La demolició dels antics jutjats de Barcelona ha fet aflorar una necròpolis d'entre els segles VII i IX dC en aquest solar del passeig de Lluís Companys. En una capa superior, els arqueòlegs també han confirmat que les tropes borbòniques van aplanar aquella zona entre el 1715 i el 1718 per construir la fortalesa de La Ciutadella i, en un altre punt, han descobert fragments de murs i paviments de l'antic Palau de Belles Arts, que va ser construït per l'Exposició Universal del 1888 en aquest emplaçament.

Davant aquestes troballes, el Departament de Justícia ha aturat les tasques d'enderroc, que van començar el juny de l'any passat i estava previst que acabessin aquest estiu. La consellera de Justícia, Ester Capella, assenyala que la intervenció arqueològica "condiciona" el calendari per construir la futura Audiència de Barcelona, que de moment queda en suspens.

Els arqueòlegs, que van començar a treballar fa un mes i mig en el solar mig enderrocat dels antics jutjats de Barcelona, han documentat de moment setze enterraments medievals, d'entre els segles VII i IX. Els treballs apunten que es podrien trobar més tombes al solar i que podria acabar sent la necròpolis de l'època medieval més gran en extensió excavada i documentada a Barcelona, segons l'arqueòleg director de la intervenció, Jordi Serra, que, amb tot, es mostra prudent: "En arqueologia, treballem sobre propostes i, fins que no obrim i fem el forat, no podem contrastar que hi hagi algun tipus de resta".

Els arqueòlegs ja intuïen que podien trobar tombes en aquest punt i de fet el solar estava catalogat d'interès per les troballes que s'han produït en zones pròximes. Ara obriran parcel·les de terreny de forma progressiva, en l'espai que determina el projecte urbanístic, a la recerca de més restes patrimonials. De moment tenen dues parcel·les obertes, d'uns 300 m2 cadascuna. La primera està situada a la confluència del passeig de Lluís Companys amb el carrer de Comerç i la segona al passeig de Pujades amb el de Picasso.

Tres moments històrics sota els jutjats

Serra destaca que estan documentant tres grans moments cronològics d'ocupació arqueològica. El més antic és aquesta necròpolis medieval. Els setze enterraments documentats fins ara són molt similars i només canvien les dimensions segons l'edat. Les tombes consisteixen en una coberta i uns laterals de lloses on l'individu es troba inhumat.

El director de la intervenció explica que, en una fase més moderna, han trobat les anivellacions de les tropes borbòniques, que van destruir parcialment el barri de la Ribera, per crear l'esplanada per alçar-hi un tram de la muralla i la fortalesa de La Ciutadella. Les dues fases estaven separades per un paquet d'argila format sobretot per la baixada de rieres, diu Serra.

L'altra troballa se situa a finals del segle XIX. Es tracta de fragments de murs i paviments de l'antic Palau de Belles Arts, en motiu de l'Exposició Universal del 1888. Entre aquestes restes, ha aflorat en bon estat el mosaic de colors que hi havia al terra. L'edifici del Palau de Belles Arts, obra de l'arquitecte August Font, va ser bombardejat durant la Guerra Civil i enderrocat el 1942 pel règim franquista.

Calendari indeterminat

La intenció del Departament de Justícia és que aquest espai acabi acollint una nova seu per a l'Audiència de Barcelona, tot i que encara no hi ha un calendari d'execució. Capella afirma que el calendari per construir les futures dependències s'haurà de modular segons els treballs arqueològics i ha destacat l'obligació de "fer aflorar i conservar el patrimoni històric de la ciutat".

El solar està a tocar del Parc de la Ciutadella i delimitat per la placeta de Vicenç Albert Ballester i el passeig de Picasso i el de Pujades, pràcticament davant del Palau de Justícia, que allotja el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l'Audiència de Barcelona. La ubicació en aquest solar de la nova seu de l'Audiència convertirà la zona en el segon pol judicial de Barcelona, després de la Ciutat de la Justícia.

Les troballes arqueològiques també condicionaran segurament la construcció de l'edifici. "Hi ha moltes maneres d'edificar i gaudir d'espais arqueològics, combinant un edifici modern amb vestigis històrics", subratlla la consellera, per continuar: "Segur que sabrem trobar la millor manera per recuperar part de la història i fer possible que la ciutat avanci i tinguem els millors equipaments judicials".

La titular de Justícia assenyala que, a part d'aquestes troballes, també van notar els efectes de l'article 155 a l'hora de tirar endavant el calendari del nou edifici i ha afegit que la demolició de les antigues dependències ha estat complicada perquè es trobaven en molt mal estat i no tenien una bona qualitat, ja que, ha destacat Capella, es van construir per "tapar altres coses i enderrocar-ne altres".

Edificis del 1964 i en desús

Els antics jutjats del Passeig de Lluís Companys, que ocupaven una superfície de 5.400 metres quadrats, portaven vuit anys tancats, amb problemes de pillatge, seguretat i falta d'higiene. El cost de l'enderrocament és de 2,8 milions d'euros. Les instal·lacions estaven buides des de l'estiu del 2009, quan els jutjats penals i d'instrucció es van traslladar a la nova Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. L'edifici es va construir el 1964, expressament pensat per ubicar-hi els jutjats d'instrucció i penals de Barcelona.