Aquest dimecres s'han presentat, en roda de premsa, els set candidats que el proper dia 28 de novembre participaran a les eleccions a rector de la Universitat de Barcelona: 

  • Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica,
  • Joan Elias, catedràtic de Matemàtiques,
  • Rafael Franco, catedràtic de Bioquímica,
  • Joan Guàrdia, catedràtic de Metodologia de les Ciències del Comportament,
  • Eduardo L. Mariño, catedràtic de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica,
  • Màrius Rubiralta, catedràtic de Química Orgànica, i
  • David Vallespín, catedràtic de Dret Processal.

El debat entre els candidats s'ha caracteritzat per la manca de propostes contraposades. Tots han insistit en la seva capacitat de millorar la gestió a través del coneixement de les diferents realitats. En tots els casos han presumit de l'alt nivell de la universitat i han reivindicat la seva internacionalització. Hi ha hagut referències molt genèriques a "recuperar la il·lusió" i a "conèixer bé la realitat". I no hi ha hagut confrontació, ni entre els candidats, ni entre els candidats i l'equip sortint. De fet, Bilbeny, que es presenta com un renovador, ha assegurat que els rectors anteriors "ho han fet bé", però que cal un canvi.

Universitat pública

Els sindicats d'estudiants i de treballadors han protestat en els darrers anys pel que consideren la pèrdua del caràcter públic de la Universitat de Barcelona: les matrícules han pujat i molts estudiants s'han vist obligats a deixar els seus estudis en no poder afrontar el pagament de taxes; cada cop hi ha més finançament privat de les investigacions (i condicionament privat de les línies de recerca); i el personal administratiu i docent està patint una precarització aguda. En aquest sentit, Rubiralta ha apostat obertament per la "defensa del model públic d'universitat". I amb Ramón Franco s'han mostrat preocupats per la igualtat d'oportunitats per accedir a la universitat. Joan Elias ha afegit que s'ha de defensar l'existència de màsters a baix cost, per evitar que els estudis de màster siguin inaccessibles per a molts. Bilbeny ha estat molt combatiu en aquest punt: creu que la Universitat no s'ha de valorar només pels coneixements, sinó també per als valors; i el principal dels valors, per a ell, ha de ser la universitat pública. Ha afirmat que "no es pot titubejar en la defensa de la universitat pública" i ha criticat que es vulgui gestionar com una empresa: “La nostra governança no pot ser una governança empresarial”.

La precarietat

La Universitat de Barcelona té un problema greu de precarietat: molts docents que es dediquen professionalment a la docència i a la recerca tenen contractes de "professor associat", pensats per a gent que treballa en d'altres sectors i que col·labora puntualment en la universitat. Tenen salaris molt baixos, i una gran precarietat. I moltes feines administratives estan cobertes per becaris amb contractes precaris pensats per a investigadors. Com que els docents i investigadors joves no accedeixen a places fixes, l'edat mitjana dels professors estables és de 58 anys (i són ells els que tenen poder de decisió en aquestes eleccions, doncs el reglament els reserva el 51 % del vot ponderat).

Propostes

Tots els candidats han considerat que aquesta situació no és correcta, però amb matisos. Joan Elies ho ha criticat, però no tant com una qüestió de conculcació de drets laborals (hi ha docents molt preparats amb un salari de 500 euros), com per provocar un problema d'envelliment de plantilles. Mariño ha afirmat que és intolerable l'ús de figures com la del professor associat per suplir professors que facin tasques bàsiques i estructurals, i ha acusat al rectorat, però també als responsables d'alguns departaments, que han usat la figura del professor associat de forma impròpia. Ramón Franco ha assegurat que cal pressionar a la Generalitat perquè atorgui els recursos necessaris per a resoldre la qüestió del personal. Bilbeny ha apuntat cap al mateix sentit, i ha dit que calia fer un pla urgent per regularitzar els associats. Rubiralta ha afirmat que aquesta és, ara per ara, "la major vergonya del sistema universitari", però ha apuntat que s'ha de resoldre mitjançant un acord de tots els rectors d'universitats espanyoles. Qui s'ha mostrat més tebi ha estat Vallespín, qui ha afirmat que no es pot buscar una solució en bloc per a tots els que tenen aquests contractes, sinó que cal "verificar cas per cas".

