On són les dones és el nom d’una campanya que fa visible la disparitat dones/homes als espais d’opinió dels mèdia. “Pensem que és estadísticament improbable que el 80% dels millors opinadors puguin provenir d’un 49% de la població”, diu el seu manifest, al·ludint a la desproporció entre homes columnistes i/o tertulians i el seu pes en la població, respectivament. Cada sis mesos, la campanya publica un recompte de les dones columnistes o tertulianes per mèdia i en fa el comentari.

La campanya considera que un mitjà és paritari “quan cap dels dos sexes no està representat per sota del 40% ni per sobre del 60%”. A l’hora d’escriure això, 3.359 persones s’han adherit al manifest #onsonlesdones.

La capçalera amb pitjors xifres (“dramàtiques”) en els dos recomptes fets fins ara és El Nacional. Els últims sis mesos, El Nacional ha publicat 61 articles d’opinió signats per dones i 633 per homes, segons dades de #onsonlesdones. És a dir, menys del 10% dels articles d’opinió són signats per dones. “Màxim de dones en un dia? UNA! Màxim d’homes en un dia? Vuit”, afegeix l’anàlisi de la campanya.

Entre els competidors, el 22% de les columnes de Vilaweb les signen dones, xifra que s’enfila al 31% en el cas de Nació Digital i al 41% a Catalunya Plural (d'aquest només s'han analitzat dos mesos). No s’ha estudiat cap altra capçalera.

Pitjor encara, a El Nacional “cada cop que s’han incrementat els articles firmats per dones, els firmats per homes han pujat encara molt més, en una escalada que només al desembre [del 2016] s’ha frenat una mica. Deixa poca opció a l’optimisme”, conclou la campanya.

També destaca que El Nacional, Vilaweb i Nació Digital, compten “amb opinadores que expressen sovint punts de vista decididament feministes” i lamenta que “tenen molt poques oportunitats per publicar”.

Causa justa

#onsonlesdones posa el focus en els actors que generen opinió perquè és una àrea que destaca l’article 25 de la Llei 17/2015 d’igualtat de dones i homes. Allí s’obliga tots els mèdia a “garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió”. És a dir, pot arribar un dia que les administracions públiques sotmetin la concessió de diners públics al compliment d’aquestes condicions. On són les dones no només té causa justa sinó que apunta bé.

Les dades no es discuteixen. El Nacional té molt marge de millora en el punt que ocupa a la campanya, que és la proporció de columnistes. Però les conclusions d’una anàlisi parcial amb dades parcials són, quin remei, parcials. Algunes dades més ajudaran a trobar les dones a El Nacional i a explicar el que la campanya anomena “un drama inexplicable”.

Dades, doncs. A la redacció, avui, hi treballen homes i dones al 50% exacte. La directora general i les caps de marketing i publicitat són dones; també les responsables de política i d’actualitat; dels quatre caps de taula, tres són dones; de les tres persones que gestionen xarxes socials, dos són dones. La resta de dones són redactores, entre elles la corresponsal a Madrid.

Si només compten les columnistes, El Nacional surt fatal, això sí. Però a El Nacional les dones hi són i decideixen d'una altra manera. Com a tots els mèdia, la generació d'opinió no es fa només des de la tribuna, sinó també decidint de què parlem i com en parlem a la informació, que és el 80% dels continguts que publica aquesta capçalera.

Són dades que sí deixen “opció a l’optimisme”, que manifesten el projecte d’El Nacional d’una manera ben diferent i més exacta que la xifra parcial d’opinadores i desmenteixen el “drama inexplicable”.

La campanya #onsonlesdones és benemèrita i benvinguda. És fàcil entendre’n la indignació i difícil no compartir-la. Potser, però, ajudaria a pintar millor la realitat de les dones i dels mèdia tenir alguna referència més enllà d’un sol rol femení (opinar) i una sola actitud acceptable per la dona ("decididament feminista"). També estalviar-se de jutjar les intencions dels que encara no arribem a la paritat en columnistes com si aquesta fos la mesura única de tota igualtat.

On són les dones? A El Nacional, les dones, a més d’opinar, gestionen l’empresa i fan la informació.

Foto: Cary Grant i Rosalind Russell a Lluna Nova (His Girl Friday), de Howard Hawks, 1940.