L'editorial Crims.cat ens ofereix una novel·la negra del periodista Llort, No n'estiguis tan segur, una història de crim i corrupció amb una trama ubicada entre Barcelona, Llavaneres i Salt. Es tracta d'una història en què les trames d'alta i baixa delinqüència acabaran enredant-se i involucrant a qui menys s'espera. La novel·la comença amb un crim a una oficina deserta en ple centre de Barcelona. El sergent dels Mossos Jaume Fuentes sospita inicialment que es tracta d'un ajustament de comptes entre bandes de grans delinqüents, però ben aviat es veurà que el crim té d'altres derivacions. I això li durà greus complicacions al sots-oficial del cos policial.

Repàs al codi penal

La història de Llort retrata la Catalunya més negra oferint tot un ventall de crims i injustícies. A la novel·la no hi falten referències a la corrupció policial, a la violència de gènere, al tràfic de drogues, als petits robatoris, als assassinats, a les màfies de l'Europa de l'Est, als maltractaments infantils, a la prostitució... L'acció transita d'extrem a extrem de la societat: del Raval a l'Eixample, de Salt als iots de luxe... Però fins i tot en el món del crim hi ha jerarquia: Llort ens retrata els privilegiats inductors, però també les pinxos inexperts que sovint són els que cometen els crims, i que en realitat estan condemnats a ser víctimes de la violència des de bon principi. Els personatges de Llort no són calculadors assassins en sèrie, sinó éssers atravesats d'una violència sovint irracional, desencadenada sobtadament. Són fills de la ràbia més primigènia, que assasinen sense escrúpols, sense qüestionaments morals.

Periodisme i novel·la negra

El barceloní Lluís Llort (1966) es dedica a l'escriptura i al periodisme. Entre les seves novel·les per a adults, que signa simplement com a Llort, cal destacar Maleït Montjuïc (2000), la seva primera novel·la policíaca, i Camaleó (2001), un thriller eròtic ambientat en una illa paradisíaca. També ha publicat una desena de llibres infantils, amb el pseudònim Lewis York, entre les quals les històries de Tap Tàpera i el senyor Llufa.

Crims nostrats

La major virtut d'aquesta novel·la és el retrat en negatiu que Llort realitza de la societat catalana: presenta una acumulació de les cares més fosques del país: la pèssima situació dels pobres, la discriminació dels immigrants, la violència contra les dones, l'abús de poder, la corrupció... Però, alhora, aquest intent d'estar present en tots els camps és la major debilitat d'aquest text, que en certs moments sembla que perdi el rumb. En alguns paràgrafs la trama es dilueix i l'acció es desboca. Malgrat tot, No n'estiguis tan segur suposa un interessant intent de fer una novel·la negra inspirada en els problemes més greus de la Catalunya actual.