El dilluns va morir l'escriptora nord-americana, dedicada a la ciència ficció, Ursula K. Le Guin. La família de la difunta ha anunciat per internet el decés de l'autora a Portland, Oregon. Feia mesos que Le Guin, de 88 anys, tenia greus problemes de salut. Le Guin era molt famosa per les sèries de ciència ficció Terramar i Ekumen. Però també s'havia dedicat a la poesia, a la literatura infantil i a l'assaig, i en menor mesura, a la traducció (de fet, fins al 1966 no va dedicar-se a la ciència ficció). Els crítics havien reivindicat una i altra vegada que Le Guin, tot i dedicar-se a la ciència ficció, feia alta literatura.
Etnografia de mons imaginaris
Si per alguna cosa era coneguda aquesta autora era per la seva recreació de mons fantàstics, de planetes llunyans, o de mons poblats de dracs i bruixots. L'obra de K. Le Guin estava molt influïda per l'antropologia: en certa forma feia etnografies imaginàries de les diferents civilitzacions de l'univers. No és casualitat: Ursula K. Le Guin era filla dels antropòlegs Alfred i Theodora Kroeber. La seva mare havia documentat la vida del darrer supervivent del poble yahi en el llibre Ishi, el último de su tribu. Le Guin confessava que el llibre d'etnografia de James Frazer La branca daurada l'havia influït molt. Tot i que la ciència ficció de Le Guin estava influïda per l'obra de J.R.R. Tolkien El senyor dels anells, l'autora nord-americana no planteja les seves obres com una lluita entre el bé i el mal (com el sud-africà), sinó que planteja més aviat un balanç de forces entre les energies presents a l'univers.
Ursula K. Le Guin, en català
En català s'havien publicat algunes de les obres clau de Le Guin: Els llibres de Terramar, Les tombes d'Atuan, La costa més llunyana, La mà esquerra de la foscor, Les dotze direccions del vent, Un mag de Terramar, Molt lluny de qualsevol lloc, El món de Rocannon, Tehanu: l'últim llibre de Terramar, L'ull de la garsa...