Arriba al Centre Comercial Les Arenes Human Bodies, anatomía de la vida, una exposició que ha generat polèmiques (i grans taquillatges) allà on s'ha mostrat. De fet, torna, modificada, a Barcelona, 4 anys després d'haver estat ja mostrada. Es tracta d'una exposició de 12 cossos humans i 150 òrgans, tots ells reals, sotmesos a la "plastinació", un procés de conservació consistent en treure d'un cos els líquids orgànics i substituir-los per productes químics. Als cossos se'ls ha retirat la pell per tal que el públic pugui veure la interioritat de l'ésser humà.

El cos, en peces

A l'exposició s'hi pot veure l'interior del cos humà en totes les seves facetes. Hi ha els típics embrions de diferents mesos que solien mostrar-se als museus de ciències naturals del segle XIX. I també hi ha esquelets, sencers, ben similars als de plàstic que hi ha a tantes i tantes escoles. També hi ha parts del cos humà plastinades: cors, sistemes vasculars, cervells, pulmons, genitals... Però, sobretot, el que fa especial Human Bodies, és la presentació de parts del cos, i cossos sencers plastinats. Un cos partit en dos, verticalment, exhibint totes les vísceres; un cadàver amb tota la musculatura a la vista com si estès xutant una pilota de futbol... I sobretot, tota mena de talls: un cadàver sencer tallat en talls longitudinals; un altre tallat en seccions horitzontals; un cap tallat en llesques, del nas al clatell; un altre cap tallat en seccions d'orella a orella; un altre en talls de la coroneta a la gola...

Pretensions didàctiques

Tot i que és obvi que la majoria del públic assistirà a l'exposició amb finalitats morboses, es ven com una mostra "pedagògica" (i incorpora, com a "garantia", els segells científics de la Universitat de Múrcia, la d'Extremadura i la de Tennessee). S'argumenta que té com a finalitat sensibilitzar a la gent sobre la necessitat de cuidar bé el seu cos (s'acompanyen els cossos plastinats amb panells, sense gaire relació amb els cossos exposats, que recomanen no emborratxar-se o deixar de fumar). De fet, els organitzadors esperen rebre escoles i instituts que usin aquest espectacle per ensenyar als nens i joves com és el cos humà. L'anatomia apresa amb cossos reals. I afirmen, també, que és una mostra destinada al "públic familiar"; argumenten que els fills i els pares podran aprendre junts anatomia gràcies a aquesta mostra.

De la pedagogia a l'ètica

La polèmica generada per aquesta exposició no prové tant de la seva qualitat pedagògica, que probablement s'hauria pogut aconseguir igualment amb reproduccions en plàstic de cossos humans (especialment per als alumnes de primària i secundària, que tan sols necessiten nocions d'anatomia). El problema d'aquest tipus d'exposicions es planteja des del punt de vista ètic. És obvi que la plastinació suposa una "cosificació" de l'ésser humà. De fet, els cadàvers i fragments de cadàvers, a Human Bodies, són tractats, simplement, com a "peces". S'informa que aquesta exposició té 78 "peces". La nostra societat, que ha vetat qualsevol contacte amb la mort, que rebutja vetllar els cadàvers a casa i que intenta desfer-se el més aviat possible dels morts, organitzant enterraments a corre-cuita, accepta en canvi organitzar una performance amb cossos morts. En despullar-los de la seva pell, també se'ls despulla de la seva humanitat.  I passen a ser una simple mercaderia que es pot contemplar a canvi del pagament d'una entrada.

D'on surten aquestes persones?

Es fa difícil pensar que algú cedeixi el seu cadàver o el d'algun familiar per a la seva exposició pública a un centre comercial (encara que sigui amb pretextos pedagògics).  No és estrany que no hi hagi cap cadàver català entre els exposats. Els organitzadors informen que "els cossos i òrgans exposats a la mostra són majoritàriament de procedència asiàtica. Les autoritats d'aquests països donen aquestes peces (procedents de persones finades no identificades) amb una finalitat científica i educativa a les diferents universitats encarregades de realitzar el procés de plastinació". Hi ha qui sospita que aquests cossos procedeixen dels camps de presoners xinesos, i haurien estat cedits pel govern d'aquell país sense autorització dels familiars dels morts. En qualsevol cas, els cadàvers dels que no tenen qui els vetlli ni els respecti, passen a ser integrats al circuït mercantil de les exposicions. Dels humans exclosos morts, tot s'aprofita.