"Al final de l'acte faré una maldat", ha advertit d'entrada Oriol Junqueras. No, no es tractava d'un míting sinó de la presentació aquest migdia a l'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm de la nova novel·la d'Albert Sánchez Piñol, Vae Victus (2015, La Campana), dins del programa del Mercat de Nadal del Llibre. El líder republicà acompanyava l'escriptor.

L'heroi popular

Tres anys després de l'èxit editorial de Victus. Barcelona 1714 (2012, La Campana), l'escriptor barceloní Albert Sánchez Piñol ha retornat a la vida Martí Zuviría amb Vae Victus. Segona entrega de la saga en què l'enginyer protagonista descobreix al lector les seves aventures per la Catalunya del segle XVIII, però també per Londres, Alemanya o Nova Zelanda i introdueix figures com l'aventurer James Cook o l'entranyable Pere Joan Barceló i Anguera, Carrasclet, guerriller antiborbònic durant la guerra de Successió espanyola.

"Si Carrasclet hagués nascut a Missouri i no al camp de Tarragona seria un heroi popular venerat internacionalment", ha emfatitzat l'autor en la presentació. "A més a més, a diferència de la resta d'herois populars, Carrasclet mai no va ser derrotat", ha sentenciat i ha convidat a llegir l'obra a aquells que volguessin saber més sobre aquest famós miquelet.

Prescindint de l'univers

Participant en la xerrada més com a historiador que com a polític, Junqueras ha assenyalat que el 1714, època en què s'ambienta la novel·la, feia cinc segles que havien estat redactades a Lleida les Constitucions catalanes, que van ser derogades després del primer Onze de Setembre.

Ha explicat Junqueras, però, que durant molts moments d'aquell segle XVIII les noves institucions catalanes van demanar la restauració de les velles constitucions. Reivindicacions que despertaven l'enuig de la monarquia borbònica, ja que venien d'uns governants que havien implantat ells. "Paral·lelismes amb la situació actual? No seré jo qui els faci avui".

"Els catalans poden prescindir de l'univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir dels catalans", ha declamat Junqueras. Quan han començat els aplaudiments entre el molt públic, ha confessat que aquella no era una frase seva sinó de Voltaire, figura que ha destacat com una de les més rellevants del segle XVIII. Però no, aquesta no era la maldat.

La maldat

Seguint amb el seu rol acadèmic, Junqueras ha apuntat que el segle XVIII va estar marcat pel debat entre raó i la fe, entre ciència i moral. Disjuntiva perfectament recollida en dos dels treballs cabdals d'un dels grans pensadors de l'època, Immanuel Kant. Es referia a la Crítica de la raó pura i a la Crítica de la raó pràctica, dues obres amb què, segons ell, neix l'edat moderna.

"Per això és una llàstima que hi hagi gent que diu que llegeix Kant i després els cita malament". Ara sí, després d'enviar un dard enverinat a Albert Rivera i a Pablo Iglesias, ha deixat que el públic piqués de mans. Quan els aplaudiments s'han difuminat, ha afegit: "això ho hem de fer més sovint, és molt millor que un míting".