El cineasta i periodista Carles Porta acaba de publicar el llibre Li deien pare. Quan l’horror es disfressa d’amor i família (Pòrtic). Es tracta d’una recerca sobre el pederasta detingut el 2013 a Castelldans (les Garrigues), que havia abusat de cinc nens com a mínim. El llibre surt en un moment que el tema està de màxima actualitat, després que es fes públic el cas Maristes. Però de fet, és un llibre que s’havia preparat fa temps i que havia merescut el premi Godó de reporterisme el 2015.

El mestre de la crònica negra catalana

Porta va dirigir el 1997 un documental per al programa 30 minuts: Tor, la muntanya maleïda. Aquest film va obtenir molt d'èxit, en posar de relleu els aspectes més foscos de la Catalunya profunda. Amb aquest documental, Porta es va convertir en tot un referent en la crònica negra local, comparat per alguns amb Truman Capote. A partir d’aquest treball, Porta va continuar investigant el tema, i va acabar publicant el llibre Tor, tretze cases i tres morts (La Campana). Més endavant, va tornar a ficar-se en la crònica negra de les petites comunitats rurals amb Fago: si et diuen que el teu germà és un assassí (La Campana).  Entre les dues cròniques, va publicar un llibre humorístic, El club dels perfectes. Posteriorment va tornar al cinema i va acabar la pel·lícula Segon origen, basada en la novel·la Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, després de la mort del primer director, Bigas Luna. Ara torna a una història de delictes, tan sinistra com la de Tor.

Pederàstia amb els més indefensos

El cas de pederàstia de Castelldans va ser especialment dur. En primer lloc, perquè el pederasta, David Donet, feia 15 anys que abusava de nens. Però el que va escandalitzar més és que Donet havia obtingut el títol de família acollidora de nens, i se li havien confiat fills de famílies amb problemes perquè ell els tutelés. Donet, que només acceptava com a acollits nens ja crescudets, va abusar d'alguns d’ells, però no de tots. A més de mantenir contactes sexuals continuats, en un cas amb un nen de deu anys, gravava cintes pornogràfiques amb ells. Fins i tot feia vídeos dels joves acollits quan tenien relacions amb d'altres nois o amb noies.

La normalització de l’horror

Allò que va sorprendre més el policia que va detenir a David Donet és que alguns dels nois van intentar defensar el seu tutor. No el percebien com un agressor, sinó com el seu defensor. De fet, alguns d’ells li deien pare i pensaven que era ell la persona que més es preocupava pel seu desenvolupament. Més tard, el mosso d'esquadra es sorprendria en visionar algunes cintes pornogràfiques, en què els nens reien en mantenir relacions sexuals amb Donet. El cuidador havia aconseguit fer creure als nens que aquell tipus de relació era normal. Però, a més els pressionava i els premiava quan mantenien relacions amb ell: els comprava roba i els donava propines. I tractava millor els nens amb els quals tenia contactes que als que no.

La principal víctima

El mosso que va detenir Donet va trobar a casa seva un jove de 25 anys que convivia amb el pederasta des de feia 15 anys. Ja no era un nen acollit, però ho havia estat. I havia patit els abusos de Donet. Feia anys que ja no mantenia relacions amb ell, tot i que el tutor en volia, però havia decidit quedar-se a casa seva i s’havia associat amb ell per crear una petita empresa. En les entrevistes amb l’autor, el jove va assegurar-li que l'estada amb el pederasta havia estat, per a ell, el més proper a una vida amb família, ja que procedia d’una família desestructurada. Carles Porta assegura que totes les víctimes que va entrevistar es van interessar per saber com estava Donet a la presó.

La vergonya i la condemna

Donet, en les seves converses amb l’autor, a la presó, no es va sentir gens orgullós del que havia fet. Deia: “M’hauria agradat ser d’una altra manera. Ser el puntal. Que no hi hagués hagut res del que ha passat”. De fet, mostrava vergonya pels abusos i fins i tot es sentia content que el seu pare s’hagués mort abans de conèixer la seva detenció. Però continuava parlant sempre en termes d’amor, com quan es referia a la principal víctima: “Si l’estimo a ell com a home i ell m’estima com a pare, això no porta enlloc (...) M’hauria agradat tenir una parella. Fer una vida en comú”. El jutge no ho va veure en els mateixos termes. Donet va ser condemnat a 51 anys de presó i va acceptar la condemna.

Nens que callen

De fet, una pregunta plana sobre aquest llibre, i sobre molts casos d’abusos sexuals... Com és que ningú no va saber-ho? És possible que aquest comportament passés desapercebut durant tants anys? Quin procediment van seguir les institucions per triar aquest individu com a tutor i per pagar-li un salari mensual per vetllar per aquests nois? Però és obvi que Donet va ser capaç de fingir perfectament. De fet, alguna de les víctimes ni tan sols sabia que en Donet tenia relacions, també, amb els seus companys.

Intentar entendre-ho

Carles Porta estructura Li deien pare en forma de quatre monòlegs dels principals implicats en el cas: el pederasta, un dels nois abusats, el policia que va seguir el cas, i la responsable de la Fundació que va encarregar a David la tutela dels nens. La intenció de l’autor és molt clara. “He intentat no jutjar i no justificar”, diu a la breu reflexió final: “El meu objectiu era que vosaltres, lectors, escoltéssiu la versió de cadascun, amb les seves pròpies paraules, pensaments i sensacions, i arribéssiu a les vostres pròpies conclusions”.

Obra incompleta?

Però si Tor, el llibre emblemàtic de Carles Porta, era una magnífica obra coral on tots els personatges s’articulaven en un conjunt, que es contemplava des de diferents òptiques, Li deien pare no assoleix uns objectius tan ambiciosos. De fet, s’articula en quatre capítols independents, que dialoguen molt poc entre ells. Tres dels textos tenen prou entitat: els dedicats al policia, al pederasta i a la víctima. Però en canvi, no queda ben clara l’aportació de l’educadora.  Per altra banda, la història deixa molts interrogants: què passava amb els nens que no eren víctimes? Quina va ser la trajectòria dels nens que van deixar la casa d’acollida? Com es va desenvolupar el judici? Com i quan va canviar de percepció els nens sobre els abusos? Li deien pare deixa masses interrogants oberts.

 

Fotografia: judici al pederasta de Castelldans (Europa Press).