Relació amb el Grup UB

A preguntes dels periodistes, els candidats s'han hagut de posicionar sobre les relacions entre la UB i l'Institut de Formació Contínua (IL3) i amb les altres entitats del Grup UB (un grup d’entitats amb autonomia jurídica i patrimonial que realitzen algunes activitats docents o de transferència de coneixement amb el segell de la UB). Al març passat va esclatar un escàndol quan la UB va haver de clausurar un màster en homeopatia de IL3 que valia 7.000 euros, ja que segons els experts en medicina l'homeopatia no té cap valor científic. I a l'abril es va denunciar que hi havia problemes en la justificació de despeses de la UB.

Màrius Rubiralta  ha defensat la relació establerta amb el Grup UB; i Guàrdia, Bilbeny i Vallespín han apostat per reforçar el control de la UB sobre aquestes entitats. Més crítics s'han mostrat Elias, Mariño i Franco. Elias ha afirmat que "De vegades per obtenir un retorn miserable en euros, sembla que la UB ha estat disposada a vendre la seva marca al millor postor”. Mariño també ha afirmat que la "marca UB" havia estat "usurpada per qui li dóna la gana, tant de dins com des de fora". I Franco ha deixat clar que "Algunes entitats del Grup UB, més que ajudar a la Universitat, l'estan desajudant".

Autonomia universitària

Diversos candidats han protestat per la manca d'autonomia de la universitat. Joan Elias ha insistit en aquest aspecte, protestant perquè "Està intervinguda" i s'ha oposat radicalment a què hi hagi un control extern de les titulacions emeses per les universitats, com s'ha suggerit en algunes ocasions. Norbert Bilbeny s'ha mostrat, igualment, contrari a tota supervisió exterior de la qualitat acadèmica dels títols (una qüestió en la que Mariño ha discrepat d'Elias i de Bilbeny). Guàrdia també s'ha oposat al control extern de la UB en afirmar que no pot afrontar el problema dels associats perquè està massa controlada i no té autonomia per disposar dels seus recursos.

Poques referències polítiques

Els candidats han fet poques referències a la política catalana, i les poques que han fet han estat poc definides. Màrius Rubiralta ha advocat per una “universitat compromesa amb els canvis que experimenta Catalunya i compromesa amb la catalanitat”. Ramon Franco ha fet referència al "moment històric per a Catalunya" que serà el 2017, amb el referèndum. I pràcticament res més. Resulta difícil identificar el perfil polític dels diferents candidats a través dels seus programes electorals per al rectorat. I queda clar que no hi ha cap candidatura que proposi un canvi radical, estructural, en el sistema universitari. Si a la universitat hi ha gent que pensa que un altre món és possible, sembla ser que són ben pocs els que pensen que una altra universitat és possible.

Nous i vells gestors

Vallespín, que fins fa poc temps era vice-rector, ha volgut contrarrestar les informacions que el presentaven com un candidat continuista: “Ni per edat, ni per trajectòria ni per equip de candidatura no representem cap línia continuista”. Ha afirmat que representa al "relleu generacional" i un model de modernitat, i s'ha desvinculat de gestors anteriors, perquè en el seu equip ell és l'únic antic vice-rector. Bilbeny, que es postula al rectorat per segona vegada, ha volgut desvincular la seva candidatura d'equips rectorals anteriors i ha destacat que cap dels membres del seu equip no han estat mai vicerrector. Mariño, considerat, com Franco, un candidat sorpresa, ha assegurat que porta anys preparant la seva candidatura, i ha assegurat que actuaria de forma diferent a altres rectors: "No haré equilibros en caso de ser elegido", ha afirmat.

L'estil importa?

Els set candidats asseguts a la roda de premsa de l'Aula Capella de l'edifici de la plaça Universitat eren homes, i els set duien americana (només Ramón Franco s'ha estalviat la corbata). Un fet no gens anecdòtic en una Universitat de Barcelona on no s'hi veuen gaires americanes, i encara menys corbates, i on les dones hi són majoria. Els cartells de propaganda per a la campanya reflecteixen la mateixa tendència. Tots els candidats van amb americana, i tan sols Bilbeny i Franco s'estalvien la corbata. Tots apareixen sols, excepte Franco, que apareix amb Verónica Noé, i Joan Guàrdia, que apareix amb el seu equip al complet. Així doncs, tan sols hi ha dones als cartells d'aquests dos candidats. Molts dels candidats han prescindit del logo de la Universitat; Guàrdia l'ha utilitzat en una pancarta, que porta amb el seu equip, i els altres dos, Vallespín i Rubiralta, l'han usat de forma molt oficialista: a la part superior del cartell, encapçalant-lo. Potser sí que l'estil importa.