El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha lliurat el Premi Internacional Catalunya al cineasta grec Konstantinos Costa-Gavras, al Palau de la Generalitat. Al Saló de Sant Jordi s'hi han pogut visionar alguns dels fragments més emblemàtics de les seves obres. Les escenes més brutals del cop de Pinochet a Xile, de la travessa de la Mediterrània pels refugiats o de la dictadura grega han desfilat per les pantalles col·locades al Palau. El president Puigdemont ha lliurat a Costa-Gavras l'estatueta "La clau i la lletra" d'Antoni Tàpies, un dels artistes que ell més admira. Puigdemont ha elogiat, de Costa-Gavras, el seu compromís social i la seva "mirada crítica sobre el món" i ha afirmat que el seu cinema continua tenint vigència, perquè commou l'espectador i el sacseja. Puigdemont ha afirmat que "Ningú que sàpiga com va el món avui pot dir que això és cosa del passat o només passa en països en via de desenvolupament". Ha afegit que les conductes que retrata Costa-Gavras no només passen a règims totalitaris i que hi ha Estats que es diuen democràtics que es burlen de les llibertats, tot posant com a exemple "el drama humà de la Mediterrània". Ha tancat el seu discurs demanant als creadors compromís per desemmascarar els abusos dels Estats en contra de les llibertats.

Emoció

Costa-Gavras s'ha mostrat molt honorat per ser el primer cineasta en obtenir el Premi. En el seu discurs ha recordat les emocions que va viure amb el cinema, ja de nen, i ha afirmat que de ben petit va descobrir que el cinema era l'eina que necessitava per expressar el que sentia. I ha agraït a França haver-li donat la possibilitat d'entrar al món del cinema. Ha afirmat que té vincles estrets amb Catalunya: ha recordat les seves visites a Barcelona, des dels anys seixanta, i ha parlat de la "formidable evolució de Barcelona", una "megalòpoli contemporània" on "Gaudí va convertir la Sagrada Família en poesia". Ha explicat que volia haver gravat Missing, la pel·lícula que va guanyar un Oscar, a Barcelona, però que el cop d'Estat del 23-F va desanimar els productors d'Universal.

El cinema ha de ser una dolça lluita contra els prejudicis i les idees preconcebudes

Discurs reivindicat

Costa-Gavras ha volgut fer una reflexió política en el seu discurs. Ha confessat que els europeus han viscut "creant el millor i perpetrant el pitjor". I ha dipositat les seves esperances en la Unió Europea, però ha dit que aquesta institució "ha crescut malament": "ha estat abandonada pels seus polítics" a mans de les companyies nord-americanes... I s'ha centrat en una crítica a les seves polítiques culturals. Ha recordat que sense llibertat no hi ha creació, perquè la repressió duu a la censura i a l'autocensura. Ha afirmat que el poder dels diners també ha suposat una retallada a les llibertats cinematogràfiques, tot pretenent reduir el cinema a simple entreteniment. Ha denunciat que la UE no ha defensat les propostes culturals europees en els tractats comercials signats. En aquest sentit, ha fet una aferrissada defensa del concepte d'excepcionalitat cultural, que pretén que el cinema i les produccions culturals s'hagin de tractar de forma diferent als simples productes comercials. Per acabar, ha reivindicat que el cinema només pot ser dissident: "una dolça lluita contra els prejudicis i les idees preconcebudes".

Sentit homenatge

El sociòleg nord-americà Richard Sennet, membre del jurat, ha fet una glosa del personatge en anglès (tot i que el seu pare era traductor de poesia catalana). Ha lloat, sobretot la seva consciència política i la realització de pel·lícules com Missing, pel·lícules que ha qualificat de "plenes d'història" i sorprenents. I ha assegurat que Costa-Gavras mai parla d'allò que és obvi.

01 LG 05 07172017

Intervenció de Richard Sennet.

El guardonat

Costa-Gavras (1933) és un director, productor, guionista i actor greco-francès conegut pel seu compromís polític. De molt jove va anar a estudiar a França perquè tenia problemes polítics a Grècia, i va convertir l'Hexàgon en la seva llar. Va començar a obtenir fama amb l'adaptació de la novel·la Z, de Vasilis Vasilikós, en què s'explica l'assassinat per part de la policia d'un opositor (el guió va fer-lo el mateix Costa Gavras amb Jorge Semprún, més tard ministre de Cultura espanyol). Malgrat la seva militància d'esquerres va criticar els totalitarismes de dretes i d'esquerres. Una de les pel·lícules que més èxit va tenir va ser Missing, en què es denunciava la implicació del govern nord-americà en l'assassinat d'un periodista al Xile de Pinochet. va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1970 i el premi del jurat de Cannes. I Missing va guanyar l'Oscar al millor guió adaptat i la Palma d'Or de Cannes. En els darrers anys el cineasta franco-grec s'ha dedicat a films de denúncia de caràcter més social i menys polític. La seva darrera pel·lícula, del 2012, és el thriller financer Le Capital, basat en la novel·la d'Stéphane Osmont.

El premi

El Premi Internacional Catalunya s'atorga des del 1989 i recompensa a persones de tot el món que hagin "contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món".  L'han obtingut personatges molt diversos: polítics com Desmond Tutu o Vaclac Havel, escriptors com Haruki Murakami o Amos Oz, religiosos com Pere Casaldàliga, científics socials com Claude Lévi-Strauss, feministes com Nawal El Saadawi... El més controvertit, vist amb perspectiva, potser va ser el de Luiz Inácio Lula da Silva, recentment condemnat per corrupció.