Incerta glòria, de Joan Sales, és una de les obres emblemàtiques de la literatura catalana, i la seva adaptació cinematogràfica per Agustí Villaronga (Mallorca, 1953), que arribarà aquest divendres als cinemes, és una de les pel·lícules catalanes més esperades d'aquest any. En els papers principals hi ha Núria Prims, com a Carlana; Oriol Pla, com a Soleràs; Marcel Pla, com a Lluís; i Bruna Cusí, que debutava amb aquesta pel·lícula, com a Trini. Els acompanyen alguns autors veterans, encapçalats per l'aragonès Fernando Esteso. Incerta glòria és una producció de Massa d'Or, amb la participació de TV3. Urresti Producciones, RTVE, Movistar i Aragón TV, amb el suport de nombroses institucions catalanes, aragoneses i balears. La productora Isona Passola confia en què el fet de que la pel·lícula arribi als cinemes ajudarà a promoure aquesta novel·la, publicada per Club Editor, que ja ha estat traduïda a vint idiomes i que ha rebut magnífiques crítiques arreu del món.
L'argument
Incerta glòria és una novel·la de Joan Sales, escrita el 1956, on explica les vivències d'uns joves a la guerra civil, de forma molt allunyada de la propaganda, tant franquista com republicana. Narra la història d'un jove tinent que va a la guerra, al front de l'Aragó, quan és jove i ple d'il·lusions i que veu com el seu univers s'esfondra al llarg del temps. I, alhora, també es va trencant el món dels seus amics i companys davant la dura realitat de la guerra.
Guerra amb pocs trets
A la novel·la Incerta glòria hi ha algunes batalles, però Villaronga ha preferit no reproduir-les a la pel·lícula: "La part bèl·lica no és necessària en base a l'enfocament que té la pel·lícula", argumenta. Villaronga afirma que per fer una pel·lícula amb escenes de guerra calia dedicar-li molts esforços, perquè el públic està molt acostumat a grans escenes de combats: "una batalla ha de tenir argument". Però, per al director, el principal és que la pel·lícula no parla de combats, ni d'ideologies, sinó dels efectes de la guerra sobre la gent que hi va a lluitar. Agustí Villaronga vol posar èmfasi en com un conflicte bèl·lic transforma als joves, "que tenien tantes ganes de viure" i que mai no tornaran a ser com eren. Defineix la pel·lícula, doncs, com un "cant a la joventut".
Tres pel·lícules, tres novel·les
Aquesta és la tercera gran obra de la literatura catalana que Villaronga porta al cinema. Va començar amb El mar, de Blai Bonet, i va continuar amb Pa negre, d'Emili Teixidor, que li va meréixer molts premis, entre ells el Goya al millor director i el Gaudí a la millor pel·lícula en llengua catalana. En els tres casos es tracta de pel·lícules ambientades en la guerra civil, però Villaronga no vol que se'l consideri un realitzador dedicat aquests temes. Assegura que tot i que les tres cintes estiguin ubicades cronològicament a la guerra civil i a la postguerra, en cap d'elles el tema central és la guerra. I en aquesta adaptació al cinema ha suprimit algunes de les reflexions filosòfiques i teològiques sobre la guerra que apareixien a la novel·la de Sales. De fet, ell somnia en fer un cinema universal i ha gravat pel·lícules a llocs ben llunyans, com Tahití o Cuba... I està decidit a tornar a fer-ho.
Agustí Villaronga a l'Hospital de Sant Pau. Foto: Pere Francesch. ACN.
Personatges complexos, ambient enrarit
Villaronga creu que el gran potencial de la guerra és que afecta a la personalitat dels personatges, i opina que la gran virtut literària de Joan Sales és haver retratat uns personatges complexos que treballen en conjunt, mitjançant les tensions mútues. El director reconeix que té predilecció per les personalitats difícils, que l'atreuen més les persones amb conflictes que les persones planes. "No sabria ni com començar per fer una comèdia romàntica sobre dues persones que es volen casar". Villaronga ha treballat molt amb els personatges femenins, que acaben ocupant un lloc central a la pel·lícula. Però, sobretot, el director mallorquí creu que la gran responsabilitat del director és crear l'ambient que faciliti que els personatges sigui versemblants: "Crear una atmosfera és molt una feina del director, i a mi m'agrada fer-la". En aquest cas, Villaronga va decidir donar el màxim protagonisme al dur paisatge de l'Aragó, que l'ha ajudat a que aquesta pel·lícula tingui una atmòsfera substancialment diferent a les de les seves cintes anteriors.
Adaptació molt personal
Els actors insisteixen en què en aquest rodatge ha estat clau la figura del director. Núria Prims assegura que "L'Agustí és molt precís, molt dur", i el veterà Fernando Esteso concretava: "Es vehemente, es cariñoso, sabe lo que quiere...". Isona Passola ho té molt clar i està molt convençuda que ha fet la tria correcta de director: "Agustí Villaronga és el bo. Vaig triar-lo per intuïció, però vaig encertar-la de ple". Afirma que "és més que un director per a mi", "som quasi una parella de fet". De fet, no paren d'estar junts durant la promoció de la cinta, i per casualitats de la vida, van néixer el mateix dia, el mateix any i el mateix mes". La productora assegura que es troba nerviosa, perquè el primer cap de setmana d'exhibició és clau per preveure l'evolució de l'obra, però afirma que confia plenament en allò que ha fet el director mallorquí i pronostica un gran èxit per aquesta cinta.