L’Ateneu Barcelonès acull, durant el dimarts 16, la segona edició de la trobada Homo scientificus europaeus, un encontre de científics destinat a “Promoure una Ciència Oberta en un Món Obert”. L’objectiu dels seus organitzadors és articular una xarxa d’investigadors i d’associacions d’investigadors que permeti reubicar la ciència al servei de la societat, però també reivindicar la figura del científic com a agent de millora social. El viròleg francès resident a Barcelona Gilles Mirambeau, un dels organitzadors de l’esdeveniment (juntament amb Jordi Serrallonga), ha explicat a El Nacional per què creu que aquesta trobada és necessària. El programa de l'encontre inclou la participació d'una trentena de destacats científics, de forma presencial o virtual. Les sessions es podran seguir en directe per streaming mitjançant Youtube. Els actes compten amb el suport de l'Obra Social "la Caixa"
La ciència, per a qui?
La trobada pretén potenciar un món en què les polítiques científiques estiguin a prop de les necessitats de la gent: la ciència ha de contribuir al bé comú. Aposten per una R+D (Recerca + Desenvolupament) “responsable”, i per una ciència “oberta i participativa”. Mirambeau reconeix que hi ha vegades que determinades empreses han actuat “sense ètica i sense integritat”, i que no sempre els científics han estat prou conscients dels objectius de la ciència. I reivindica retornar a una visió humanística de la ciència.
Mals temps per als científics
Homo scientificus europaeus pretén convertir-se, també, en un mitjà per reivindicar la figura dels investigadors del camp científic. Els científics estan passant per moments molts durs, perquè la ciència s’ha vist molt afectada per les retallades. La disminució del pressupost de les institucions científiques ha afectat molt el personal, i especialment el personal jove i precari. Mirambeau assegura que hi ha molt descontentament entre els joves científics, i apunta que no cal que la gent que vulgui fer ciència “hagi d’estar fotuda”. “Hem de salvar el Planeta amb gent que no sap com acabar el mes?”, es pregunta... Afegeix que el nivell de pressió sobre els científics s’ha incrementat molt en els darrers anys, fins al punt que n'hi ha molts que no aguanten. Assegura que l’investigador passa massa temps buscant finançament pels seus projectes i que davant la pressió dels finançadors, que exigeixen resultats a gran velocitat, a vegades es relaxa el rigor investigador. I, paral·lelament, en concentrar-se el finançament en alguns sectors, sovint es dupliquen recerques, i això suposa una pèrdua de la capacitat investigadora en altres àmbits. A més a més, per tal d’omplir el currículum assegura que hi ha una proliferació d’articles que a vegades no tenen prou mèrits... Un conjunt de circumstàncies que Homo scientificus europaeus pretén debatre.
Mals temps per a la ciència
Mirambeau apunta que les institucions a vegades han adoptat posicions contràries als interessos dels científics. I posa com a exemple el cas de Trump, que ha reduït dràsticament les ajudes a l’estudi del canvi climàtic, tot i que per frenar l’impacte ecològic d’aquest calen accions urgents inspirades per estudis científics sòlids. Per altra banda, en els darrers anys s’ha apostat molt per la cofinançament entre entitats públiques i sector privat; Mirambeau considera que en principi aquesta és una opció “genial”, però destaca que a vegades ha anat associada a retallar la “investigació científica inspirada”, aquella que tot i no tenir aplicacions immediates, sovint és la que obre nous horitzons científics. I destaca que al món científic cada cop hi ha més consens en què no es pot subvencionar només allò que té ús a curt termini.
La societat contra la ciència
Els científics no només pateixen l’hostilitat del poder, sinó que es troben sovint, també, amb l’oposició dels ciutadans. En els darrers anys, segons Mirambeau, s’ha difós una onada de “negacionisme de la ciència”, que passa per damunt de les evidències científiques (amb un cas gravíssim: el dels moviments antivacunes). Mirambeau reconeix que la ciència no sempre ha tingut un comportament exemplar i que per això que cal tornar a apropar la ciència als ciutadans perquè aquests siguin conscients de les possibilitats que els ofereix (sobretot, perquè a la fi són ells que financen molt projectes amb els seus impostos). Per als organitzadors de la jornada de l'Ateneu no només manca debat entre científics, sinó també entre els científics i la societat. Per això un dels projectes de l’Homo scientificus europaeus és difondre la ciència a les escoles amb mitjans més atractius que les simples classes.
Barcelona està convertint-se en la Califòrnia d'Europa
No anem bé
Mirambeau ressalta que hi ha molts científics que volen instal·lar-se a Barcelona o a Lisboa, i apunta que la capital catalana s’està convertint en “la Califòrnia d’Europa”. Ara bé, la recerca, a l'Estat espanyol, té forts problemes. Mirambeau reivindica que es dignifiqui la figura del científic, que als països llatins s’ha devaluat molt. A més a més reclama que es permeti als científics joves aportar les seves idees, com es fa al sistema anglosaxó. Afirma que a l’Estat espanyol en les darreres dècades s’han creat alguns centres d’excel·lència, d’alt nivell científic, però assegura que estan llastrats per un sistema acadèmic arcaic, molt jeràrquic, on els joves pateixen molta pressió (la qual cosa contribueix a la fuga de cervells). Però també apunta que part del problema és provocat per les polítiques científiques del govern i ha ressaltat el paper que va tenir Rajoy en la retirada d’ajudes a la investigació en energies renovables “un sector en què Espanya era líder”, i en el qual va acabar a la cua d’Europa.
Organitzar els científics en lobby
Gilles Mirambeau apunta que, mentre als Estats Units hi ha una organització de científics molt potent, que ajuda a definir quin és el paper de la ciència a la societat, això no existeix a Europa, on davant la potent Comissió de la Ciència de Brussel·les, no se li oposa una corporació científica organitzada. Un dels principals objectius d’Homo scientificus europaeus és, justament, articular a la comunitat científica perquè pugui ser capaç de pressionar als governs i a la Unió Europea. Per començar a articular aquesta associació s’ha volgut fer-ho en forma de núvol: es planteja que es consolidi una comunitat de comunitats, amb científics de totes les disciplines, de totes les edats i de tots els països. De fet, no amaguen que prenen com a model els moviments polítics que han aconseguit desplegar-se a partir de les xarxes socials. Mirambeau apunta que a la fi, quan s’eliminen els prejudicis, “és molt fàcil entendre’s entre científics de diferents especialitats”. Demà, la prova, serà a l'Ateneu.