El japonès Hirokazu Kore-eda es va emportar la Palma d'Or de Canes per Shoplifters, una dura i poètica crítica social en una edició molt política del festival, que va acabar amb un palmarès en el qual s'han premiat històries sobre el racisme, la immigració o la falta de llibertat.
Kore-eda, un dels cineastes habituals de Canes, ja havia guanyat el Premi del Jurat el 2013 i avui ha aconseguit la cinquena Palma d'Or per a un cineasta japonès per una pel·lícula que va ser molt bé rebuda per la seva barreja de tragèdia, tendresa i comèdia, la qual cosa el va situar entre els favorits per aconseguir el guardó.
El japonès va dedicar el premi a dos cineastes absents en aquesta edició per estar arrestats als seus països, però que van competir amb els seus films: l'iranià Jafar Panahi i el rus Kirill Serebrennikov.
Mentre que Spike Lee, que va guanyar el Gran Premi del Jurat per BlacKkKlansman, va mantenir el to d'humor crític de la seva pel·lícula en dedicar-l'hi a la gent de la República de Brooklyn, Nova York.
Un guardó que reconeixia la valentia del director per tractar amb molt humor i un punt de bogeria un tema tan seriós com la discriminació racial als Estats Units a través de la història del primer policia negre de Colorado Springs en els anys setanta.
Una altra història molt política i social, Capharnaüm, sobre els nens sense papers ni identitat, de la libanesa Nadine Labaki, es va emportar el Premi del Jurat.
Labaki va donar el discurs més compromès dels guanyadors en assenyalar que el cinema té el poder de canviar alguna cosa i que tots els que eren a la sala havien de treballar per aconseguir-ho.
"No podem continuar donant l'esquena al patiment dels nens, no sé quin és la solució, no la tinc", va dir la realitzadora, que va lamentar que ni tan sols no sap quin serà el futur, quan torni a casa seva, del protagonista de la seva pel·lícula, Zain Alrafeea, que és immigrant il·legal sirià a Líbia.
Zain, que és el millor de la pel·lícula, va acompanyar a l'escenari a Labaki, que va dedicar el premi a la seva família, al seu equip i al seu país, que "malgrat tot el que li retreuen, ha acollit el més gran nombre de refugiats del món fins i tot quan no té els mitjans ni per mantenir la seva pròpia població".
I la productora del veterà Jean-Luc Godard, va dir en nom seu, en rebre una Palma d'Or especial: "mai no estem prou tristos" per la situació del món.
Godard, un dels noms imprescindibles del cinema francès i mundial, va presentar en competició Le livre d'image i va rebre el guardó especial per ser un artista que ha fet "avançar el cinema, que ha ultrapassat els límits i que busca redefinir aquests límits", en paraules de la presidenta del jurat, Cate Blanchett.
En el palmarès també hi va haver un espai per al polonès Pawel Pawlikowski, millor director de l'edició per la preciosa història d'amor en la guerra freda que narra a Cold War, i el guardó a millor guió va ser donat "ex aequo" a dos treballs. El de la italiana Alice Rohrwacher, també directora de Lazzaro Felice, una narració màgica a mig camí entre la realitat i el somni i que serveix per fer un dur retrat de la societat actual, i el de Nader Saeivar a Trois visages, el film de Panahi, un crit a la llibertat de les dones.
El palmarès d'aquesta 71 edició es va completar amb dos premis que eren més que previsibles, els d'interpretació.
En l'apartat masculí l'italià Marcello Fonte havia meravellat des del primer dia pel seu espectacular paper de cuidador de gossos innocent i venjatiu a Dogman, de Matteo Garrone. I en el femení, la kazakh Samal Yeslyamova també va sorprendre per la dona desesperada i que viu en la misèria a Ayka, un duríssim film de Sergey Dvortsevoy.
Un llistat de premis molt polítics en una gala que va començar en el mateix to amb les paraules de Blanchett en record de Panahi i Serebrennikov.
Però sobretot amb la intervenció de l'actriu Asia Argento, que va pujar a l'escenari del Gran Teatre Lumiére de Canes per lliurar un premi i va aprofitar per referir-se al productor nord-americà Harvey Weinstein, que va denunciar oficialment per haver-la violat precisament a Canes.
Un to polític que es va suavitzar quan va finalitzar la gala i a la catifa vermella del festival esperaven Sting i Shaggy, que van tancar la nit cantant Message in a Bottle.