És molt probable que qualsevol lector hagi vist sense saber-ho alguna fotografia de Duane Michals, perquè aquest fotògraf nord-americà ha estat un col·laborador habitual de mitjans de comunicació i d'agències publicitàries. De fet, va començar a introduir-se a aquest món de molt jove, quan ni tan sols tenia càmera pròpia. Duane Michals (Pennsilvània, 1932) sempre ha tingut clar que per a sobreviure com a fotògraf cal fer concessions. I, malgrat tot, Michals, un home que va revolucionar el món de la fotografia, podria ser definit com un fotògraf compromés, per la seva decisió en usar la fotografia com una eina per anar més enllà de la realitat i descriure allò que no es veu. El seu treball professional ben retribuït és el que, justament, li permet la màxima llibertat a l'hora de realitzar la seva obra artística. En aquest àmbit, té fama de ser molt rígid: fins i tot rebutja fer positius grans de les seves obres, com volen les galeries, perquè considera que la imatge petita dóna una relació més íntima amb el públic. Ara la Fundació Mapfre presenta, a la Casa Garriga i Nogués, una exposició comissariada per Enrica Viganó, que vol ser una retrospectiva de la seva obra i que es podrà veure fins al 10 de setembre.
Duane Michals, Empty New York, ca. 1964. Còpia en gelatina de plata 20,32 × 25,40 cm. Cortesia de DC Moore Gallery, Nova York. © Duane Michals.
Més enllà de l'instant
Moltes de les fotografies de Michals han estat acuradament preparades. De fet, fins i tot organitza les anomenades "Seqüències", formades per unes quantes fotografies ordenades que expliquen una petita història. Els fotografiats posen i van adoptant les postures que els marca el fotògraf. Adapta, en el fons, les tècniques de la fotonovel·la. D'aquesta forma, aborda temes complexos, com l'amor, l'amistat, la mort, el ser, la identitat, la percepció d'un mateix... Perquè, per a Michals, la fotografia és un sistema per respondre als grans enigmes de l'existència. Fins i tot, al peu de moltes fotografies hi afegeix petits textos manuscrits que ajuden a interpretar el text. A "L'home desafortunat" retrata un home amb botes a les mans, com a metàfora de l'homosexual que no pot tocar la persona que estima perquè li han prohibit (ell mateix va tenir problemes durant molt de temps per definir la seva sexualitat). En les seves obres Michals no dubta en usar els retocs més radicals, com il·luminar una cara fins a fer-la desaparèixer per donar impressió de transcendència o difuminar un personatge retratat reduint-lo a una presència espectral.
Duane Michals, The Unfortunate Man, 1976. Còpia en gelatina de plata amb text manuscrit 27,94 × 35,56 cm, 17,14 x 25,4 cm. Duane Michals. Cortesía de DC Moore Gallery, Nova York. © Duane Michals.
De Magritte a Clint Eastwood
Michals va retratar per a mitjans de comunicació destacats personatges d'actualitat. A la Garriga i Nogués hi ha diverses fotografies de Magritte, l'inventor de Simenon (un mite de la novel·la negra i una de les persones més admirades per Michals) però també un repertori de coneguts personatges del món del cinema: Pier Paolo Pasolini, Clint Eastwood, François Truffaut... Michals, veterà fotògraf, es nega a estancar-se. Des de fa alguns anys es dedica al curtmetratge i fa petites obres molt xocants de 6 o 7 minuts (a la Garriga i Nogués se'n poden veure un parell). També fa unes curioses fotografies en forma de ventall, molt acolorides, gairebé pròpies d'una obra publicitària.
Duane Michals, Pasolini, 1969. Còpia en gelatina de plata amb text manuscrit 27,94 x 35,56 cm. Duane Michals. Cortesia de DC Moore Gallery, Nova York. © Duane Michals.
El defensor de la llibertat
L'exposició oferta per la Fundació Mapfre inclou un recorregut per diverses etapes de l'obra de Michals. Des de les primeres fotos, realitzades a la Unió Soviètica amb la càmera d'un amic fins als més recents curtmetratges. Inclou algunes sèries més clàssiques, com Empty New York, un conjunt de fotos de racons de la ciutat sense gent, realitzades en diumenges a primera hora del matí, i que donen una perspectiva nova d'un espai humanitzat, però desprovist de personatges concrets. També hi ha una àmplia representació de la sèrie "Seqüències", la que el va fer més popular i en la que va expressar algunes de les seves inquietuds més profundes. També hi ha alguns dels seus "Foto-Textos" on denuncia les diferents opressions que pateix l'home. Incorpora algunes fotografies pintades, en les que manipula vells ferrotips, comprats als encants, pintant-los a l'oli, recreant l'univers d'un personatge ja mort... L'exposició de la Garriga i Nogués ni tan sols descuida presentar els seus treballs comercials. Duane Michals, de la Fundació Mapfre, recrea a un autor que potser pot semblar postís, però que va encarnar una autèntica revolució de la fotografia contemporània.
Foto de portada: Duane Michals, René Magritte (Profile and Full Face), 1965. Còpia en gelatina de plata amb text manuscrit 27,30 x 35,24 cm. Carnegie Museum of Art, Pittsburgh. The Henry L. Hillman Fund, 2009.31.2. © Duane Michals.