Josep Gifreu, catedràtic de Teoria de la Comunicació i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, ha obtingut el Premi d'assaig Irla 2018, amb un assaig sobre la batalla comunicativa en torn al procés. L'obra, El quart poder i la independència. La batalla mediàtica en els “fets d'octubre” del Procés, serà publicada a la col·lecció El Fil d'Ariadna, d'Angle Editorial. El lliurament del premi tindrà lloc la Nit Irla, el 14 de juny, a l'Ateneu Barcelonès. El premi, atorgat per la Fundació Josep Irla, està dotat amb 6.000 euros, i el jurat estava format per Agustí Alcoberro, professor d’Història de la UB; Ferran Espada, periodista; Rosa Rey, directora d’Angle Editorial; Cristina Sànchez Miret, professora de Sociologia de la UdG; i Judit Vall, professora d’Economia de la UB.

josep 10 5 09

Els fets d'octubre de 2017

Aquest no és un estudi acadèmic, perquè no hi ha hagut temps per a fer-ne un, sinó un assaig fet sobre la marxa, amb el que Gifreu vol preguntar-se sobre el paper del periodisme a la nostra societat. Aquest professor de la UPF estava preocupat, com a periodista, per analitzar com havien tractat els mitjans el procés, en general, i els successos que es van desenvolupar al voltant del referèndum, especialment. L'interessava veure com la premsa podria haver servit per a crear un ambient d'opinió favorable o contrari al sobiranisme. Es va centrar, especialment, en analitzar les portades i els editorials dels diaris de referència, catalans, espanyols i internacionals, i ho va complementar amb un estudi de com havia estat abordat aquest tema a les xarxes socials.

La distància dels estrangers

Gifreu fa una bona valoració del treball dels mitjans internacionals al conflicte. Argumenta que la premsa estrangera, generalment, ha estat capaç de veure el conflicte des de fora i d'informar-ne de forma correcta; la distància els hauria estat molt favorable. Apunta que tot i que hi ha pocs mitjans que simpatitzin amb el sobiranisme, hi ha una gran diversitat de posicionaments, i molts mitjans aposten per una solució negociada per a Catalunya  i intenten valorar tots els arguments. Indica que l'esfera catalana, en canvi, ha estat molt més dividida; i a la gran premsa madrilenya hi detecta "una submissió clara al govern del PP".

Periodisme en problemes

En el seu llibre, Gifreu defensa que els grans mitjans madrilenys, que són tots de grans grups de comunicació, han estat molt compactes en la difusió d’un discurs que era el del govern, i no han estat capaços de distanciar-se'n gens. Argumenta que "estan molt lluny dels ideals dels codis deontològics del bon periodisme" perquè "han supeditat la seva tasca periodística als designis del govern del PP". Gifreu argumenta que a vegades la feina dels periodistes de la gran premsa madrilenya és correcta, però que després es distorsiona a causa de les pressions dels directius dels mitjans, i que això es fa palpable en els titulars inadequats, o en fotografies no pertinents. "Tot s’editorialitza, des de la portada fins als titulars... i això elimina el periodisme rigorós" explica Gifreu, que afegeix: "Quan un titular d'El País diu que l’independentisme passeja el seu odi a Espanya per Brussel·les, tot està dit".

Desigualtat de forces

Gifreu considera que en l'enfrontament mediàtic hi va haver una gran desigualtat entre les forces enfrontades. Les forces favorables al procés eren molt més febles, i afirma que no és per casualitat: "Està clar que la premsa centralista ha tingut una col·laboració clau amb el govern, amb les cloaques de l’interior... Això s'ha vist, per exemple, amb la filtració contínua de documents. I això no existeix a Catalunya". Els grans grups mediàtics s'han posat al costat dels poders de l'Estat (i del poder econòmic) i han constituït un veritable "quart poder". I, a desgrat de la feblesa dels seus rivals catalans, des dels grans mitjans espanyols es manté una campanya contra TV3, que Gifreu considera que està destinada assolir "una victòria absoluta sobre el possible quart poder català".

Xarxes poc independents

Gifreu ha volgut reservar un capítol del llibre al pes de les xarxes socials. Apunta que van realitzar un paper molt important, tant per mobilitzar la gent, com per crear un determinat clima d'opinió. Però opina que han estat absolutament subordinades als discursos del poder. Serien, doncs, molt menys independents i espontànies del que pensa molta gent: " les xarxes socials han reproduït el gran debat dels grans mitjans, que no és sinó el gran debat entre els grans partits", explica.

Mals temps per al periodisme

Gifreu creu que el procés no ha estat beneficiós per al periodisme amb principis. Al·lega que "El periodisme de manual, el que en teoria defensen les entitats periodístiques nacionals i internacionals, el basat en el rigor i la imparcialitat, aquí ha perdut, s’ha deixat de banda, en general, sobretot perquè els mitjans de comunicació han actuat com a armes en diferents trinxeres". I argumenta que això és sobretot palpable en els grans mitjans de referència de Madrid i acusa de manca d'escrúpols al "periodisme que parteix de la base que la unitat d’Espanya és innegociable".