L'editorial Adesiara, publica El bar / El Nadal d'en Pablo Nogales, uns textos fins ara desconeguts d'una autora catalana injustament oblidada, Cèlia Sunyol. El text central del llibre, "El bar", és la història d'una nena òrfena en la dura societat de la postguerra.  El volum es completa amb un conte, "El Nadal d'en Pablo Nogales", que encaixa molt bé, temàticament, amb "El Bar"; si una narració es desenvolupa a les barraques, l'altra transcorre en un brut bar de menús on s'hi trafica amb drogues, una altra de les clavegueres de la societat. Ambdues obres, escrites als anys quaranta del segle passat, van quedar inèdites fins ara per culpa de la censura franquista. Ara, en ple segle XXI, per fi, es publiquen, sense talls i amb una introducció de Maria Campillo. La mateixa editorial Adesiara ha recuperat, també, Primera part, la novel·la amb que Cèlia Suñol va obtindre el premi Joanot Martorell, el 1947, quan s'intentava tornar a posar en marxa la indústria cultural catalana. Una obra amb una base autobiogràfica que va patir greus atacs de la censura i que va publicar-se amb molts retalls.

Paradís nacional-catòlic?

No és gens estrany que l'obra de Cèlia Suñol tingués problemes amb la censura, perquè la visió que ofereix "El bar" de la vida sota el franquisme és pèssima. Front a un règim que es justificava en base a la recuperació de la moral catòlica, Suñol ens relata històries de prostitució, d'avortaments, d'estraperlo, de tràfic de drogues... El retrat que fa l'autora de l'època està molt lluny del puritanisme que propugnava la moral oficial: "En aquell clima brutal, l'amor o el sexe, tant se val, era l'element més fort, més atraient (...) L'amor, o el sexe, tant se val, era per a aquells infeliços l'única volada cap al cel, un cel tancat, de gemecs i carícies, desmais i tremolors. Un cel de desig i d'oblit, de plors i mossegades. I, ¿per què no?, també un cel de tendresa... Tendresa per la carn que t'ha tret de l'infern, encara que hagi estat només per espai d'un segon". La prosa de Suñol és un atac en tota regla a la línia de flotació del nacional-catolicisme. El franquisme, presentat com un règim de virtut catòlica, es revela com un sistema de prostitució sistemàtica. Una perspectiva terriblement dura des de l'òptica femenina que sempre és patent en l'obra de Suñol.

Els vençuts

Els personatges de Suñol són vençuts, no necessàriament vençuts per haver donat suport als republicans, sinó derrotats per la misèria, per la sordidesa de l'ambient... En una de les històries la protagonista és una noia que quan queda òrfena cau dels barris alts a la zona baixa de la ciutat i es veu explotada per la seva tieta, a la segona narració un tísic que viu a les barraques no troba forma d'escapar d'aquest món, malgrat els seus desesperats esforços. Els dos protagonistes són víctimes d'un món hostil, sense gens de poder per triar el seu futur en un món corromput i corruptor. Però la resta de personatges també reflecteixen un món sòrdid, tan sòrdid com la barraca del Pablo Nogales, amb humitats per arreu, o el bar de la tia Milagros, ple de bitxos i amb pudor de comuna. Cèlia Suñol presenta un univers clos, sense sortides, on els individus estan condemnats a ser engolits per la despietada roda de la vida.

Una vida sense sort

Cèlia Suñol va néixer el 1899 a Barcelona, filla d'un catalanista republicà. Va tenir una vida força còmoda fins a la mort del seu pare, el 1918, i gràcies a això va gaudir d'una bona educació. Poc després va patir tuberculosi, i la van enviar a recuperar-se a Davos, a Suïssa. Al sanatori coneixeria el danès Kaj Hansen, amb qui es casaria: durant anys viurien a Dinamarca, Alemanya i Suïssa, fins establir-se a Barcelona. Van tenir un fill, Anton, que va néixer el 1926. Però Hansen no es va recuperar mai de la tuberculosi i va morir el gener de 1929. Al desembre, Cèlia Suñol es va casar amb Josep Figuerola i al gener de 1931 va tenir una altra filla, la Rosa. Durant la República va treballar per a la Conselleria de Cultura, però la guerra va afectar la família Suñol-Figuerola durament. L'agost de 1945 Joaquim Figuerola va morir d'una angina de pit. Va ser en aquells moments que Cèlia Suñol començaria a escriure, alhora que treballava per a l'editorial Joventut. En aquells anys va publicar Primera part i L'home de les fires i altres contes. Però no va poder escriure gaires coses més, en part perquè va passar per fortes dificultats econòmiques. Als 65 anys es va quedar cega, com a conseqüència de dos despreniments de retina i va morir el 1986.

Publicacions especials

Adesiara és una petita editorial de Martorell que ha optat per una línia de publicacions molt especial, al marge del que són les grans tendències del mercat. Té una col·lecció, "Aetas", dedicada a editar traduccions de clàssics llatins i grecs, molt acurades però a preus populars. "Vagueries" és una col·lecció destinada a assajos, que incorpora obres tan diverses com la Història del diable de Daniel Defoe o La tomba del fanatisme de Voltaire. "D'ací d'allà" agrupa llibres de poesia, assaig i novel·la de tots els temps, sempre en traduccions directes al català i, els poemaris, en versió bilingüe. Però potser la col·lecció més emblemàtica d'Adesiara és "De cor a pensa", on es publiquen texts d'autors catalans que han quedat oblidats per una qüestió o altra, sempre prologats per algun especialista en l'obra de l'autor. En aquesta col·lecció Adesiara, a més de les obres de Suñol, ha publicat textos tan emblemàtics com L'arbre de foc, d'Agustí Bartra o les Hores angleses de Ferran Soldevila.

Merescut rescat

Cèlia Suñol representa una veu de protesta d'una gran potència; no és gens estrany que fos emmudida per la censura. Si bé la societat que retrata ja no existeix com a tal, la seva força narrativa roman intacte. Era un deure moral de la nostra societat recuperar una obra escrita amb un gran valor, pel que va suposar de resistència lingüística al franquisme, però també per la denúncia sense pal·liatius que es realitza del nacional-catolicisme. Per una banda, cal considerar que escriure una obra com aquesta, als anys 1940, era una heroïcitat. Però, a més a més, s'ha de tenir en compte que "El bar" no és només una obra de denúncia escrita amb bones intencions, sinó una novel·la curta d'una força extraordinària, amb una trama ben sòlida, i uns personatges i unes imatges fantàstiques. Una novel·la que calia, imperativament, recuperar.