El pati del Govern Militar de Barcelona acull l'exposició "España en rojo y gualda" amb motiu del 175 aniversari de la creació de la bandera espanyola (en aquell any la bandera que havia usat des de 1785 l'armada espanyola va ser trasplantada a l'exèrcit de terra per un reial decret, el que els organitzadors de la commemoració interpreten com que es va consagrar "realment i a partir d'aleshores com a primera Bandera Nacional"). L'exèrcit ha agrupat una vintena de reproduccions de banderes, en la seva majoria d'unitats militars, per tal de dinamitzar la seva campanya de promoció dels "símbols nacionals" (dins de la qual també s'han previst accions a les escoles). Aquesta exposició comparteix espai amb "Enginyers, soldats, savis", la mostra del Ministeri de Defensa sobre la relació entre Catalunya i l'exèrcit. La mostra de banderes està basada en la que té l'Institut d'Història i Cultura Militar (IHCM) a la seva seu central de Madrid: "Banderas de España". Després de Barcelona, la mostra passarà per Cartagena, per La Corunya i per València.
Ni roja, ni gualda, ni espanyola
Les banderes més antigues no són banderes espanyoles, sinó que són penons reials, que no reflecteixen un territori, sinó els dominis d'un sobirà: així el de Carles I incorpora les armes d'Àustria, la Borgonya "antiga i moderna", Brabante, Flandes i Tirol. Pel que fa al penó de Felip II, inclou les armes de Portugal... Tot i que algunes de les banderes inicials tenen un fons vermell carmesí, també n'hi ha de molts altres colors: groc, blanc, morat... Moltes banderes no són realment emblemes territorials, sinó tan sols símbols d'unitats militars, que són presentades a l'exposició com a precedents de la bandera monàrquica espanyola. Hi ha unitats que no van incorporar, en realitat, la bandera vermella i groga fins al 1848... I, de fet, ni tan sols totes són banderes usades per soldats espanyols: la majoria dels membres dels Tercios eren alemanys o valons, la Legió va integrar, en un primer moment, nombrosos mercenaris de diverses parts del món. I les forces de regulares eren integrades per soldats de fortuna àrabs.
La nació més antiga del món?
La introducció al catàleg de l'exposició mare de l'IHCM explica aquesta mostra referint-se a que "Espanya és reconeguda com la nació europea més antiga", però supera les tesis habituals de Mariano Rajoy tot afegint: "i probablement del món o gairebé...". La història dels exèrcits espanyols, per aquesta institució és considerada el "testimoni de les nostres grandeses i tragèdies, arrel i medul·la de la història d'Espanya" (de fet, aquesta inscripció, amb rajoles, figura a la porta de l'IHCM).
La bandera de la monarquia
L'exposició intenta ser una glorificació de la bandera actual espanyola (tot i que entre les banderes exposades n'apareix una de republicana, solitària). A través dels precedents que es presenten a la mostra queda estretament clara la relació entre la bandera, l'exèrcit i la monarquia. De la bandera de l'Acadèmia General Militar es destaca que va ser brodada per la reina Maria Cristina d'Habsburg el 1886, i que quan la bandera es va deteriorar, es van traslladar els brodats a una nova tela, que encara s'usa ara (amb un escut monàrquic del segle XIX enlloc de l'escut constitucional)... Ara, sens dubte, la bandera més impressionant és la de la Legió, que duu brodat el lema: "Legionarios a luchar, legionarios a morir". Un cartell, al seu costat, explica que "En la regla moral dada por el fundador de La Legión a sus hombres, el Credo legionario, figura un Espiritu referente a la Bandera: La Bandera de La Legión será la más gloriosa, porque la teñirá la sangre de sus legionarios".