Flaix FM, la primera radiofórmula catalana dedicada exclusivament a la música dance, està d'aniversari: enguany celebra els seus 25 anys. I ho fa en magnífic estat de salut: més de 300.000 persones la segueixen diàriament (encara que hi ha grans incògnites sobre el futur de la ràdio davant el daltabaix que suposa als mitjans la revolució digital). Per celebrar l'aniversari han preparat un gran nombre d'activitats. La primera és una exposició al Palau Robert, de la Generalitat de Catalunya: Flaix FM 25 anys. Flaix 2042. Els comissaris han estat Rosa Pere i Ricard Robles, que han aconseguit el suport del professor Brian Subirana, de l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT). L'exposició estarà oberta fins al 19 d'octubre i l'entrada és gratuïta.

Dades de la història

Quatre àmbits

Els comissaris han decidit separar l'exposición en quatre àmbits, que corresponen als quatre espais de l'exposició. A l'aparador situat a l'entrada del Palau, realitzat per Opisso Studio, hi ha una presentació de la trajectòria històrica de l'emissora: es fa menció als principals locutors, als grans èxits musicals, a l'expansió de l'emissora pel territori, al repartiment territorial de l'audiència... Un apartat en què Flaix FM vol contextualitzar el conjunt de l'exposició i presentar el pes assolit per l'emissora en l'àmbit mediàtic. Un altre dels espais, dissenyat per Anna Fuster i Daniel Julià (Pimpampum) presenta a temps real la interacció entre els internautes i Flaix FM, mitjançant una sèrie de pantalles que presenten els perfils dels seguidors de l'emissora, la seva localització i els seus missatges, i vol mostrar com la ràdio és, avui en dia, alguna cosa més que una simple entitat que emet sense rebre cap imput dels oients. La darrera sala de l'exposició, creada per Onionlab, presenta com serà la societat i la ràdio del futur a partir d'unes converses dels comissaris amb Brian Subirana. Mitjançant unes ulleres de realitat virtual, el públic es podrà situar en la perspectiva d'un suposat oient de Flaix FM l'any 2042 que es desplaça a un concert organitzat per l'emissora. Gaudirà d'un vídeo fantàstic, molt ben realitzat, tot i que amb poca relació amb el motiu de l'exposició (realment aporta ben poc a un tema tan especulatiu com saber com serà aquesta emissora d'aquí a un quart de segle).

La història de la ràdio, que és la nostra història

La sala que realment reflecteix la història de Flaix FM és la segona, dissenyada per Alex Posada (de MID). La sala està recoberta de banda a banda per un fals dial gegant que representa els 25 anys de l'emissora. I amb un comandament especial l'espectador pot anar escoltant les melodies de més èxit escoltades pels oients de Flaix FM en el darrer quart de segle. A més a més, els comissaris han fet un esforç per presentar, també, les diferents falques usades per l'emissora al llarg del temps (confessen que han hagut de fer una dura feina d'arxiu per localitzar els materials i combinar els diferents suports). Aquesta instal·lació suposa una fascinant recorregut per les cançons de la nostra història, pels ritmes que es van ballar a les discoteques i que es van sentir als cotxes, a les botigues, a les oficines i a les cases de Catalunya durant molts anys.

Les dificultats d'un format

Com organitzar una exposició molt visual sobre una ràdio, que en principi només es percep per l'oïda? En qualsevol exposició hi ha tendència al domini de l'element visual: cal que la imatge domini. Cada cop, a més, es cerquen formats més immersius i més interactius: es vol que el públic se senti submergit en l'entorn dels objectes i que interactuï amb el que s'exposa. I això és molt difícil quan es tracta d'explicar la història d'una emissora, on allò més important són els sons. A més a més, els autors han volgut defugir una visió historicista de l'emissora, presentant locutors o programes. Dissenyar una exposició interessant sobre els 25 anys de Flaix era una missió molt arriscada i, per donar-li vistositat es va intentar cobrir temes tangencials (la interrelació virtual amb el públic, l'emissora del futur...). Ara bé, la sala que reprodueix els millors sons d'aquests 25 anys constitueix, a nivell expositiu, un gran èxit, com els millors èxits de la radiofórmula. És una instal·lació per passar-hi una bona estona, per recordar les millors melodies i per deixar-se transportar al passat. Una ocasió ideal perquè els espectadors revisquin les bones hores passades en companyia d'aquesta radiofòrmula.