Bastian torna a les sales de cinema
Simon Reynolds és un dels crítics musicals més aguts i brillants actualment. Periodista de lectura obligada, en la seva bibliografia destaquen títols com Energy Flash. Un viaje a través de la música rave y la cultura de baile, Rip It Up and Start Again: Post Punk 1978-1984 i Retromanía. La Adicción Del Pop A Su Propio Pasado. Exposa Reynolds en aquest últim que el pop és un gènere nostàlgic que mira constantment enrere per evolucionar reformulant una vegada i una altra les mateixes influències del passat. Una teoria que perfectament es podria aplicar al cinema: divendres rere divendres és habitual topar-se amb estrenes de seqüeles, preqüeles, remakes, adaptacions… de films pretèrits. Exercici retromaníac que aquesta setmana assoleix la seva màxima expressió amb la reestrena de La història interminable.
“Els desitjo que agafin la pesta. Em van enganyar de mala manera i el que van fer amb mi és una canallada i una traïció artística. Si estigués a les meves mans, enfonsaria aquesta pel·lícula al Danubi. És fastigosa, horrorosa i amb una lamentable manca de qualitat”. Aquestes van ser les entusiastes paraules que l’escriptor Michael Ende va dedicar a l’adaptació cinematogràfica de la seva novel·la de més èxit, La historia interminable, pocs dies després de la seva estrena el 1984. El públic no opinava el mateix.
Bastian és un noi que fa servir la imaginació per a refugiar-se dels seus problemes, especialment l’assetjament escolar i la recent pèrdua de la seva mare. Un dia, després d'haver-se escapat de la colla d’estúpids preacnèics que el turmenten, Bastian entra en una llibreria on s’interessa per un llibre antic anomenat La història interminable. Tot i que el llibreter insisteix en classificar-lo com a perillós, Bastian, dut per la curiositat, decideix emportar-se'l. La lectura el transportarà al món de Fantasia, un lloc que espera desesperadament l'arribada d'un heroi.
Dirigida per Wolfgang Petersen, cineasta que venia de signar la molt aclamada Das Boot (1981), La historia interminable va impactar pels seus complexos efectes especials, en aquella època encara fets sense l’ajuda de la informàtica. En el seu moment la producció més cara realitzada fora dels Estats Units, el film acabaria recaptant més de 100 milions de dòlars, situant-se com un dels títols més taquillers de la dècada dels 80. Un clàssic del gènere fantàstic del cinema europeu, cinta que va marcar la infància de tota una generació, que en un món retromaníac es pot veure de nou als cinemes més de tres dècades després de la seva estrena. Ara només falta que torni Limahl.
La historia interminable
Títol original: Die unendliche Geschichte
Any: 1984
Data de reestrena: 22/07/2016
Durada: 94 min.
País: Alemanya
Director: Wolfgang Petersen
Guió: Wolfgang Petersen, Herman Weigel (Novel·la: Michael Ende)
Repartiment: Barret Oliver, Noah Hathaway, Moses Gunn, Tami Stronach, Patricia Hayes, Sydney Bromley, Thomas Hill, Deep Roy