El premi Nobel, concedit per l'Acadèmia Sueca, ha recaigut a un autor que ningú esperava: el cantautor nord-americà Bob Dylan. L'anunci de Sara  Danius, secretària permanent de l'Acadèmia Sueca, ha causat estupefacció, tot i que fa anys que alguns crítics haguessin reclamat aquest guardó per les seves lletres. El premi a Robert Allen Zimmerman, Bob Dylan (Minnessota, 1941), ha estat concedit "per haver creat dins la gran tradició de la música americana nous tipus d'expressió poètica".

Un gran de la música i de les lletres

Bob Dylan, és l'autor de famoses cançons de protesta, com "Blowin' in the Wind" o "The Times They Are Changin", que es van convertir en el mite de tota una època. A més a més, es va convertir en un heroi del moviment dels drets civils i en un emblema de l'oposició a la guerra del Vietnam. Té uns pocs llibres publicats: Tarantula, un llibre de prosa poética, la primera part de les seves memòries, i alguns llibres de pintures. Però tot i que no sigui conegut pels seus llibres, les seves lletres l'han fet molt popular. L'Acadèmia Sueca ha valorat Dylan com "un gran poeta" que "s'ha reinventat a sí mateix creant una nova identitat".

Descendent de jueus rusos

Robert Allen Zimmerman ve d'una família jueva, procedent de Rússia i Lituània, però va nèixer a Duluth, Minnesota. Va començar a interesar-se pel rock quan va entrar a la universitat, però de seguida es va inclinar pel folk. Va prendre el nom de Bob Dylan perquè era un gran admirador del poeta Dylan Thomas. Assegura que triar el teu propi nom és un acte de llibertat. A principis dels anys 1960 va començar a cantar cançons de protesta, per influència del cantant folk Pete Seeger. Ben aviat les seves cançons van esdevenir el símbol d'una generació que estava disconforme amb el món en què vivien.

Escolta-ho en el vent

"Blowin' in the Wind", del 1963 va suposar el llançament de Dylan al mercat de masses. A partir d'aquest moment va començar a col·laborar amb Joan Baez i molts d'altres músics d'èxit. Va participar en la Marxa sobre Washington, en defensa dels drets dels afroamericans i va dedicar diverses de les seves cançons a combatre el racisme. Malgrat tot, Dylan no es sentia gaire còmode en el paper de líder polític que li havien atorgat, i mai va renunciar a escriure cançons d'altres tipus. Amb Mr. Tambourine Man va tornar a obtenir un gran èxit de vendes. Blonde on Blonde, del 1966, va ser un dels discos estelars de l'època. En aquells anys Dylan va fer-se addicte a les amfetamines i a l'heroïna.

El món

Bob Dylan ben aviat va ser un cantant de ressò mundial. La seva actuació al concert per Bangla Desh, organitzat per George Harrison el 1971 va circular per tot el món. I encara més la seva intervenció al darrer concert de The Band, el 1976, que va ser immortalitzat per Martin Scorsese a la pel·lícula The Last Waltz. El 1978 va fer una gira amb 114 concerts. Més tard es va convertir al cristianisme i va centrar-se en escriure cançons de propaganda religiosa. Però a mitjans dels anys vuitanta va tornar a gravar música molt diversa, i va intentar fins i tot desvincular-se de les seves cançons anteriors. El 1991 va obtenir un Grammy, però el seu temps de major èxit de públic ja havia passat, tot i que molts crítics continuen reivindicant el valor de les seves cançons i de les seves lletres.

Divers

Alguns seguidors de Bob Dylan s'han mostrat disgustats perquè toca un ampli espectre d'estils, i ha rebutjat sempre d'encaixar-se en un sol gènere. Dylan ha col·laborat amb tot tipus de músics. Se l'ha considerat un precursor del hip-hop i del rap, però en el seu darrer àlbum, Fallen Angels, versionava les cançons que havia cantat abans Frank Sinatra. Malgrat tot, Dylan sempre ha tingut vocació literària i ha fet cançons amb grans autors com Allen Ginsberg i amb Sam Shepard.

Ben conegut a casa nostra

Bob Dylan és un autor ben conegut a Catalunya, perquè les seves cançons més clàssiques han estat molt ben valorades i molts autors les han versionat. El 1968 el Grup de Folk ja va versionar el Escolteu-ho en el vent . No fa gaire el grup La Sastreria va gravar Estel fugaç. El 2012 Gerard Quintana i Jordi Batiste també van organitzar un espectacle amb diverses versions de Dylan: el van titular Els miralls de Dylan. Però, a més a més d'aquestes versions, són molts i molts els catalans que han cantat aquestes cançons, que van convertir-se en tonades imprescindibles als "caus", a les excursions o a les trobades de joves.

Els que queden esperant

El Premi Nobel ha recaigut, finalment, a un autor que no sortia a les travesses. Entre els que més esperances despertaven hi havia, en primer lloc, el japonès  Haruki Murakami, un autor de gran èxit, que es va consagrar amb Tokio Blues, qui ha estat anunciat repetidament com a candidat, però que alguns critiquen per considerar-lo massa comercial i repetitiu. També es parla, des de fa d'anys, de la possibilitat que obtingui el premi Joyce Carol Oates, però hi ha qui considera que el fet de ser nord-americana no l'afavoria, perquè l'Acadèmia Sueca té tendència, en els darrers anys, a valorar la diversitat cultural. Aquest fet també perjudicaria a Philip Roth, que també tindria en contra el fet de ser home. Altres nord-americans de qui es rumoreja que podrien guanyar el premi són Ursula K. Le Guin, la reina de la novel·la fantàstica, Don DeLillo i Thomas Pinchon. També qui apuntava que el premi podia anar a l'irlandès John Banville (conegut pel pseudònim Benjamin Black), però es temia que no li donessin perquè escriu novel·la negra, un gènere poc valorat. Un problema similar tindria Ursula K. Le Guin. Hi havia fins i tot qui creia que podia anar per a un escriptor espanyol, Javier Marías.

Autors de lluny

Entre els autors de cultures minoritàries, hi havia les esperances posades en l'albanès Ismail Kadaré, en el kenyata Ngũgĩ wa Thiong'o, l'egípcia Nawal al Saadawi, el poeta sirià Ali Ahmad Said Esber (Adonis) i el poeta sud-coreà Ko Un. En d'altres àmbits també es parlava del moçambicà Mia Couto, un dels escriptors més valorats en llengua portuguesa, i del britànic d'origen indi Salman Rushdie, un autor que porta dècades perseguit pels radicals islàmics. I aquest any ha tornat a sonar el nom d'un altre candidat etern: el txec Milan Kundera, l'autor de La insoportable lleugeresa del ser. Però, contra els pronòstics, un nord-americà de llengua anglesa s'ha tornat a endur el Nobel. Amb aquest, són ja 12 els nord-americans amb Nobel (front a 15 francesos), i 29 els autors de llengua anglesa (més d'una quarta part dels guardonats).

Oriol Rodríguez
La botiga de Rob Fleming Discos: Bob Dylan. Fallen Angels Oriol Rodríguez
Dario Fo EFE
LITERATURA Mor Dario Fo, el Nobel més àcid Gustau Nerín