Joan Benesiu (Beneixama, 1971) ha guanyat el Premi Crexells, atorgat per l'Ateneu Barcelonès, amb Gegants de gel. El Crexells és el premi més antic de la literatura catalana: ja s'atorgava durant la República, i després d'un llarg parèntesi es va recuperar, de tal forma que ja ha arribat a la 45ena edició. És un premi peculiar, perquè un jurat tria tres obres finalistes, i la decisió final es pren per votació popular. Es considera un dels premis més prestigiosos de la literatura catalana, per la seva independència, que evita que el premi esdevingui una operació encoberta de llançament de novetats.

La sorpresa

Joan Benesiu es considera afortunat... Quan va escriure el seu llibre va fer-lo circular per editorials i premis, sense sort. Finalment, van oferir-li la possibilitat de fer una autoedició de 200 exemplars. En va enviar un a Manuel Baixauli, i va ser aquest qui el va animar a posar-se en contacte amb l'editor Aniol Rafel, d'Edicions del Periscopi. Aquest li va canviar el títol i va tornar-lo a publicar. Ha aconseguit arribar a set edicions, tot i que entre totes sumen uns modestos 5.000 exemplars venuts. L'any passat va endur-se el Premi Llibreter. I s'està preparant una edició al castellà, però no a Espanya, sinó a l'Argentina. El Premi Crexells podria impulsar encara més la seva difusió. Benesiu assegura que "Hi ha molt d'atzar en l'èxit literari". Però assegura que no és un problema personal:  "Jo no esperava res del capitalisme; el capitalisme és així. El capitalisme és banal i aquesta banalitat acaba per afectar totes les facetes de la nostra vida".

Una estructura clàssica

Gegants de gel parteix d'una trama clàssica: un grup de persones d'orígens ben diversos es troben en un bar i expliquen les seves històries. I, a través d'aquestes històries, es plantejaran problemes sobre la seva identitat i la seva dignitat. Històries ben diverses que acaben convergint en aquest límit de món on tothom arriba fugint d'alguna cosa. 

Al límit

Benesiu assegura que qualsevol individu es planteja moltes preguntes sense resposta. En Gegants de gel volia traslladar els seus personatges a una situació límit, on més endavant no hi ha res, per obligar-los a posar de manifest els seus interrogants vitals: "Van a buscar una cosa que no trobaran, perquè no existeix". Benesiu va situar l'acció a Ushuaia, una localitat argentina que presumeix de ser la localitat habitada situada més al sud del Planeta, i que ell havia conegut en un viatge abans de començar a escriure la novel·la. Els protagonistes de l'obra, a la Patagònia, intenten escapar del seu passat. Vénen de Mèxic, de Xile, de Polònia, de França, d'Anglaterra, de Catalunya... Uns han tingut problemes familiars, els altres polítics, els altres personals... Però en el fons tots ells es llancen a un viatge que no arribarà enlloc. Segons Benesiu "els personatges es senten atrets pel mite del límit, però això també té la seva part de mentida".

Filosofia per alliberar

Joan Benesiu (pseudònim literari del professor de Filosofia Josep Martínez Sanchis) afirma que la filosofia és essencial a l'hora d'escriure els seus llibres. Diu que quan prepara una trama, destaca un parell de conceptes que vol treballar en el text. I, malgrat tot, insisteix en què quan escriu literatura evita excessives disquisicions, perquè allò essencial és la literatura. En qualsevol cas, aprofita la presència dels periodistes per protestar per la marginació de la filosofia amb l'ensenyament, i conclou: "Estem preparant uns xicots que seran pitjors". I assegura: "Sense la filosofia nosaltres no hauríem existit com hem existit".

Els finalistes

Patrícia Gabancho, vicepresidenta de l'Ateneu, destaca que entre els finalistes hi ha tres autors de territoris diferents, de generacions diferents, i de mons literaris diferents, i apunta què això és una mostra de la riquesa de la literatura catalana. Enguany l'Ateneu ha recuperat la dotació de 4.000 euros per al premi, que l'any passat havia deixat d'atorgar per motius econòmics i, a més a més, ha decidit lliurar-li el premi no pagat l'any darrer al guanyador, Manuel Baixauli.

Hollister 5320

Hollister 5320, de Daniel Palomeras (L'Altra editorial), va ser un dels finalistes triats pel jurat, però ha quedat molt pel darrera de Gegants de gel. El protagonista és un home malalt, a punt de morir, que fa un darrer viatge al poble on es va criar en busca del seu passat i de la seva identitat. Un text que suposa una reflexió sobre la mort, sobre la identitat, sobre la solitud i sobre la família, amb un rerefons marcat per la guerra civil.

Formentera Lady

L'altra novel·la finalista era Formentera Lady, de Jordi Cussà (ed. La Breu), una obra sobre "la generació dels pringats", aquells joves que van viure l'apogeu de l'heroïna i l'aparició de la sida. Un món underground que va acabar en una espiral de prostitució, delinqüència, contagis, enganys, tensions, presó, amenaces... Cussà havia format part d'aquest col·lectiu i és un dels supervivents d'una generació que va deixar masses cadàvers pel camí. Però el gran mèrit de Cussà és explicar aquesta història, una història pendent d'explicar, sense moralina, sense sentimentalisme, sense victimisme... Els personatges poden ser drogaddictes, però no deixen de ser persones, amb els seus sentiments, les seves esperances i els seus somnis. Patrícia Gabancho apunta que una de les grans virtuts de l'obra és que, a desgrat de tocar temes tant durs, ho fa de manera "no gens sòrdida". Un llibre dur, però una joia literària.

Un vot popular poc popular

En total 348 persones han votat en el jurat d'aquest premi literari. Els membres de l'Ateneu tenien dret a un vot individual, i només l'han exercit 35 dels 4.000 socis. Però en el jurat també hi participaven 29 clubs de lectura de les biblioteques de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat. Cadascun dels clubs tenia dret a un vot col·lectiu. Això obligava als membres a llegir els textos, a posar-los en comú, a discutir-los i a prendre una decisió, de tal forma que constituïen petits jurats paral·lels. Patrícia Gabancho considera que aquesta experiència és molt enriquidora, perquè combina la selecció dels finalistes per part de grans experts, amb les preferències menys sofisticades del jurat. Només li agradaria trobar el sistema per augmentar el nombre de votants.