Abans de ser el rei del cinema de bufetades a mà oberta, l’enyorat Bud Spencer va imposar la seva llei a la piscina olímpica.

És un tòpic, però la seva va ser una vida de pel·lícula. Nascut a Nàpols el 1929, tot i que havia iniciat els estudis universitaris de Química, Carlo Pedersoli va emigrar el 1947 a Sud-amèrica amb la seva família buscant un futur millor. Només dos anys després, però, la seva prometedora carrera com a nedador el va portar de nou a Itàlia. 

Va pagar la pena tornar tot sol a casa. El 1950 Pedersoli es va convertir en el primer nedador transalpí en baixar de la marca del minut en els 100 metres lliures. Un temps de rècord que li va obrir les portes a participar en els de Jocs d'Hèlsinki del 1952. Repetiria experiència olímpica a Melbourne 1956 i Roma 1960. A més, a totes tres cites també va formar part de l’equip italià de waterpolo. 

Va ser també a una piscina on Perdersoli va conèixer a Mario Girotti, un jove actor de cabells rossos i ulls blaus amb què formaria una de les parelles artístiques més populars del segle XX. 

Retirat del món de l’alta competició, Perdesoli es va casar amb Maria Amato, filla de Giuseppe Amato, productor de, entre altres perles del setè art, Arrivederci Roma (1958) i La Dolce Vita (1960). Quan el seu sogre va saber que gràcies al seu físic mastodòntic en el passat havia participat com a extra a produccions com Quo Vadis? (1950) o Adiós a las armas (1957), va aconsellar-li que es presentés al càsting de Dios perdona, yo no (1967), un film de Serie B de cowboys que estava a punt de començar el seu rodatge però que encara no havia trobat el seu tàndem de protagonistes. Va anar amb el seu amic Girotti, els van agafar a tots dos però amb una condició: havien de buscar-se un nom artístic.  

Va ser aleshores quan Carlos Pedersoli es va convertir en Bud Spencer, àlies que barrejava dues de les seves obsessions: la cervesa Budweiser i l’actor Spencer Tracy, i Mario Girotti en Terence Hill: “Em van donar una llista amb 20 noms i 24 hores per escollir. Vaig triar Terence Hill perquè era el que em sonava millor”. 

Tres anys més tard, el duo filmaria Le llamaban Trinidad títol amb què l’entranyable gegant Pedersoli i el seu no menys carismàtic col·lega guaperes Girotti es convertirien en els indiscutibles reis de l’spaghetti western matusser i resta de cinema d’acció de galetes i castanyes a mà oberta.