Barbara Maisonnave Arisi és una antropòloga brasilera, que actualment exerceix com a investigadora visitant a la Vrije Universiteit d'Amsterdam. La seva especialitat principal és l'estudi dels indis amazònics. Ha realitzat treball de camp entre els indis matis de la vall del Javarí, una petita comunitat indígena de l'Amazones. També ha fet algunes investigacions sobre temàtiques de gènere, i s'ha especialitzat en els trans. Ha passat per Barcelona per participar en la Setmana d'Antropologia que organitza l'Institut Català d'Antropologia.

 

Per les notícies que ens arriben no ens queda gaire clar si l'Amazones és una de les últimes àrees verges del planeta o un territori completament desforestat per l'agricultura extensiva. Com és, ara, l'Amazones?

De verge ja no queda res al món, ni a l'Amazònia. La idea que l'Amazònia és verge és una idea eurocentrada, perquè la selva amazònica també està feta pels pobles indígenes. La biodiversitat de l'Amazònia es deu, en part, a la seva diversitat social. Les poblacions indígenes condicionen les poblacions vegetals i animals. La naturalesa de l'Amazones no seria com és sense la presència de poblacions humanes.

I com són els matis, els indis amb qui ha conviscut?

Jo treballo, des de 2003, a la segona terra indígena del Brasil, el Javarí. És un territori que va ser reconegut com a terra indígena (el que en diuen "demarcar") a començaments de segle XXI. Però a més dels indígenes, ja hi havia una altra gent que havia viscut a la zona, especialment per explotar-ne el cautxú i la fusta. Algunes poblacions indígenes del Javarí van ser esclavitzades per obligar-les a treballar en les explotacions dels colons. Els matis, per això, es van mantenir al marge dels pobles estrangers fins el 1976. Era un aïllament excepcional, a causa de la pressió, perquè en condicions normals ningú no viu aïllat. Quan els matis van entrar en contacte amb els europeus van morir en grans quantitats, per malalties com la grip: podien ser uns 300 i en van quedar 82.

I ara com estan?

Hi ha hagut una petita recuperació demogràfica. Ara els matis estan en contacte amb el govern, i fins i tot fan d'interlocutors amb d'altres pobles aïllats. Però el 2015 van patir alguns xocs amb un grup veí, els korubo. Els korubo van matar dos matis, i aquests, que ara tenen armes modernes gràcies al contacte amb els blancs, van matar una desena de korubos. En bona mesura això va succeir per la mala gestió d'aquest problema per part de la FUNAI, l'agència estatal encarregada de la protecció dels indígenes.

Les relacions entre homes i dones, en moltes societats del món, estan marcades per la violència

Indi mati foto barbés arisi

Indi mati. Foto: Bárbara Arisi.

Hi ha qui explica que tots els indis de l'Amazones són pacífics, respectuosos amb la naturalesa, no masclistes... Això és cert?

L'han enganyat. Les relacions entre homes i dones, a l'Amazones, estan marcades per la violència, com a tantes societats del món... Els indis saben gestionar bé el seu ecosistema i intenten no acabar amb els seus recursos, és cert. Però avui dia hi ha indígenes implicats a arrendar terres als colons, la qual cosa és il·legal, o a explotar abusivament els recursos... A vegades també col·laboren en la destrucció del medi.

Avui dia queden indis que no hagin contactat amb els occidentals, a l'Amazones?

L'àrea en què jo treballo, la vall del Javarí, és una de les zones on en queden més: entre 3.000 i 5.000 (es fan càlculs a través d'observacions aèries dels seus poblats). És el lloc del món on en queden més, a part de Papua Nova Guinea... Hi ha fins i tot un indi sol, absolutament aïllat, l'"homem do buraco" (home del forat), l'últim del seu grup, que fa anys que viu sol, perquè tota la gent del seu poblat va ser assassinada. Quan alguns indigenistes van intentar contactar amb ell, va respondre llançant-los fletxes.

Els indígenes tenen una cosmologia i unes regles familiars diferents de les nostres, però utilitzen mòbil i els agrada la música moderna

Barbés Maisonnave Arisi-roberto lazaro-01

Tots els grups indígenes viuen avui a la selva?

Hi ha més indígenes vivint a les perifèries urbanes que aïllats. Molts indígenes viuen en zones urbanes empobrides, són els indis "afavelados" (que viuen en faveles). Alguns van sortir del nord-est per treballar a la construcció de São Paulo. Ara intenten crear, a les ciutats, un espai simbòlic en què siguin acceptats com a indígenes. N'hi ha alguns fins i tot que canten rap i a través del rap volen reivindicar el seu indigenitat... Els indis no viuen al marge del temps: tenen una cosmologia i unes regles familiars diferents de les nostres, però utilitzen mòbil i els agrada la música moderna.

