Hervé Le Corre (Burdeus, 1955) és un escriptor de novel·la negra francès amb una àmplia bibliografia. Ha guanyat diversos premis de literatura negra a França, on el Polar té molt de prestigi, però encara no tenia res traduït al català o al castellà. Ara l'editorial Bromera ha traduït Prendre les loups pour des chiens, una novel·la negra situada en un ambient rural que s'ha publicat com Gossos i llops, una història fosca i extremadament tràgica.

La fatalitat

Des del mateix moment en què Franck surt de la presó, les coses comencen a anar malament. En Franck no és un gran delinqüent: de fet, és un noi amb les coses poc clares, procedent d'una família desestructurada, que s'ha deixat portar per mals camins pel seu germà gran, en Fabien. Però quan surt de la presó, en Franck no té a ningú a qui recórrer. Confia, com ha fet sempre, que el seu germà gran li ajudi a resoldre la situació. Però en Fabien no apareix, i li envia la seva companya, la Jessica, una noia amb signes manifestos de desequilibri. Jessica conduirà Franck a una casa miserable a la França rural, on haurà d'esperar al seu germà entre una gent profundament desagradable que es dedica a activitats il·legals. El pare, la mare, la noia, la seva fill i el gos constitueixen un microcosmos on la misèria moral és tan gran com la pobresa econòmica. El Franck, que havia sortit de la presó amb la voluntat de no implicar-se en res delictiu, ben aviat estarà pressionat per fer coses poc legals. I l'ombra de la presó tornarà a amenaçar-lo.

La França sense glamour

L'acció de Gossos i llops no es desenvolupa a París, escenari de tantes novel·les negres. No hi ha, doncs, ni la torre Eiffel, ni croissants aux amandes, ni bateaux mouches, ni exposicions d'art... Gairebé tota l'acció es desenvolupa en una zona rural marginal. Un lloc lleig, on no hi ha vaques, ni oques, sinó escombraries i cotxes desballestats. Les vinyes i els boscos deixen pas a caravanes aturades on hi viuen individus marginals. Un àmbit en què la gent no es dedica a l'agricultura sinó a feines temporals poc qualificades o a tèrbols negocis d'escassa productivitat. Uns espais on res és maco i atractiu... La sordidesa de l'ambient es contagia als personatges, que són aspres, grollers, insensibles, agressius, insolidaris... I fins i tot es contagia als animals, tan agressius i desagradables com les persones del seu entorn. Hervé Le Corre, que és de Bordeus i coneix bé la zona, situa a la seva regió natal aquesta trama que aprofita al màxim un entorn que està molt lluny de ser idíl·lic. El lector no es sentirà en cap moment a "La capital mundial del vi", ni a una regió carregada de patrimoni antic i modern... A ben segur que allò que descriu Le Corre no apareix a cap guia turística.

Delinqüència arreu

En un entorn com aquest, en Franck no podia deixar de trobar-se amb activitats il·legals. I inevitablement es trobaria empès a participar-hi. Però el que es troba en aquest camp no són robatoris de guant blanc: res a veure amb el Robert Redford d'El Cop ni amb el Georges Clooney de l'Ocean's Eleven. Hi ha maltractadors, camells de barri magre, macarrons de discoteca i lladres amb poques ambicions. Però tots ells actuen amb una terrible brutalitat, i la violència es desferma a la primera. En aquests marges de la civilització, el crim sembla absolutament natural, com ho és l'agressivitat, la mala educació, l'hostilitat generalitzada, el maltracte mutu...

Rata al laberint

Le Corre aconsegueix crear una història captivadora, en què el lector acaba identificant-se amb en Franck, un complet desgraciat que sembla no poder lliurar-se de la maledicció que l'amenaça, i que corre desesperat sense rumb com una rata al laberint. Amb Gossos i llops es gaudeix, però es gaudeix patint en una història amb molt de ritme que ningú sap exactament cap on porta, però que està clar que condueix cap al crim i cap a la desgràcia.