Avui es presenta el llibre que va guanyar el  darrer premi Nadal de novel·la: Media vida, de Care Santos, publicada per l'editorial Destino. La traducció al català, Mitja vida, que ha publicat Columna, ha estat realitzada per la mateixa Care Santos. L'editor Emili Rosales l'ha definit com "un llibre de maduresa (...) un tour de force amb els personatges i amb una època". Avui, a les 19h, el llibre es presentarà a la Casa del Llibre. Care Santos hi anirà acompanyada de quatre dones, ja que l'escena central de la novel·la és un sopar entre cinc dones.

Del franquisme a l'actualitat

Mitja vida, segons l'autora, "és el retrat d'una generació de dones que van començar tard a entreveure la seva llibertat". Es tracta de les dones nascudes el 1936, que van tenir una infància i una joventut marcades per un sistema autoritari i retrògrad i que van començar a beneficiar-se de la llibertat quan ja eren adultes. Les cinc protagonistes de l'obra han coincidit en un internat per causes dramàtiques que les han afectat a totes; i  repassaran totes les seves vides durant un sopar que faran als anys vuitanta. Aquesta novel·la és, doncs, l'anàlisi dels canvis sociològics que van viure totes les dones de la seva edat. "És una generació que mereixia un homenatge", afirma Care Santos, perquè "va recórrer un gran camí, en que van passar per drames molts forts". Les cinc dones que protagonitzen la novel·la representen cinc respostes diferents als reptes que les dones de la seva edat van trobar durant la seva existència.

El temps que passa

El sopar que ocupa un lloc central en la novel·la té lloc el 1981, la mateixa setmana que s'aprova la llei del divorci, i el mateix dia que es casen Lady Di i el príncep Carles d'Anglaterra. Care Santos diu que va triar aquest moment perquè es tracta d'un punt estratègic de la transició, on es van aprovar lleis que van ser decisives per al futur de la gent. En la novel·la dues dones que estan al sopar es veuen directament afectades per la llei del divorci: una és una diputada que ha col·laborat a redactar-la, i l'altra és una dona de la que el seu marit es vol divorciar i que considera intolerable la llei. Santos creu, malgrat tot, que és un temps passat, i argumenta que de la generació de la seva mare a la nostra, "hem guanyat molt". Però a més a més, assegura que no només les dones han millorat de situació, sinó que els homes, en aquestes dues generacions, també han canviat molt, "afortunadament".

Judici al franquisme

Fins ara Care Santos havia escrit sobre el segle XIX, i ara ha trencat amb el seu tema habitual. Ara bé, reconeix que fer una novel·la sobre un temps que molta gent que ha viscut li ha resultat difícil, molt més del que esperava, perquè cal documentar-se molt estrictament. Per a això li ha calgut una feina profunda d'hemeroteca, però també ha realitzat una tasca de recollida de memòries orals. Care Santos assegura que ha tingut la sort de topar amb "dones que no callen" i reconeix que a Media vida hi ha molt de la memòria de la seva mare, de la seva àvia, i d'altres dones de la seva època. Amb aquesta novel·la, Care Santos assegura que "ha passat comptes" amb una època que va ensorrar la vida de moltes dones: "La República havia preparat un futur millor i el franquisme va suposar una marxa enrera, un retorn al segle XIX". Diu que, malgrat tot, el més sorprenent és trobar a gent a la que l'època ja li va semblar bé tot, o gent que se'n va adonar molt tard de que l'havien enganyat.

Madurar

Mitja vida és una novel·la sobre el pas del temps, sobre el llast del passat. Les protagonistes tenen uns 45 anys, i ja han viscut moltes coses. Tenen vida per davant, però també un passat que les condiciona, que les ha marcat profundament. "La vida ens posa reptes", assegura Santos, que diu que quan arribes a certa edat "t'has de desempallegar de coses per poder continuar". Un dels problemes que apareix en diversos moments de la novel·la és el perdó, un tema que segons la Care Santos, "la preocupa molt, sobretot, des que és mare". Diu que "l'inquieta" la banalització del perdó, però també l'exigència de demanar perdó a alguna gent molt després dels fets. En l'obra, les protagonistes, que han patit molts traumes, s'enfronten a diferents tipus de perdó.

Condemnades a la infelicitat

En realitat, cap de les cinc dones que protagonitzen la novel·la és realment feliç en les seves relacions, com tantes i tantes dones de la seva època. Per a Caro Santos "aquests personatges són fruit del seu temps" i afirma que "és probable que moltes dones de la seva edat s'hi sentin identificades". L'autora assegura que la seva mare, un dels seus primers lectors, es va sentir molt propera a algunes de les protagonistes, i que va reconéixer a algunes de les seves amistats i coneixences en les altres. Santos explica que en alguna de les seves presentacions ha trobat dones que li asseguren que el relat és molt proper a les seves vivències. Malgrat tot, a la guanyadora del Nadal no li agrada que la defineixin com una autora "per a dones", ja que diu que "tots els llibres són per a homes i per a dones" però reconeix que "aquesta és una novel·la més per dones que les anteriors".

 

Foto de portada: Care Santos amb l'editor Emili Rosales.