El cap de Juan Luis Cebrián fa olor de pólvora. Una conjura d'accionistes amenaça de descavalcar el president executiu del Grup Prisa i també el seu conseller delegat, José Luis Sainz, a mitjans d'any. Sembla que aquest cop va de debò. Els accionistes conjurats sumen més d'un 40% del capital del principal grup de comunicació espanyol. Es tracta del fons d'inversions Amber (el major accionista individual, amb un 19,3%), Telefónica (13%) i dos bancs creditors (CaixaBank, 3,9%; Banco Santander, 4,2%), segons una informació de l'agència Bloomberg, que cita "fonts familiaritzades amb la situació".

A aquest 40% pot afegir-se un altre banc, HSBC, amo del 7,5% del capital, segons han dit a El Nacional antics executius de Prisa.

L'operació està encapçalada per César Alierta, expresident de Telefónica (i president de la fundació d'aquesta teleco), segons Bloomberg. Amber, Telefónica, CaixaBank i la mateixa Prisa no han volgut comentar aquesta informació.

Sous i sous

Al director d'Amber, Joseph Oughourlian, se li coneix interès en el relleu de Cebrián des de fa almenys un any, com va revelar el Financial Times. Al Consell d'Administració del febrer passat, Oughourlian va votar contra la retribució de Cebrián (1,76 milions d'euros) i va arrossegar l'abstenció de quatre consellers més.

Des del 2011, Cebrián ha cobrat 18 milions d'euros en metàl·lic i accions, que inclouen 1,2 milions anuals del seu fons de jubilació. Per comparar, el 2015 el conseller delegat d'Atresmedia, Silvio González, va guanyar 2.031.000 euros, i el CEO de Mediaset, Paolo Vasile, 2.564.000, per bé que aquestes cadenes van fer 265 milions de beneficis.

El consell d'administració de Prisa, compost per 17 membres, el van retribuir amb 5,75 milions d'euros el 2016. És el segon consell més ben pagat en relació amb el valor en borsa de la companyia entre les 53 empreses espanyoles que monitora Bloomberg.

Reacció terminant

La primera reacció de Cebrián, hores després de publicar-se aquesta informació, aquest divendres, ha estat cancel·lar els contractes que els mitjans de Prisa (El País, Cinco Días...) tenen amb l'agència nord-americana d'informació financera, segons ha confirmat eldiario.es. Els terminals de Bloomberg són al periodisme econòmic com el bisturí per als cirurgians.

Els mercats, en canvi, van aplaudir la notícia el mateix dia: l'acció de Prisa es va apreciar un 1,6% fins als 4,80 euros.

Aquí rau la cosa. Des que Prisa va sortir a borsa, l'any 2000, ha perdut el 99,6% del seu valor en borsa. És la pitjor performance entre els 53 grups de mitjans europeus valorats en més de 100 milions d'euros, explica Bloomberg.

L'agència cita dos analistes financers que avaluen molt negativament l'acompliment de Cebrián al capdavant de la companyia. Fernando Primo de Rivera, d'Armada Capital, el qualifica d'"horrible" i parla de "monumental pèrdua de valor per a l'accionista". Andrés Bolumburu, de Banc Sabadell, explica que el principal problema de Prisa és el seu elevat deute (1.490 milions d'euros) i el seu venciment immediat.

Opcions

Les opcions per a Prisa són, bàsicament, dues. Una és refinançar el deute una altra vegada. Complicat. Una altra és vendre més actius. La joia de la corona és Editorial Santillana, de llibres de text, que és l'empresa sobre la qual Jesús de Polanco va construir el seu imperi mediàtic. Prisa la valora en 2.000 milions d'euros, un preu que el mercat considera excessiu. Un altre actiu de valor és Prisa Radio, que inclou la Cadena SER, una opció que mai no s'ha considerat.

Una tercera via, de sentit oposat, és la via Pearson. La companyia britànica, propietària del Financial Times i del 50% de The Economist, va decidir vendre ambdues publicacions per centrar-se en el que considerava el seu negoci central, el material educatiu. Ni el diari ni la revista no tenien males xifres però Pearson va preferir no arriscar-se en un sector que les està passant molt magres i no sap com sortir de l'atzucac.

De moment, no hi ha notícies que els conjurats de Prisa hagin pres cap decisió concreta. Juan Luis Cebrián repeteix de fa anys que el seu càrrec és a disposició del Consell d'Administració. Hi ha partit.

Un viatge accidentat

La travessia de la crisi ha estat complexa i rocosa per a Prisa. Des del juliol del 2007, data de la mort de Jesús de Polanco, l'empresari editorial que va adquirir la majoria de la companyia als seus inicis, el grup ha reduït el seu deute en 3.500 milions d'euros; ha pagat a bancs i altres creditors 1.000 milions més; ha venut actius per 3.000 milions (singularment Sogecable, la seva operació de tv). També ha reduït plantilla en gairebé 2.500 empleats i ha hagut d'ampliar capital per 1.300 milions.

Al final d'aquest túnel, enmig de la crisi general i del sector, la família Polanco ja no és la principal accionista del grup. Ho és Amber Capital, un fons d'inversions situat a Londres, amo del 19,3% de les accions.

Els Polanco es mantenen com a accionistes de referència perquè sumen el seu 17,5% amb el 8% de la mexicana CHO Networks. A més, els principals bancs creditors de Prisa (La Caixa, Santander, HSBC) sumen un 15,5% del capital i Telefónica un altre 13%.

Punxar en os

Prisa i el seu president executiu tenen mal cafè en aquestes situacions. El novembre del 2015 va cancel·lar els seus acords amb The New York Times a causa d'una informació on es vessaven crítiques a la seva falta d'independència. L'abril del 2016 va anunciar que es querellaria o demandaria eldiario.es, El Confidencial i La Sexta per informar que una exdona de Cebrián apareixia als papers de Panamà i sobre algunes inversions del mateix Cebrián. Només va demandar El Confidencial.

Cebrián punxa en os amb Bloomberg. L'agència ja va provar la seva independència el setembre del 2013 en resistir-se i denunciar que càrrecs de la Presidència del govern espanyol els havien demanat no emetre el fragment d'una entrevista a Mariano Rajoy que responia sobre la corrupció fent com que plou. "Hi ha coses que no es poden demostrar; no té sentit dir què faria si no es pot demostrar. No hi va haver finançament il·legal", va dir Rajoy, entre altres coses.

La rèplica de Bloomberg va ser contundent: "Els hem explicat que aquells minuts eren rellevants i que no els ometriem. Mai no deixem que cap convidat conegui per endavant les preguntes de l'entrevista. Tampoc no acceptem mai suprimir-ne cap fragment. Ells no estaven contents amb les preguntes sobre la corrupció i ens van demanar que les traguéssim. Però nosaltres defensem la nostra feina".