenat a diversos Òscars, un d'ells per la seva actuació a Vincent Van Gogh, la passió de viure, on interpretava al cèlebre pintor. Però mai va guanyar un Òscar per les seves actuacions ni per les pel·lícules que va dirigir.

El 1971 Douglas va estar a Catalunya, rodant El far de la fi del món, inspirada en la novel·la de Jules Verne. Va fer-ho al cap de Creus, en una pel·lícula en què també hi participava Yul Brynner. En total Douglas ha participat en una vuitantena de pel·lícules i ha publicat cinc llibres, entre ells la seva autobiografia: El fill del drapaire.

En els darrers anys Kirk Douglas ha tingut greus problemes de salut. Va sobreviure a un accident d'helicòpter el 1991, però el 1994 va quedar molt afectat per una trombosi. Va patir un atac de apoplexia i durant un temps es va quedar sense parla, però el més dur és que va perdre un fill de sobredosi, el 2005. Continua essent un ferm militant d'esquerres i s'ha mostrat consternat per l'elecció de Donald Trump.