El Museu de Montserrat, en contra del que molta gent pensa és, bàsicament, un centre museístic dedicat a l'art (amb un apartat important dedicat a l'arqueologia). I la seva col·lecció més completa és la referent a la pintura catalana dels segles XIX i XX. I, a desgrat de tot, la joia del Museu no és un Casas, un Rusiñol o un Joaquim Mir, sinó un Caravaggio: Sant Jeroni peninent. És una mostra clara del tenebrisme, amb la llum que recau sobre el cos ancià de Sant Jeroni i sobre una banda de la calavera, deixant tota la resta del quadre a les fosques, en un negre absolut. Al Museu reben contínuament sol·licituds per portar el quadre a exposicions temporals i afirmen que si no en rebutgessin moltes, els visitants de Montserrat no podrien contemplar-lo mai.
Aquest quadre és l'únic Caravaggio que es pot contemplar a Catalunya i un dels únics 80 Caravaggios autèntics que es conserven al món. El més curiós de tot és que el quadre no es va comprar com a un Caravaggio. El pare Bonaventura Ubach, que era a Roma, el va comprar el 1915 en una subhasta de mobles i objectes artístics, a un preu molt mòdic, perquè li interessava molt la figura de Sant Jeroni, el traductor de la Bíblia al llatí. El quadre es va pagar amb els fons particulars de l'abat Antoni Maria Marcet, que va destinar una part del seu patrimoni familiar a pagar obres d'art per a l'abadia. No va ser fins l'any 2000 quan es va certificar que l'autoria de l'obra era de Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610). Alguns anàlisis posteriors demostrarien, sense cap dubte, que es tracta d'una obra del geni barroc italià.
Una de les sales dedicades a pintura antiga, del Museu, on es conserva el Sant Jeroni penitent de Caravaggio.
La col·lecció de pintura antiga del Museu és bastant rica, en part per les compres d'Antoni M. Marcet, que va constituir el fons inicial, però també per les adquisicions d'Aureli M. Escarré i, més endavant, per les diferents donacions. Gràcies a això s'ha aconseguit una col·lecció eclèctica, amb obres de períodes diversos: des del segle XIII fins al XVIII. Una de les obres més destacades d'aquesta secció és la Santa Magdalena penitent, d'El Greco.
Detall d'El Port dels Pescadors de la Barceloneta de Ramon Martí Alsina (ca. 1885).
També hi ha diverses obres de seguidors de Caravaggio, com Andrea Vaccaro, de qui es pot contemplar el Jesús a l'hort de Getsemaní, com Francesco Solimena, amb la seva Madona, o com Luca Giordano, amb Cap de màrtir. Amb un estil ben diferent, hi trobem un quadre rococó de Gianbattista Tiepolo, Al·legoria al naixement de Francesc I d'Àustria.