Com es defineix un indígena al Brasil? Pots ser indígena sense viure en "comunitats indígenes"?

Al Brasil, la pertinença racial, que és oficial, inscrita en el registre, es basa en l'autodeclaració: ets allò que tu declares ser. Hi ha discriminació positiva per als indígenes: reserva de places a les universitats públiques per a ells, un tipus d'educació especial, facilitats a l'accés a la sanitat... Avui dia al Brasil hi ha 252 ètnies indígenes, que parlen 150 llengües diferents.

Els indígenes tenen el mateix problema que la resta dels brasilers: han d'intentar no perdre drets que havien conquerit amb moltes dificultats

Quins problemes amenacen les societats indígenes de l'Amazònia, avui?

Avui dia, amb el president Temer i amb un Congrés superconservador, tenen el mateix problema que la resta dels brasilers: han d'intentar no perdre drets que havien conquerit amb moltes dificultats. I els indígenes ja tenien problemes amb l'anterior presidenta, Dilma, que era una neodesenvolupista. Els indis viuen en zones de recursos naturals molt abundants, on el capital vol arribar per aprofitar aquests recursos. Fins ara els estaven vetats per les demarcacions de terres indígenes, que impedeixen que les empreses treballin en aquests territoris. Però els congressistes canviaran les lleis, per permetre les explotacions a terra indígena.

Els indígenes tenen altres amenaces?

Les empreses mineres pressionen molt el govern per poder explotar el territori. D'altra banda, també hi ha ocupacions il·legals de territoris indis, per part d'empreses fusteres. I també hi ha gent que fa carbó il·legalment a territoris indígenes: talla la fusta de la selva, la transforma en carbó i el ven. Les comunitats indígenes pateixen una autèntica guerra pels recursos naturals, perquè hi viuen a sobre. De vegades, els indígenes estan amenaçats pels narcos, que creuen territoris indígenes amb contraban de coca i no volen deixar testimonis... Als indis els amenacen les grans empreses, però també petits poders locals.

I com actuen davant aquestes agressions?

Quan els indis denuncien els seus problemes pateixen represàlies... En algun cas fins i tot els han matat quan han intentant apel·lar a les autoritats. En aquests dies mateix, hi ha una concentració d'indis a Brasília, al davant del Congrés. Els indis protesten per intentar frenar les agressions i per evitar que s'acabi amb la demarcació de terres. Però han estat rebuts de forma molt agressiva. La policia ha actuat amb gran duresa contra ells.

Alguns governs, com el de l'Equador, asseguren que estan aplicant a la política estatal l'anomenada filosofia del "viure bé", que prenen de les societats indígenes. És possible aplicar una lògica tribal a un Estat modern?

Si no ho fem així, acabem amb el món. O ens indigenitzem o tot se'n va en orris. La gent urbana està buscant sortides... Ja vam perdre un munt de fauna i flora, que no podrem recuperar. El desglaç és inevitable... Potser ja no hi ha retorn. L'impacte sobre el medi existeix. Hem d'escoltar els xamans savis, que diuen que si s'acaba amb els pobles indígenes, morirem tots...

No podem esperar que els indis acabin amb tota la merda que hem creat les societats industrials

Barbés Maisonnave Arisi-roberto lazaro-04

El nostre futur, doncs, està en mans dels indígenes?

No podem esperar que els indis acabin amb tota la merda que hem creat les societats industrials. Hem de fer-ho nosaltres. Però no acabant amb les societats indígenes ja estem fent alguna cosa per salvar-nos.

En els últims anys, sense abandonar les investigacions sobre temes indígenes, ha començat a abordar la temàtica trans. Què la porta a aquesta nova línia d'investigació?

Jo crec que la teoria queer ens pot ajudar a entendre que la cultura no és essencialista. Un no mor de la forma en què va néixer. Un pot transformar-se en moltes coses al llarg de la vida. I la teoria queer ens ajuda a entendre això de forma molt radical. Amb les tecnologies que tenim avui dia, hi ha gent que té penis i pits, i ens obliga a preguntar-nos sobre què és la identitat. Jo he après molt dels meus coneguts trans. He conegut gent que als 60 anys s'ha convertit en dona sense deixar la seva esposa. Jo he entès moltes coses de la nostra societat gràcies als trans. He après que no hi ha una essència...

Ara està treballant, a Holanda, temàtiques vinculades a l'ecologia. Què fa un antropòleg abordant temes relatius al medi ambient?

Crec que el món va molt malament, s'ensorra. I crec que necessitem elements que ens ajudin a entendre com es connecten els fenòmens. Avui dia no podem analitzar les coses aïlladament. Vaig aprendre molt dels indígenes, i ara aprenc molt dels enginyers ambientalistes holandesos. I crec que s'hauria de creuar el coneixement indígena amb el dels experts. Potser podem trobar una cosa que ens ajudi a salvar-nos.