Els rectors de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han unit esforços per reclamar més finançament. Els màxims responsables de la Universitat de Barcelona, Joan Elias; de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margarita Arboix; i de la Universitat Politècnica de Catalunya, Enric Fossas, consideren que les seves universitats estan en una situació greu d'infrafinançament i han assegurat que el futur del país està en joc. Denuncien que la crisi va afectar durament la universitat i que amb la recuperació no es nota una voluntat ferma de tornar a refinançar les universitats. Margarita Arboix denuncia que "estem enfonsant les universitats" i protesta perquè en els nous pressupostos de la Generalitat no es veu un esforç per millorar el finançament universitari. "Avui el que és bàsic no està garantit", ha assegurat la rectora de la UAB.
Situació insostenible
Joan Elias ha afirmat que si no s'incrementa el finançament aviat, les universitats catalanes deixaran d'estar als llocs d'excel·lència on són ara, que figuren als llocs superiors a molts rànquings. "És un miracle que estiguem tan amunt als rànquings universitaris, i un miracle no es pot mantenir", assegura Joan Elias, tot assegurant que s'està vivint a remolc del que es va fer fa anys, i que la manca de pressupost d'ara es notarà d'aquí a uns anys. Per al rector de la UB cal un replantejament global del finançament universitari, perquè no garanteix els mínims de recerca i docència de qualitat. En aquests moments amb els ingressos públics no es garanteix ni tan sols el pagament del personal, i molt menys per a la creació de les imprescindibles noves titulacions, com apunta Margarita Arboix. Enric Fossas també ha afirmat que el model de finançament actual acaba essent discriminatori per a algunes universitats.
Envelliment del personal i exclusió dels joves
Els rectors d'aquestes tres institucions consideren que la seva situació és especialment dura. Entre les tres universitats sumen més del 70% dels estudiants de les universitats presencials catalanes. A més a més, són líders en recerca d'excel·lència i transferència de coneixement; són les que acumulen més grups d'investigació reconeguts, més articles científics publicats... Consideren, doncs, que tenen problemes comuns que altres universitats no tenen. Margarita Arboix assegura que el principal problema de les universitats antigues és de personal. Com que són antigues, tenen molts membres del PAS i del professorat que s'estan jubilant i no es reposen. S'han perdut moltes places, i això, per a Arboix és "perdre talent". Denuncia que no tenen professors joves: el 36 % del professorat de la UAB té més de 55 anys. I els d'entre 45 i 65 anys són el 66 %. Més del 50 % dels interins tenen més de 50 anys, i Arboix denuncia que aquestes places estan pensades per a joves investigadors, però que no és normal que hi hagi tant de personal molt format en posicions precàries, tant a administració i serveis com a docència. Elias i Arboix han insistit en què el procés de relleu generacional es va fent poc a poc, i que ara hi ha investigadors joves molt preparats que s'haurien d'incorporar. A més a més, les infraestructures de les universitats velles estan en molt mal estat, i els pressupostos actuals "no donen ni per pintar" i per tant "s'està usant material obsolet als laboratoris".
El preu de la crisi
Joan Elias ha explicat que l'impacte de la crisi ha estat fort. El màxim finançament de la UB va ser el 2009, amb 400 milions d'euros. Després d'una gran davallada es nota un lent ascens, però actualment només és de 370 milions. També ha apuntat que el pressupost per estudiant a Catalunya està al voltant dels 6.000 euros / any, front als entre 11.000 i 18.000 € als països més desenvolupats en l'àmbit acadèmic. Les universitats van patir una rebaixa d'ingressos del 20 o 25 %, i malgrat tot van anar acomplint amb els seus objectius. Afegeix que per compensar la crisi s'han hagut d'incrementar les taxes dels estudiants i que això no ha suposat molts esforços per a aquests.
Model de finançament
Enric Fossas ha detallat el model de finançament que pretenen les tres universitats. Exigeixen que el finançament públic doni per a garantir el manteniment dels funcionaments bàsics, tot i que asseguren que continuaran buscant finançament privat. Els rectors apunten que volen una rebaixa de les taxes, però apunten que aquest és un problema independent del finançament de les universitats. Fosses conclou que els pressupostos presentats al Parlament no acompleixen amb els objectius mínims.