La locomotora txeca va inspirar l’escriptor francès Jean Echenoz a escriure una novel·la que, entre el relat biogràfic i la ficció, narra la vida d’una llegenda de l’atletisme que corria per fugir de la dictadura soviètica.  

Avui és una empresa de sabates i sabatilles esportives coneguda arreu del món, però els seus inicis són molt modestos. Fundada l’any 1894 a la ciutat de la República Txeca de Zlín per Tomás Bata. Fill d’una família de sabaters, Tomás es va inspirar en el model productiu de Henry Ford per fabricar calçat en cadena. 

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, la fàbrica, primer, va ser requisada per l’exèrcit nazi, per, acabada la contesa, ser nacionalitzada pel govern comunista. Cada any, potser per promoure el seu producte, Bata organitzava una cursa, “El Circuit de Zlín” en què, obligatòriament, havien de participar tots els treballadors de la factoria.

Emil Zátopek va néixer l’any 1922 a Kopřivnice. A 16 anys, va començar a treballar com aprenent a Bata. Mai abans havia practicat l’atletisme, però des de la primera vegada que va participar al “Circuit de Zlín”, sense rival que el pogués fer ombra, va evidenciar que havia nascut per córrer. 

Emil Zátopek va aconseguir la seva primera plusmarca el 1944, sumant des d’aleshores 8 campionats txecoslovacs consecutius en les proves de 5.000 i 10.000 metres. De ritme constant, resistent i sacrificat, el món va descobrir el poder de la Locomotora Txeca en els Jocs Olímpics de 1948, on Zátopek va guanyar la medalla d'or dels 10.000 metres i la de plata en els 5.000. La seva gran proesa, però, arribaria quatre anys més tard a Hèlsinki. 

Poques vegades el món de l’esport ha vist una exhibició tan extraordinària com la que Zátopek va protagonitzar a la cita olímpica de l’estiu de 1952 a la capital de Finlàndia. Guanyant-se el privilegi de ser recordat com un dels millors, sinó el millor, atleta de tots els temps, en només una setmana el corredor txec es va coronar campió dels 5.000 metres, els 10.000 metres i la marató. Una epopeia descomunal que va completar la seva dona, Dana Zátopková, penjant-se la medalla d’or en llançament de javelina.

Durant la seva carrera esportiva Zátopek va participar a 334 curses de les quals va guanyar 261, a més d’establir 18 rècords mundials en les diferents proves que va practicar. Heroi nacional per als txecoslovacs, en un exercici propagandístic, el govern comunista el va ascendir fins al grau de coronel. El seu destí va canviar amb l’esclat de la Primavera de Praga de 1968. Emil Zátopek es va posicionar obertament a favor d’Alexander Dubček, polític reformador que apostava pel que ell mateix va anomenar un “socialisme de rostre humà”. 

Fallida la revolució, Zátopek va ser expulsat del Partit Comunista i de l'Exèrcit. És més, desdenyat per aquells que abans l’havien erigit en símbol, va haver de treballar d'escombriaire per subsistir. 

Zátopek va morir el 22 de novembre de 2000 a Praga. Vuit anys més tard, Jean Echenoz va publicar la novel·la Córrer. A mig camí entre el relat biogràfic i la ficció, l’escriptor francès narra la vida de l’esportista txecoslovac, una llegenda de l’atletisme que corria per fugir de la dictadura soviètica alhora que el règim el convertia en símbol i exemple.