Jordi Solé presenta aquests dies Operació Judes, una novel·la negra amb el rerefons d'una operació d'espionatge durant la guerra civil espanyola, que es presenta amb el subtítol: "Barcelona 1938. Un assassinat amenaça el govern de Companys". Solé es va formar com periodista, i va passar per nombrosos mitjans, com el Diari de Barcelona. Avui en dia es dedica bàsicament a la literatura. Malgrat tot, afirma que els seus interessos són molt diversos. I té molta afició per la història: se sent fascinat per la Primera Guerra Mundial, i se sent temptat a escriure alguna cosa sobre la guerra civil nord-americana, tot i que és conscient del poc interès que el tema desperta al nostre país.

 

Hi ha moltes novel·les sobre la guerra civil, com “Incerta glòria” o “Soldados de Salamina”. Però no hi ha gaires obres sobre les intrigues de la rereguarda, que com demostra a la seva novel·la, són un autèntic filó literari. A què atribueix això?

És curiós, perquè el tema de la rereguarda és molt interessant a nivell literari. Potser hi ha un cert pudor per tractar certs aspectes de la guerra. Hi ha moltes pel·lícules de la II Guerra Mundial en termes exclusivament bèl·lics, relats d'heroisme, però no n'hi ha cap d'aquest tipus sobre la guerra civil. Potser ens costa distanciar-nos d'ella...

Pretén donar a conèixer la guerra civil a través de la seva novel·la?

No, en absolut. Crec que és molt mala idea voler aprendre història a partir de novel·les històriques. Si jo volgués informar-me sobre la guerra civil, hauria de llegir un bon assaig, per exemple, La guerra civil espanyola d'Antony Beevor. Jo faig ficció: qui vulgui passar-s'ho bé, que em llegeixi, però qui vulgui aprofundir en el tema, ha de buscar altres coses.

Malgrat tot, vostè fa una descripció detallada de la Barcelona en guerra: les txeques, les dependències oficials, els bombardejos. Ha realitzat una intensa tasca de documentació sobre el tema?

Jo he intentat que els fets i els llocs que descric es basin en fonts contrastades. En la mesura del possible jo, quan escric, busco referències sobre tot. Si els meus personatges entren a una txeca, intento assabentar-me'n de com eren. Però sóc, abans que res, un narrador: si hi ha una cosa que no aconsegueixo trobar, m'ho invento... Justament per això escric ficció.

L'obra parteix d'un fet real, una operació d'espionatge durant la guerra... D'on surt aquesta història?

El meu interès principal, a Operació Judes era retratar en Pol Vidal, que ja havia estat protagonista d'altres obres meves, amb més de seixanta anys, i això em duia directament a la guerra civil, un període idoni per allò que m'interessava. Quan em documentava sobre la guerra, en un llibre de Domènec Pastor Petit, vaig trobar una referència a una operació d'intoxicació republicana abans de la batalla de l'Ebre. No vaig poder obtenir-ne més informació, però m'anava perfecte per al llibre: Se non è vero è ben trovato.

Pol Vidal és, com vostè, periodista. Té algun altre paral·lelisme amb vostè?

Vaig inventar un personatge que treballava al Diari de Barcelona, que és un mitjà en el qual jo havia treballat, i al qual li tinc molt afecte. Però en general, jo, conscientment, hi poso molt poc de mi als meus personatges. Ara bé, crec que hi ha una forma de veure el món i uns gustos que, inconscientment, hi són a la meva novel·la, inevitablement.

Durant la guerra civil es feia un periodisme que cada cop es fa menys i que cal reivindicar

Un dels seus personatges és Robert Capa, per qui vostè mostra una clara admiració. Com arriba a aquest personatge?

Vaig sentir-me fascinat per Robert Capa a partir de la novel·la de Susana Fortes Esperando a Robert Capa. Hi ha un conjunt de periodistes d'aquesta època, com en Robert Capa, la Gerda Taro o l'Herbert Matthews que em fascinen, perquè van ser capaços de venir aquí i arriscar-se molt. A més, feien una gran feina d'informació: no eren imparcials, però eren honestos. Tenen totes les meves simpaties i tota la meva admiració. Feien un periodisme que cada cop es fa menys i que cal reivindicar...

Escriu una novel·la que denuncia els crims del franquisme, però que parla també dels abusos a la rereguarda republicana: del cas Nin, de les txeques... Creu que hi ha hagut massa parcialitat en parlar de la guerra?

Crec que durant molt de temps es va donar una versió esbiaixada de la guerra, marcada pel bàndol guanyador. Hi ha una reacció lògica que és una reivindicació internacional dels republicans. Jo tinc ben clar qui eren els bons. Ara bé, quan estudies una guerra aprens que en un conflicte armat tothom té coses de les quals avergonyir-se, i jo volia deixar-ho clar.

A la seva novel·la, el protagonista, Pol Vidal, és vidu, perquè la seva dona ha mort en un bombardeig. Creu que a Barcelona és prou present el record dels bombardejos?

Els bombardejos van deixar una marca indeleble per a la gent que els va viure. La meva àvia m'explicava les coses que l'havien marcat de la guerra: la por als bombardejos i la gana. A d'altres ciutats, com Londres, hi ha un record continu dels bombardejos soferts. Nosaltres vam patir 40 anys d'una dictadura que no estava gens interessada a recordar-ho, i la seva marca encara perdura. Estaria bé que tinguéssim més memòria en aquest tema.

La inacció davant l'arribada dels refugiats és perfectament equiparable a la falta de resposta davant la tragèdia de la guerra civil espanyola

Els protagonistes de la seva obra reflecteixen la seva frustració per la falta de resposta internacional davant la tragèdia de la guerra civil espanyola. Creu que el món ha canviat i ara seria més solidari?

No n'estic gens convençut. Avui en dia la inacció davant l'arribada dels refugiats és perfectament equiparable. Europa actua amb absolut cinisme: es vanta de coses que no respecta.

A Operació Judes hi ha una forta preocupació per la vellesa, per la debilitat que comporta, per la impotència que suposa... Però vostè encara és jove...

Ja tinc 50 anys, i hi ha coses a nivell físic que ja començo a notar. Hi ha aficions que se m'estan acabant, per una qüestió merament física, com el jugar a bàsquet. Em preguntava com m'afectaria a mi el pas del temps i per això volia veure en Pol Vidal als 66 anys...

Pensa recuperar en Pol Vidal en futures novel·les?

De moment estic treballant en un projecte de literatura juvenil. I encara no tinc clar si recuperaré el personatge de Pol Vidal. En canvi, tinc ganes de tornar a treballar amb el personatge de Mònica Vidal, la néta de Pol, que ja era la protagonista de la meva novel·la La nit de Damballah.

I ha pensat a treballar per al cinema?

Jo n'estaria encantadíssim. Si us plau: que vinguin i que adaptin les meves novel·les!