Hausson, un dels grans mags de casa nostra, presenta un nou espectacle, Jugant amb la màgia, a La Seca Espai Brossa. Es tracta d'un representació composada per 19 números, i tots ells giren entorn als jocs: el parxís, el dominó, les cartes, la ruleta, el bingo, el billar... Un projecte que en Hausson feia molts anys que volia dur a terme i en el que apareixen gairebé totes les tècniques de la màgia: des de la màgia de saló, fins a les grans il·lusions, passant per números de manipulació, amb monedes, cartes i boles (les tècniques més difícils per a un mag, segons Hausson). L'espectacle, pensat per a tots els públics, s'estrenarà el 13 de desembre i estarà a l'escenari de La Seca fins el 21 de gener. Les entrades ja són a la venda.
Jugant amb la màgia va més enllà de la simple successió de números espectaculars de màgia. Inclou un petit joc teatral, tot i que el protagonisme el tenen els números de màgia. Compta amb un acompanyament musical, i també amb algunes projeccions que acompanyen l’espectacle (Jordi Bonet ha fet el disseny de la música i dels efectes musicals: 40 tracks pensats per crear un ambient molt especial). El Mag Hausson surt a l'escenari amb dos paternaires, la Rosa Forteza i l’Esperança Crespi, que van més enllà del paper de simple ajudants, i que en algun moment s’atreveixen amb la màgia.
Ferran Madico s’estrena com a director escènic en el món de la màgia. Explica que l’experiència l’ha fascinat: “Ara entenc molt bé perquè Brossa estava enamorat d’en Hausson, i perquè estava enamorat de la màgia”, ja que “la màgia és un desafiament a la intel·ligència de l’espectador, que sap que hi ha un truc i ha d’esbrinar on és”. Madico ha assegurat que l’espectacle és molt acurat, perquè Hausson havia preparat episodis molt poètics, d’altres molt èpics, d’altres molt sorprenents... I els havia ordenat per donar coherència al conjunt com a espectacle. Madico ha definit Jugant amb la màgia com un "Dragon Kan" d'emocions.
L'estrena de Jugant amb la màgia coincideix amb els 20 anys de la inauguració de l’Espai Escènic Joan Brossa, el desembre de 1997, amb una obra de Brossa amb protagonisme de la màgia: Poemància. Per a Hausson el més important és que la gent que vagi a veure l'espectacle a La Seca surti del teatre fascinada per haver passat una hora i mitja "en un món irreal". Madico ho ha ratificat, considerant que aquest espectacle pensa en ser una "experiència global" que vagi més enllà d'una simple acumulació de números, i apunta que és una diversió idònia per a aquests moments, en què "tots tenim necessitat d'evasió".