Enrique Tomás, el fundador de la famosa cadena de "pernileries", exposa els seus secrets per als no iniciats al món del pernil en el llibre Jamón para dummies, publicat pel Grup Planeta en la seva col·lecció "Para dummies". Un llibre que, segons Tomás, parla, bàsicament, "sobre el plaer". I ho fa de forma extremadament didàctica, com ho estableix la línia editorial d'aquesta col·lecció: amb un esquema molt senzill, amb molts quadres, amb advertències, amb recordatoris, amb mapes, amb moltes imatges... Un llibre pensat per a principiants, però que segur que explicarà també moltes coses als que es donen d'experts en pernil.
2.800.000 pernils ibèrics per any
El pernil no és un bé inexhaurible. I el pernil ibèric encara menys. De fet, segons l'Enrique Tomás, no es poden produir més d'1.400.000 pernils ibèrics i 1.400.000 paletes ibèriques per any. No és un límit legal. És una qüestió d'aglans. Amb els aglans disponibles als boscos de l'Estat espanyol només n'hi ha per criar 700.000 porcs. I amb 700.000 porcs es fan 1.400.000 pernils i 1.400.000 paletes. Són faves contades. O aglans. El que Enrique Tomás, gran expert en pernils, no pot explicar és com es poden vendre 4.000.000 de pernils i paletes ibèrics cada any.
Contra els malentesos
Enrique Tomás denuncia que hi ha un munt de teories errònies sobre el pernil, i per això el seu llibre no es dedica només a donar consells, sinó també a classificar què hi ha de cert i què hi ha de fals en la cultura popular que envolta al pernil. Cal cobrir el pernil amb el seu propi greix? El color de la peülla importa? Qualsevol tipus de porc serveix per a fer un bon pernil? Es pot congelar el pernil? En un aperitiu, es serveix a daus o a tallets? Qualsevol ganivet serveix per tallar un pernil?
Erudició que no enfarfega
Tomás es manega amb comoditat per la cultura del pernil: a Jamón para dummies ens parla de la seva història, del paper que té a la literatura, de l'afició pel pernil de personatges destacats, de l'existència de pernils curats a altres bandes del món... Però ho fa de forma senzilla, planera... No pensa tant a impressionar com en oferir facilitats als seus lectors per obtenir el màxim profit del pernil i esprémer-ne el màxim plaer. I fins i tot, al final, incorpora un receptari de plats fets amb pernil. Tot i que, de fet, Enrique Tomés recomana, més aviat, prendre el pernil amb pernil (ni tan sols recomana acompanyar-lo de vi).
Molt pràctic
Però més enllà de l'erudició, Enrique Tomás dona consells molt pràctics: on comprar el pernil, quina quantitat comprar-ne, com conservar-lo, com tallar-lo... Algunes orientacions són tan senzilles, i tan essencials, com explicar què volen dir els termes que apareixen a l'etiqueta, o aconsellar que si no es consumeix molt pernil, val més comprar-lo envasat al buit que en pernils sencers. I, per al qui no sigui capaç de llegir-se les 159 pàgines del text, sempre pot recórrer al decàleg que figura al final. En només 3 pàgines trobarà consells clau sobre com triar, conservar i tallar el pernil.