Sudàfrica va estar sota tots els focus informatius durant el règim de l'apartheid: el manteniment d'un règim obertament racista a la segona meitat del segle XX semblava intolerable. Va continuar protagonitzant portades en temps del govern de Mandela, quan es va dur a terme una transició exemplar en unes circumstàncies extremadament difícils. Després, la potència regional d'Àfrica Austral va anar desapareixent de les portades dels diaris. Excepte per als especialistes, i per als propis sud-africans, va esfumar-se. Ara, l'escriptora Kopano Matlwa ens fa una descripció de com està el país des del punt de vista d'una jove metge, com ella mateixa. Florescència, editat per Sembra Llibres, és un text tremendament dur, que reflecteix, amb ulls de dona, la situació d'un país enfonsat en la xenofòbia i en la violència.

Kopano Matlwa   Ubud Writers festival wikipedia

Kopano Matlwa. Foto: Ubud Writers Festival.

El cos, protagonista

Matlwa és metge, i la protagonista de Florescència, també. I l'obra està marcada per la relació conflictiva que té la protagonista amb els cossos dels pacients, amb el seu patiment, amb els seus fluids, amb la seva mort... Una metge que treballa en unes condicions precàries, i que sap que mai pot fer tot el que es podria fer per salvar els malalts. Amb presses i sense mitjans, s'ha de limitar a aplicar tractaments de mínims, una i altra vegada. La protagonista, Masechaba, se sent incomoda amb la seva professió, com se sent incòmoda amb la seva vida i amb el seu cos. El títol original de l'obra, Periode Pain, justament, feia referència a la menstruació, i és que la menstruació ocupa un lloc central en la novel·la, en suposar una càrrega insostenible per a la protagonista que condicionarà tota la seva joventut.

La fi de l'utopia

Al món de la Masechaba no en queda res de la Sud-àfrica de l'arc de Sant Martí que preconitzava Nelson Mandela. No és només que la relació entre blancs i negres sigui complicada, que ho és molt pels resentiments i les pors, sinó que també hi ha un fenomen creixent: la xenofòbia. Els estrangers, als que es dona el nom despectiu de kwere kwere (una cosa similar a "bàrbars") són estigmatitzats, discriminats, maltractats i en algunes ocasions linxats. Zimbabwesos, kenyans, burundesos, xinesos i somalins veuen perillar la seva integritat física, les seves propietats i les seves vides. Sud-àfrica no ha deixat de ser un país de discriminació, tot i que les lleis hagin canviat; ara, les víctimes són, sobretot, els estrangers. Però l'odi també afecta als mateixos sud-africans, que se senten profundament a disgust en un món que no respon a les seves expectatives. La violència és arreu, però les principals víctimes en són les dones. Sud-àfrica és un dels països del món amb un índex més alt de violacions.

La fi dels somriures

L'obra de Matlwa es tanca amb una crida a la vida, però no és un crida alegre, sinó tímida, poruga... La literatura sud-africana, durant l'apartheid, va ser en alguns casos trinxera d'optimisme a desgrat de la violència governamental (amb obres memorables com Buckingham Palace, Disitrito Sexto, de Richard Rive). Ara, sembla que l'esperança s'ha esgotat i que no es veu futur. Al pessimisme crònic de JM Coetzee, i al d'altres escriptors veterans com Achmat Dangor (l'autor de la genial Fruta amarga), se li afegeix ara el de nous talents com Kopano Matlwa. Un regust d'amargor és inevitable en acabar l'obra. La literatura sud-africana és, avui, bàsicament, una literatura de dolor.

La veu dels joves

Kopano Matlwa, nascuda el 1984, és considerada com una de les més sòlides representants de les noves veus sud-africanes, les d'aquells que no van viure directament la discriminació de l'apartheid (Matlwa tenia 10 anys quan Mandela va arribar al poder). Va obtenir un gran èxit amb la seva primera obra, Coconut, que la va donar a conèixer internacionalment. Coconut ja qüestionava, a través de dos vides femenines paral·leles, el mite sud-africà de l'harmonia social. Però si a Coconut hi havia dosis d'humor i d'ironia, Florescència és un llibre aspre, dur i punyent (tot i que una mica desmanegat). És una història que gira, bàsicament, entorn al dolor, a la frustració i a la impotència. Segur que aquesta crua novel·la no deixarà ningú indiferent.