El Teatre Lliure de Montjuïc ha programat un espectacle de cabaret en clau femenina, que vol ser un homenatge a la Barcelona canalla dels anys 1920 i 1930 (els anys de glòria del Paral·lel), i també un reconeixement a personatges com Maria Aurèlia Capmany, Guillermina Motta, Núria Feliu i Mary Santpere... CabaretA és una iniciativa de Bárbara Granados i Maria Molins, que creen el text (la composició musical és de la Bárbara Granados), amb la col·laboració de Joan Maria Segura Bernades, que firma la direcció. A l'escenari Granados i Molins compten amb l'acompanyament musical i d'interpretació de Miquel Malirach i Jordi Morales. L'espectacle estarà al Lliure de Montjuïc del 5 d'abril al 14 del mateix mes.
Duet de dones
Maria Molins i Bárbara Granados, una rossa i una morena, una de Barcelona i una de Madrid, una actriu i una intèrpret, van coincidir el 2012 en un espectacle a la Sala Muntaner. I van decidir impulsar un espectacle en què assumirien papers ben diferents d'allò que estaven fent. Maria Molins, molt amant de la música, volia cantar i treure's "una espina que portava clavada al cor". A més a més, volia contagiar als escenaris teatrals l'entusiasme que percebia, com a públic, als concerts musicals. Bárbara Granados, que venia del món de la interpretació, veia en el nou espectacle una forma de "sortir de l'ombra" i poder "fer el que em donés la gana". El resultat és CabaretA, un espectacle de cabaret en què és essencial la visió femenina. De fet, Molins i Granados dediquen un gag a les dones que no van poder estudiar ni destacar, com les seves mares, autèntiques "dones silenciades". I a tot l'espectacle hi incorporen alguns temes contra la misogínia i la discriminació de les dones, com "Maskulinum-femeninum" (una cançó prohibida com "degenerada" a l'Alemanya nazi), "Theremina" (una denúncia de la falta de dones al panorama cultural català) i, sobretot, "La Paquita" (dedicat a les mestresses de casa).
Que no falti la política
Aquest és un espectacle "còmico-crític", com el defineix el seu director, Joan Maria Segura Bernadas. Maria Molins afirma que calia abordar la política, necessàriament: "El cabaret és la forma de teatre més directa, que recull allò que passa al carrer". I en un temps en què la política és pertot, no podien faltar les referències al procés. CabaretA promet seguir el "dia a dia" de la política espanyola, amb un gag ("A ver si cuela, ¿dígame?") en què una teleoperadora rep trucades dels polítics espanyols; prometen anar actualitzant aquest número segons com evolucionin els esdeveniments. També al gag "Mare" s'hi interpreta el tema Bohemina Rapsody, adaptat al procés, però "sense posicionar-s'hi a favor ni en contra".
En Joan Petit sense innocència
Un gag estarà dedicat al Joan Petit, un tema que, per a nosaltres, és una cançó infantil, amb una lletra sense suc ni bruc, però que per als francesos és tot un himne a la resistència antimonàrquica i a la llengua occitana. En realitat Jean Petit va ser un cirurgià que va dirigir la revolta dels "croquants" el 1643 i que va acabar essent executat per les forces del rei de França.