No hi ha millor moment per visitar l'Espai Guinovart, a Agramunt, a l'Urgell, que ara, quan se celebra l'Any Guinovart, amb ocasió del desè aniversari de la mort d'aquest artista. Aquest espai, consagrat a l'art contemporani, va ser el primer en aquest camp a les terres de Lleida i manté exposada, de forma permanent, l'obra de Josep Guinovart. L'Espai Guinovart es troba a la plaça del mercat d'Agramunt. De fet, l'edifici on és l'Espai és l'antic mercat, que va ser cedit a l'artista, fa 25 anys, per l'Ajuntament d'Agramunt. Guinovart se'n va encarregar de dissenyar fins el darrer detall de la seva remodelació. I va aconseguir un espai molt especial, que per la seva atmosfera convida a la reflexió. "És com una església, transmet tranquil·litat", explica Maria Guinovart, presidenta de la Fundació Guinovart. Ho amplia: "A la majoria dels museus, les obres estan penjades a les parets, en canvi, entrar a l'Espai Guinovart és com entrar a un quadre".  El preu de la visita és de 3 € i hi ha descontes per a certs col·lectius. És obert els dijous i divendres de 10h a 13h; els dissabtes d’11h a 14h i de 17h a 19h, i els diumenges d’11h a 14h.

Vista general de l'Espai Guinovart amb les instal·lacions permanents (L'Era, La Cabana i Mural de les quatre estacions). Foto de Martí Gasull

Vista general de l'Espai Guinovart amb les instal·lacions permanents (L'Era, La Cabana i Mural de les quatre estacions). Foto de Martí Gasull.

L'Agramunt guinovartià

Hi ha tres obres exposades permanentment a l'Espai, al voltant de les quals gira el museu, i que constitueixen una representació d'Agramunt, la seva gent i el seu entorn. Són: L'Era, la Cabana i el Mural de les quatre estacions. Guinovart va concebre aquest espai com una unitat, i per tant no hi ha cap jerarquització entre les tres peces. L'Era és un gran cercle d'un diàmetre de 5,5 metres, dipositat al terra. Un espai que recrea la dura vida del camp, les mules, la palla, el blat, però també la part més lúdica de la vida rural. La Cabana és un espai tancat dins un espai tancat; en posició central, una alzina; les parets, esgrafiades, deixen testimoni del pas de la gent i dels seus somnis... El Mural, a desgrat de la seva gran mida, va ser dissenyat per Guinovart com un "fons atmosfèric", que evoqués, sobretot, les connexions amb la natura.

Imatge detall de l'alzina de l'interior de La Cabana. Josep Guinovart. Foto de Martí Gasull

Imatge detall de l'alzina de l'interior de La Cabana. Josep Guinovart. Foto de Martí Gasull.

Les exposicions temporals

L'Espai Guinovart guarda un important fons d'obres de l'artista. I, periòdicament, va exposant-les al mateix espai (a la vegada que efectua préstecs per a exposicions en d'altres centres museístics). L'exposició que es presenta fins el 30 de setembre és Guinovart, animal poètic i pretén donar una nova mirada a l'obra de l'artista. Guinovart sempre va usar la natura com a font d'inspiració i els animals són molt presents a la seva obra. L'exposició es divideix en tres àmbits: "Passat viscut" on recrea la infància del creador i la seva relació amb el propi Agramunt (amb el cargol, la granota i el mussol com a símbols); "Present contemplatiu" analitza la necessitat contemplativa de Guinovart i el seu paisatge interior, sobretot a través dels peixos; i "Futur esperançador" recull el compromís de l'artista amb el seu entorn, a través de la papallona, símbol de llibertat, i de la formiga, que representa el treball i el sacrifici. Aquesta mostra constitueix tota una retrospectiva de l'obra de l'artista, perquè hi ha obres dels diferents períodes (fins i tot se n'inclou una del 2007, l'any de la seva mort). És una exposició comissariada per Judith Banés, qui afirma que "Els protagonistes d’aquesta història són, doncs, els activadors d’un escenari anomenat natura, aquella que empeny la creació d’un artista dinàmic, que sent la crida de la vida en l’estadi més primigeni". Paral·lelament, al Petit Espai s'hi mostra una exposició col·lectiva, "No serà veritat", que reuneix pràctiques artístiques contemporànies com la il·lustració, la instal·lació o la performance; i rastreja les incomoditats i tensions que generen les peces que no es van crear amb l’objectiu de ser exposades. Hi trobem materials com les il·lustracions d’Anna Vila, Santiago Gómez i Bernardí Matas; els collages tèxtils creats per Fiona Capdevila; els flashs (dissenys il·lustrats) dibuixats pels tatuadors Tony Atichati, Templer i Jordi Nobile; els cartells d’El Pressentiment, creats pel col·lectiu Espai en Blanc; les peces de ceràmica fetes per l’artista Marta Jove; els brodats artesans de Núria Lozano; o les accions de comunicació experimental de l’artista xinesa Mo Popo, entre d'altres.

El Mural de les quatre estacions. Josep Guinovart. Foto de Martí Gasull

El Mural de les quatre estacions. Josep Guinovart. Foto de Martí Gasull.

De pintor de parets a artista total

Josep Guinovart i Bertran (1927-2007) va començar a treballar amb la seva família com a pintor de parets. Quan va començar a dedicar-se a la pintura artística, de seguida va destacar pel seu ús del color. Sempre inconformista, va incorporar-se als grups Dau al Set i Taüll, que volien trencar amb les formes imperants de l'art. Un viatge a París, als 26 anys, li va fer canviar la seva visió de l'art. Ben aviat va ser un artista internacionalment reconegut. Tot i que va destacar com a pintor, també va fer incursions en d'altres camps artístics: el teatre, la il·lustració, l'arquitectura, el tapís, l'escultura... La seva obra és exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), al Reina Sofia de Madrid, al Guggenheim de Nova York, al Museu de Bochum...

Josep Guinovart Pep Parer Museu d'historia de Catalunya wikipedia

Josep Guinovart. Foto: Pep Parer. Museu d'Història de Catalunya.

L'Espai, al lloc que pertoca

A alguna gent li sorprén que un lloc tan màgic com l'Espai Guinovart sigui a Agramunt. Però la relació entre l'artista i aquesta localitat va ser intensa. Tot i que Guinovart va néixer i morir a Barcelona, mantenia una relació estreta amb Agramunt, el poble de la seva mare, on havia passat els anys de la guerra civil, i on deia que s'havia fet sensible a la relació amb la natura. Va anar tornant de tant en tant a la vila de l'Urgell i el 1994 es va constituir l'Espai Guinovart, amb molta il·lusió per part de l'artista (va voler que l'espai reflectís la realitat de la localitat que l'acollia i fins i tot va incloure-hi una referència a la portalada de la magnífica església romànica). Cinc anys abans de la seva mort, Guinovart va ser nomenat Fill Adoptiu de la Vila d'Agramunt. I aquest 3 de setembre, durant la festa major, de la localitat, serà presentat al públic un nou capgrós que representarà Guinovart, mostra de l'apreci que té aquesta vila per l'artista. L'Espai Guinovart es prepara ara per inaugurar la gran exposició consagrada a l'Any Guinovart: "Retrats i autoretrats", que serà comissariada per Àlex Sussana.

 

Foto de portada: Imatge detall de l'interior de La Cabana. Josep Guinovart. Foto de Martí Gasull.