Just al darrera del Hard Rock Cafè, entre el Portal de l'Àngel i les Rambles, s'hi troba l'església de Santa Anna. Uns quants graons més amunt, a la plaça Catalunya, el moviment és constant: cotxes, autobusos, motos... Pels carrers del voltant, les riuades d'agitats turistes no s'aturen. I, malgrat tot, la placeta de Santa Anna és un dels llocs més tranquils de la ciutat, que malgrat la seva bellesa rep comptadíssimes visites. I l'església de la plaça és una de les joies arquitectòniques que es poden trobar en ple centre urbà.

Façana de l'església de Santa Anna. Fotografia: Ludwig 14. Viquipèdia.

La perla més discreta

És fàcil passar de llarg l'església de Santa Anna. Per arribar-hi des de la plaça Catalunya cal introduir-se pel "carrer" Rivadeneyra, un passatge situat entre el Hard Rock Cafe i el Desigual, que sembla que només sigui l'entrada a un pàrquing soterrani. Però aquest carreró dóna pas, a l'esquerra, a una plaça en dos nivells, la placeta Ramon Amadeu, on se situa l'església de Santa Anna. L'altra possibilitat és entrar-hi des del carrer Santa Anna, però qui no estigui gaire atent pot passar de llarg, perquè l'entrada està camuflada al mig d'una façana. Una petita i bucòlica parada de florista indica el discret accés a la plaça.

Entre el romànic i el gòtic

L'església va trigar tres segles en construir-se: va iniciar-se en període romànic i va acabar-se en ple gòtic. L'estructura bàsica de la planta era romànica, però al segle XIV es va cobrir la nau amb una volta de creueria i al segle XV es va construir el cimbori. Aquest va ser destruït en un incendi, durant la guerra, i va ser reconstruït durant el franquisme. En aquest període també es va ubicar una creu de terme, procedent d'Almatret (Lleida), a la porta de l'església; el 2006 es va retornar la creu a la seva ubicació original i es va instal·lar  una rèplica a la placeta. Un dels elements més destacables del temple és el claustre, d'estil gòtic: un lloc extremadament reposat al bell mig de Barcelona, presidit per una gran palmera i per un pou. És un dels llocs on per Corpus Christi s'hi sol fer l'ou com balla. I l'església, de tant en tant, acull concerts, especialment de guitarra espanyola.

Un reguitzell d'històries

L'església de Santa Anna va fundar-se el segle XII com a monestir de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, del qual en depenien alguns monestirs menors (en realitat, en aquell temps, se li deia monestir del Sant Sepulcre). Per això a molts punts de l'església hi és present la simbologia d'aquesta congregació. Aquest era un monestir molt ric, amb moltes propietats, i fins i tot posseïa les localitats de Palafrugell i Mont-ras (a l'Empordà). El 1489 va abolir-se l'orde del Sant Sepulcre, i el monestir va continuar funcionant sota la direcció de l'orde de l'Hospital. El 1493 el monestir del Sant Sepulcre, com es deia a l'època, va acollir les Corts convocades per Ferran II. El 1592 va ser convertit en col·legiata secular; el prior, que es va oposar a aquesta decissió, va ser excomunicat. Fins el 1822 no va convertir-se en l'església de Santa Anna. Durant la guerra civil va ser incendiada, i part de la cúpula va caure.

Sepulcre de Miquel de Boera a l'església de Santa Anna. Fotografia: Farisori. Viquipèdia.

Un conqueridor català

A l'església de Santa Anna hi podem trobar el sepulcre de Miquel de Boera. Es tracta d'un cavaller nascut a Sant Feliu de Guíxols, que a principis del segle XVI va col·laborar amb les campanyes de conquesta del Nord d'Àfrica que impulsava Ferran II d'Aragó. Sota el comandament del virrei de Nàpols, Ramon Folc de Cardona-Anglesola, va participar en la presa de Mers el-Kebir, Trípoli i Bugia. Una conquista efímera, perquè les ciutats preses al cap de poc temps van tornar a caure en mans musulmanes. Boera també va combatre contra els francesos: a la batalla de Ravenna, el 1512, i al Rosselló, a la guerra d'Itàlia (1542-1546).

La Santa Anna més moderna

Fins i tot molts dels que coneixen l'església de Santa Anna no saben que al seu interior s'hi custodien algunes obres del pintor Pere Pruna (1904-1977), deixeble de Picasso. Abans de la guerra, Pere Pruna va pintar a l'oli una Pietat, que s'exposa al temple. I, posteriorment, va pintar un parell de frescos per a l'església.

Presbiteri i nau de l'església de Santa Anna. Enfo. Viquipèdia.

Les compres més selectes

Abans qui anava a l'església de Santa Anna ho tenia molt fàcil per arribar-se a la pastisseria La Montserratina i tastar els fantàstics croissants de pernil salat i formatge o les típiques coques d'aquest local. Però la voràgine turística ha expulsat La Montserratina d'aquest indret. Malgrat tot, Santa Anna és al rovell de l'ou de la vila, on alguns petits establiments resisteixen heroïcament davant de la invasió de les franquícies multinacionals. Al carrer Bertrellans, en un lloc a recer de mirades estranyes, hi ha la botiga de col·leccionisme de Pol Farré, on trobarem xapes, cromos, postals, mapes i tota mena d'objectes curiosos del passat. No hi falten els llibres, perquè Pol Farré és fill de Josep Maria Farré, el llibreter de vell que té el seu establiment al carrer Canuda. I en direcció contrària, el carrer Comtal continua essent una via amb botigues del tot excepcionals, com la papereria Raima o La Casa del Bacalao.

 

Fotografia de portada: Claustre de l'església de Santa Anna. Farisori. Viquipèdia.