Jo Nesbø, un dels escriptors de novel·la negra més populars en aquests moments, ha visitat Barcelona per presentar La set (editat per Proa en català i per Penguin Random House en castellà). Es tracta d'una novel·la de lladres i serenos, amb l'inspector Harry Hole, heroi de moltes de les seves narracions, com a protagonista. En aquest cas, Hole s'enfrontarà a un assassí amb sèrie que pateix síndrome de Renfield, l'anomenat "vampirisme clínic" una malaltia que impulsa a la gent a veure sang i fins i tot a ingerir-la (a vegades amb relació amb el seu desig sexual). L'escriptor afirma que l'obra està basada en casos reals, com el del "vampir de Düsseldorf". Aquests dies serà present al festival Kosmopolis, per participar en un diàleg amb Marc Pastor i amb els organitzadors de Serielizados sobre el canvi climàtic, perquè va ser l'autor de la idea original de la sèrie Occupied, amb una trama centrada amb una invasió russa de Noruega per controlar els recursos petroliers i gasístics (una sèrie que va provocar algun problema diplomàtic entre Noruega i la Rússia de Putin).
Un home d'acció
Jo Nesbø és un home molt actiu: abans de ser escriptor va ser futbolista i bateria d'una banda de rock, i es guanyava la vida com a analista financer, tot i que també havia treballat també com a periodista. Juan Insua, director de Kosmopolis, el defineix com un "home vitalista" i es felicita perquè Nesbø demostra que "la literatura pot fer éssers feliços i no només éssers torturats", i que "es pot ser escriptor i ser feliç". De fet, com a mínim a nivell professional, l'escriptor noruec té motius per a ser feliç. Les seves obres s'han traduït a 50 idiomes, i ha tingut un gran èxit de públic i de crítica. Només la nissaga de Harry Hole ha venut 33.000.000 d'exemplars a tot el món. Nesbø ha obtingut nombrosos premis. Ha escrit literatura infantil, però ell assegura, tot seguint al seu compatriota Aksel Sandemose, que "tan sols val la pena escriure sobre la mort, i l'amor". I les seves històries tenen molt d'amor, i molt d'odi, perquè segons ell, "No pot existir l'amor sense l'odi".
Inassolible felicitat
La set comença en un moment en què Harry Hole és feliç: ha deixat la policia, s'ha casat amb Rachel, la seva companya... Viu una vida familiar harmònica... Però el protagonista té problemes per gestionar la seva felicitat, i per això no pot durar molt de temps. Harry Hole "té la sensació que és a sobre una capa de gel que es pot trencar en qualsevol moment, i això succeirà durant l'obra, òbviament". A Oslo apareixerà un assassí en sèrie, que beu la sang de les seves víctimes, i se sospita que pot ser un afectat pel vampirisme clínic. Mentre l'assassí té set de sang, Harry descobreix que vol resoldre aquest cas per calmar la seva pròpia set, la set de reeixir en la captura d'un assassí que se li ha escapat.
Dilema vital
El Harry sacrifica la seva relació familiar per tornar a la seva feina de detectiu. Harry Hole és alcohòlic, però és més que això, és un addicte a la investigació, un caçador d'assassins. Per a Jo Nesbø aquest és un conflicte al que molta gent s'ha d'enfrontar: ha d'assumir missions, fins i tot missions que no porten diners ni fama, però per a les que se senten imperativament cridats perquè es consideren els més capaços per a fer-les. Nesbø ho compara amb els soldats que han servit a l'Afganistan o a l'Iraq i que, al cap d'algun temps d'estar a les seves cases, demanen de tornar al front, no se sap exactament perquè. També menciona als astronautes que van anar a la Lluna i que van deixar les seves famílies per apuntar-se a una missió que podia semblar suïcida.
Mirall
El més inquietant de La set és que, en ella, assassí i investigador estan moguts per un mateix desig, per una mateixa set. És un món simètric. Jo Nesbø ho explica: "els assassins en sèrie han de fer sempre un altre crim, perquè el primer crim no el consideren perfecte i el volen millorar. I en el cas del Harry li passa el mateix: quan captura un assassí en vol més, no hi ha satisfacció". Però la mateixa insatisfacció que senten el vampir, com a assassí en sèrie, o Harry, com a investigador, la sent Nesbø com a escriptor. Afirma que es podria pensar que en acabar una novel·la hauria d'estar molt satisfet, "però el sentiment no és aquest". Diu que sempre, en tancar un llibre, es pregunta si tot l'esforç fet ha valgut la pena, i si la novel·la és prou rodona. Diu que en realitat, quan és més feliç és quan ha escrit les primeres pàgines, el primer capítol: "En aquell moment saps perfectament el que vols escriure. La teva única missió és no malmetre massa la perfecta idea que tu tens en aquell moment".
Sense bé, ni mal
Jo Nesbø és especialista en retratar malvats, però malgrat tot, no té gens clar quina és la naturalesa del mal. Fins i tot assegura que és impossible descriure què és el mal. Afirma que ens volen fer creure que el bé i el mal es distingeixen per regles creades per Déu, però que és clar que no ho són: són les societats les que creen les seves regles morals per a funcionar. I, justament, per això, apunta que la seva literatura no ofereix respostes, només formula noves preguntes.